El genoma de l’ornitorrinc

Genòmica comparada: L’ornitorrinc (Ornithorhynchus anatinus)
és un representant dels monotremes. Els monotremes són mamífers que
presenten les novetats evolutives pròpies d’aquest grup, però que no
presenten aquelles novetats evolutives pròpies dels teris (que
constitueixen, d’altra banda, la immensa majoria de mamífers actuals).
Així l’ornitorrinc té pèl i una orella mitjana amb tres ossicles. Però
és un animal ovípar: les femelles posen ous i les cries mamen,
certament, però sense que la llet brolli d’unes mames diferenciades
organogràficament (les glàndules galactogèniques tenen una localització
difusa). El mateix de monotrema indica que un mateix orifici (cloaca)
fa d’orifici anal, urinari i genital. Ja en l’època de Geoffroy
(1772-1844) l’ornitorrinc cridà l’atenció per les seves
característiques esquelètiques a mig camí de l’esquelet dels mamífers
placentaris i l’esquelet d’aus i rèptils. I des de fa unes dècades han
sovintejat migrats estudis sobre característiques bioquímiques,
citològiques i histològiques sobre l’ornitorrinc, sempre limitades per
la manca de disponibilitat d’exemplars. El projecte genoma
d’ornitorrinc ha d’il·luminar aspectes fonamentals de la biologia
moleculars dels mamífers i ajudarà a aclarir quines peculiaritats són
compartides per tots els mamífers, quines exclusives dels monotremes i
quines altres pròpies dels mamifers teris. De moment un primer
esborrany d’aquest projecte ja ha estat publicat per la revista Nature.

Làmina d’un manual del 1798, de F. Bertuch, que ens mostra la
fascinació que generava aquest animal de l’Austràlia Oriental. No tan
sols era la morfologia estranya i aparentment quimèrica de l’adult,
sinó el fet que les cries eclosionin d’ous i tot seguit es posin a
mamar de la mare

Un xic de cladística

Per situar-nos en les relacions entre monotremes i mamífers placentaris podríem fer aquest esquema:

1. Monotremes
2. Teris
2.1. Marsupials
2.2. Euteris

De monotremes actuals hi ha una espècie d’ornitorrinc (Ornithorhynchus anatinus) i quatre espècies d’equidna (gèneres Tachyglossus i Zaglossus.

Tot sovint, hom defineix els monotremes amb característiques
negatives ("no són vivípars", "no presenten un orifici genito-urinari
diferenciat", etc.). Però no hem d’oblidar que els monotremes han
desenvolupat una capacitat electrosensorial
(percepció de camps electrostàtics). Una altra característica
particular, en aquest cas de l’ornitorrinc, és que els mascles
presenten unes glàndules verinoses a la base de les potes posteriors.

Genòmica comparada

Entre els punts que els autors de l’esborrany presentat a Nature remarquen, podem citar:

– el verí de l’ornitorrinc, com en general tot verí animal,
consisteix en una barreja complexa de substàncies. Destaquen en aquest
verí unes proteïnes de la famílies de defensines.
De defensines trobem en la majoria de grups animals (vertebrats i
invertebrats) amb funcions protectores contra infeccions. L’anàlisi
genòmica mostra que els gens de les defensines del verí d’ornitorrinc
han evolucionat per una via paral·lela, no coincident, amb els gens de
les defensines que trobem en el verí de les serps.

– la caseïna i d’altres proteïnes de la llet de l’ornitorrinc
mostren una seqüència gènica corresponent a la dels gens homòlegs dels
mamífers placentaris. Dit d’una altra manera, es tracta de gens
compartits per tots els mamífers.

– els autors també s’endinsen en els gens de les immunoglobulines
(anticossos) de l’ornitorrinc. Una primera anàlisi mostra
característiques peculiars (més que no pas, simplement, primitives)
d’aquest animal, diferenciades dels mamífers placentaris, pel que fa a
aquests gens crucials del sistema immunitari específic

Una part de l’article es dedica a enunciar les grans famílies
gèniques del genoma de l’ornitorrinc, però també a explicar l’expansió
de seqüència no-gèniques i les lligades a la producció de petites
molècules d’ARN.

Lligams:

Genome analysis of the platypus reveals unique signatures of evolution Nature 453, 175-183 (8 May 2008) | doi:10.1038/nature06936; Received 14 September 2007; Accepted 25 March 2008

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: El genoma de l’ornitorrinc

  1. Dídac diu:

    He, he, he! Una bona definició i senzilla seria: “l’ornitorrinc és un animal que neix d’un ou però que té pèl”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *