Una granota sense pulmons

Podem llegir a Current Biology un article de David Bickford, Djoko Iskandar i Anggraini Barlian sobre una espècie de granota de Kalimantan, Barbourula kalimantanensis.

Els
autors anaven a la percaça d’aquesta espècie. Fou descrita a partir
d’un especímen capturat fa uns anys a Nanga Pinoh, a l’oest de l’illa.
El cas és que, a banda d’aquest especímen tipus, tan sols s’havia
capturat un segon especímen. L’agost del 2007, els autors feren una
expedició a Nanga Pinoh, amb l’esperança de trobar-hi més exemplars.
Malauradament, l’explotació (il·legal) de mines d’or a la zona havia
malmès gairebé tots els indrets que els naturalistes anteriors havien
assenyalat com a hàbitat de l’espècies. Van haver d’anar riu amunt per
trobar, en aigües més clares, dues poblacions de B. kalimantanensis.

Bickford
et al. ja sospitaven, a partir dels dos especímens conservats, que
l’espècie podria ésser desprovista de pulmons. Els pulmons, com a
novetat evolutiva, apareixen en els ancestres dels tetràpodes. No
obstant hi ha espècies de salamandres i cecílids on els adults ja no
desenvolupen pulmons . Són espècies de petites dimensions, d’hàbits
aquàtics i que respiren bàsicament a través de la pell, però també a
través de la mucosa bucofaríngea i de la mucosa cloacal. En el cas dels
cecílids, la respiració de l’adult es fan a través de les mateixes
brànquies dels estats juvenils. Val a dir, però, que la immens majoria
d’espècies d’amfibis o de rèptils aquàtics, malgrat respirar també per
la pell, desenvolupen pulmons. En el cas de B. kalimantanensis
(Bickford et al., disseccionaren un total de 8 especímens) no hi ha ni
rastre de pulmons, ni de la connexió dels pulmons amb l’esòfag a
l’alçada de la glotis. En canvi, espècies del mateix gènere, com B. busuangensis, sí presenten pulmons.

Per a explicar la pèrdua de pulmons en el llinatge d’aquesta espècie, els autors assenyalen que:


és una espècie que viu en aigües d’una temperatura relativament fresca
(14-17ºC) i amb un fort corrent (2-5 m/s). Viuen, doncs, en un hàbitat
aquàtic ben oxigenat. La respiració a través del tegument (pell i
mucoses) els hi deu ser prou eficient.

– la morfologia del cos és
fortament deprimida. Això fa que la relació superfície/volum sigui
relativament elevada. Això ofereix més superfície per captar oxigen i
excretar diòxid de carboni. Aquesta morfologia també facilita unes
bones característiques hidrodinàmiques per resistir la força dels
corrents fluvials.

– eliminats els pulmons (que, en els amfibis,
consisteixen en poc més que uns sacs d’aire) i substituïts per la
cavitat general del cos (celoma), la flotabilitat d’aquesta espècie és
fa més negativa. Això facilitat el desplaçament dels animals en el fons
fluvial, on troben l’aliment.

Aquestes són les explicacions
evolutives. N’hi ha, paral·lelament, les explicacions ‘fisiològiques’.
És a dir, quins canvis hi ha en el genoma de B. kalimantanensis
per tal que els pulmons no s’arribin a desenvolupar? Per respondre a
aquesta qüestió i aprofitar aquest model natural "d’absència de
pulmons" per entendre alguns conceptes bàsics d’organogènesi, primer
que res cal protegir B. kalimantanensis. La principal amenaça
al seu hàbitat és l’explotació dels recursos forestals i minerals.
Particularment, la mineria d’or i la consegüent contaminació amb
metalls pesants (com el mercuri) hi han agranat aquesta espècie del
lloc on se la va descriure per primera vegada.

A lungless frog discovered in Borneo. David Bickford, Djoko Iskandar & Anggraini Barlian.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada