Manganès per magnesi

Química: Ahir es va fer públic que els serveis de vigilància epidemiològica de la Direcció General de Salut Pública de la Generalitat investiguen un cas de retolació incorrecta d’uns preparats de Farmàcia Coliseum (Barcelona) de "sulfat de magnesi" que contenen en realitat "sulfat de manganès". Aquests preparats s’haurien distribuït en una sessió de "depuració hepàtica" d’un centre de ioga de Terrassa. Haurien rebut els preparats tretze persones, de les quals set havien ingressat a l’Hospital Mútua de Teressa. Dels set ingressats, cinc ara ja d’alta, un hauria mort amb un quadre de xoc que indica una aturada hepàtica. Encara no s’ha confirmat si el manganès és o no al darrera del brot de Terrassa o si en la mort que s’ha produït hi han intervingut significativament altres factors.

L’etimologia

El comunicat de premsa de la Generalitat no aclareix a quin nivell s’ha produït l’error de retolació, però sembla assenyalar la responsabilitat de l’envasador originari i no d’un reenvasament posterior.

L’origen de la confusió és etimològic. Els mots magnesi i manganès provenen tots dos, en darrer terme, de Magnèsia. Magnèsia és la regió de Tessàlia, habitada pels magnetes. De Magnèsia s’extreia un mineral que, per això mateix, va rebre el nom de magnes. Aquest mineral fosc es presentava, pels antics, en dues formes: una de masculina, amb capacitat d’atreure objectes de ferro (i d’ací el fenomen anomenat ‘magnetisme’) i una de femenina, sense propietats ‘magnètiques’. Aquesta ‘magnèsia’ es presenta, bé com a magnesia negra o com a magnesia alba. En el segle XVI, la magnesia negra, per simplificar, rebia el nom de manganesia, i l’alba el de magnesia per antonomàsia. A partir d’aquests noms sorgeixen les denominacions dels elements que les formen: el manganès (Mn; la manganesia és diòxid de manganès, MnO2) i el magnesi (Mg; la magnesia blanca és diòxid de magnesi, MgO2). El magnesi fou aïllat per primera vegada, el 1808, per Humphry Davy (1778-1829), i va rebre el símbol químic de Mg. El manganès fou aïllat per primera vegada una generació abans, el 1774, per John Gottlieb Gahn (1745-1818), i va rebre el símbol químic de Mn.

La magnesia negra o manganesia es correspon químicament al diòxid de manganès.

La magnesia negra o manganesia es correspon químicament al diòxid de manganès.

La toxicitat del manganès

El sulfat de manganès es produeix des del diòxid de manganès per la reacció:

MnO2 + SO2 → MnSO4

Aspecte del sulfat de manganès (II)•H2O (a dalt) i del sulfat de magnesi anhidre (a sota). Ni en sòlid ni en dissolució aquosa els dos compostos presentes gaires diferències, però són relativament distingibles sota flama.

La intoxicació crònica amb manganès o manganisme produeix alteracions en el sistema nerviós central. La intoxicació aguda és menys coneguda. Se sap, però, que una exposició al manganès condueix a una acumulació d’aquest element en el fetge. Se sap de fa temps que l’administració de manganès pot ser útil en el tractament de l’hepatotoxicitat per cadmi (Goering & Klaassen, 1985).

Tant el magnesi com el manganès són bioelements, és a dir elements que formen part obligadament dels organismes vius:

– l’ió magnesi (Mg2+) participa en nombroses funcions biològiques (és, de fet, el quart ió metàl•lic més abundant, després del sodi, el clorur i el potassi).

– el manganès es troba, en canvi, en quantitats molt inferiors, i realitza funcions biològiques més concretes. És cofactor, no obstant, d’una llarga llista d’enzims, entre els quals podem esmentar la superòxid dismutasa mitocondrial (Mn-SOD). La Mn-SOD és essencial en l’homeostasi oxidativa dels mitocondris (els orgànuls cel•lulars responsables del consum d’oxigen aplicat a la generació d’energia).

Aquestes característiques diferenciades com a bioelements (macroelement en el cas del magnesi, i oligoelement en el cas del manganès) justifiquen la preocupació per un error d’etiquetatge de "sulfat de magnesi" per comptes de "sulfat de manganès". El sulfat de magnesi es troba indicat en casos d’hipomagnesèmia i demana les precaucions habituals de tot producte químic. En canvi, el sulfat de manganès presenta un full toxicològic més ampli.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Manganès per magnesi

  1. anonim diu:

    diueume coses que estan fetes de magnanès please

    gracies

  2. Retroenllaç: Els empèdocles moderns – Carl Wilhelm Scheele (1774) i l’element 25 (Mn) – manganès (nilbipenti, Nbp) | Des de la Mediterrània

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *