La darrera batalla d’Alfredo Reinado

Internacional: La meitat oriental de Timor va quedar sota domini portuguès mentre la major part de l'arxipèlag insulíndic quedà en mans de neerlandesos. Les "Índies Orientals Holandeses" es constituiren en Indonèsia el 1945, i des de llavors maldaren per esborrar les fronteres colonials (i nacionals) de l'arxipèlag. Avançar sobre territori ex-britànic els era prohibit. Fer-ho sobre territori ex-neerlandès els era autoritzat sense gaires problemes per les autoritats internacionals. Timor Leste era un cas especial: el domini colonial portuguès s'hi aferrà fins el 1974. Després de la independència, l'exèrcit indonesi ho tingué relativament fàcil per annexionar-se el territori, si bé aviat la resistència es demostrà ferma i coratjosa. Fou aquesta resistència, militar i política, la que va fer que Timor Leste fos preparat per afrontar un canvi en les relacions geopolítiques de la zona: Austràlia mirava cap a un nord ric en recursos necessaris i la Indonèsia de Suharto ja no era atractiva en un món on l'anticomunisme s'havia fet obsolet. Així, per factors interns i externs, Timor Leste esdevingué, de nou, independent el 1997. No sense lluita ni patiment, és clar, però amb una comunitat internacional que ja no s'hi feia la desentesa. Tampoc no s'hi va fet la desentesa, el 2006, en esclatar una crisi davant les retallades de personal de les forces armades. Una força "multinacional", encapçalada per Austràlia, i amb participació nova-zelandesa, malàisia i portuguesa, es troba desplegada pel país. Aquest mateix 11 de febrer disposaven d'una nova excusa per quedar-s'hi indefinidament: un grup rebel encapçalat per Alfredo Reinado ha atacat el palau presidencial. El president, José Ramos Horta, greument ferit, ha estat evacuat a Darwin (Austràlia Occidental). Reinado, la família del qual viu també a Austràlia, ha resultat mort.

  

[@more@]

Alfredo Reinado

Alfredo Reinado tenia 8 anys quan es va produir la invasió "indonèsia" de Timor Leste. Com d'altres infants de l'illa fou evacuat per l'exèrcit indonesi, i treballà com a camàlic per unitats militars destacades a Sulawesi (Cèlebes) i Kalimantan (Borneo). El 1990 aconseguí d'entrar clandestinament a Austràlia, on obtingué l'estatus de refugiat polític juntament amb part de la seva família i va treballar com a estibador a l'Austràlia Occidental.

Després de la victòria en referèndum de l'opció independentista a Timor Timur (1999), Reinado hi va tornar, però el pare i la germana restaren a Austràlia. Ingressà en l'exèrcit timorès (oficialment reconegut després de la independència del 2002), hi va fer carrera oficial (l'octubre del 2003 va completar la seva formació a Austràlia) i aconseguí el nomenament de comandant de la Unitat Naval. Aquesta unitat naval es reduïa a dues patrulleres, cedides per l'armada portuguesa.

El juliol del 2004, Reinado fou castigat per haver-se vist implicat en una baralla amb la policia. Fou destituït com a comandant de la Unitat Naval i se l'envià a fer un curs d'ensinistrament a l'Acadèmia Militar d'Estat Major d'Austràlia, on va fer un curs de tres mesos (agost-octubre del 2004). No obstant, després de tornar, va passar un temps destinat a la capitania militar de Dili, i durant el 2005 va realitzar diverses estades formatives, de nou a Austràlia, i també a Portugal i a Brasil.

Una nova infracció disciplinària (tindre relacions amb una subalterna), significà el seu acomiadament de la Unitat Naval i que se'l destinés al comandament d'un escamot de la policia militar. En total, entre suboficials i tropa, tan sols tenia ara 33 subalterns.

 

Timor vol dir "orient" en les llengües malaies. Justament es troba a l'est de 'arc d'illes que comença a Sumatra i acaba a Flores. La meitat oriental de l'illa (Timor Timur, Timor Leste) fou colonitzada pels portuguesos, que deixaren una fonda petjada demogràfica, cultural, lingüística i religiosa. Com en d'altres illes hi ha una gradació contínua de grups humans, des de l'est de l'illa fins a l'oest (en el sector indonesi). 

La rebel·lió del 2006

Durant la primavera del 2006 la tensió dins l'exèrcit timorès anava en creixement. El govern de Mari Alkatiri impulsava una reducció d'efectius. Fet i fet, les sancions disciplinàries patides per Reinado s'expliquen per aquesta intenció de fer una selecció de personal.

Especialment agreujats se sentien els soldats de la part occidental del país, els loromonu (=ponentins). Els lorosae (= llevantins) constituïen una majoria en l'exèrcit de l'època de resistència contra l'ocupació indonèsia. La reducció de tropes afectava diferencialment als loromonu, especialment als qui s'hi havien incorporat després de la segona independència. Contràriament, els loromonu predominaven en la policia.

El 8 de febrer del 2006 es va produir una deserció de 404 soldats, als quals s'afegiren 177 més el 25 de febrer. El mes de març se'ls acomiadà de l'exèrcit. Acomiadats i desertors, juntament amb tropes en actiu i policia solidaritzades amb ells, i grups de joves aturats (molts dels quals veien en l'exèrcit una sortida), iniciaren un seguit de manifestacions a Dili a partir del 24 d'abril. Reinado, en aquells dies, va participar en l'escorta del coronel Lere Anan Timor, cap d'estat major del comandant en cap, el general de brigada Taur Matan Ruak, quan aquest es dirigia a entrevistar-se amb el primer ministre Alkatiri. Després de la reunió, Lere va comentar per telèfon que ja havia rebut ordres per entrar en acció.

Aquestes ordres es van fer efectives el 28 d'abril. L'exèrcit va disparar contra els manifestants i els amotinats a Dili.. L'escalada d'enfrontaments va fer que el 4 de maig, Reinado prengués la decisió d'unir-se als opositors. Vint dels seus policies militars el seguiren. Era, de fet, el militar de més graduació que s'havia unit a les protestes. També va fer l'aportació més gran d'armes i municions i va establir una base a Aileu. Entre les demandes polítiques que feien al president Xanana Gusmão hi havia la destitució d'Alkatiri.

L'escalada militar del conflicte va prosseguir durant les setmanes següents. Als xocs armats entre els rebels i les tropes lleialistes, calien afegir les bandes de saltejadors a Dili, i el conflicte polític dins el govern i el parlament. En aquella època José Ramos Horta era ministre d'exterior, i un dels polítics de més projecció exterior de Timor Timur. La missió de Nacions Unides a Timor Timur ja tenia un pretext per allargar la seva estada al país (que havia de concloure el 20 de maig del 2006). I el primer ministre d'Austràlia, John Howard, sense esperar cap sol·licitud oficial d'Horta, va preparar-se per a una intervenció armada. El govern australià va aconseguir de sumar a la projectada 'missió de pau' a Malàisia (com a potència regional, alternativa a Indonèsia), Nova Zelanda i Portugal (com a antiga potència colonial del territori), i el 25 de maig començaren les operacions (Operation Astute), amb el vist-i-plau d'Horta. Amb la dimissió del contestat Alkatiri, Horta esdevindria primer ministre

Foren tropes portugueses i australianes les que capturaren a Reinado. Se l'acusà de possessió il·lícita d'armes i d'assassinat. Empresonat a Becora, Dili, va fugar-s'hi el 30 d'agost del 2006, juntament amb uns altres 56 presos. Els fugats van aconseguir salvar la vigilància de les tropes del sector nova-zelandès de Dili.

Els australians obriren una operació de recerca contra Reinado, amb la participació d'unitats especials i de la policia federal australiana. Passaren mesos i mesos sense èxit, de vegades amb els perseguidors a menys d'1 km de l'amagatall de Reinado. Però no el trobaren, ni tampoc ell els hi sortí el pas. A mitjans d'abril del 2007, després de les eleccions presidencials, Horta, que en resultà vencedor, va demanar la suspensió de la recerca contra Reinado per tal de facilitar el diàleg entre les parts i una solució al conflicte. El mes d'agost del 2007 s'iniciaren les converses de pau i reconciliació.

Durant gairebé 15 anys el procés d'independència de Timor Timur quedà avortat per l'annexió indonèsia, que semblava incontestable (malgrat la manca de ple reconeixement internacional). L'atorgament del Premi Nobel de la Pau a Ramos Horta i a Xanana Gusmao va servir per remarcar la reobertura del cas, amb l'impuls diplomàtic australià. La caiguda de Suharto i la situació de guerra a Timor van donar pas a la intervenció de les Nacions Unides, el referèndum del 1999 i la independència definitiva del 2002. El 2006-2007, Horta era primer ministre sota la presidència de Gusmao, i ara Gusmao és el primer ministre sota la presidència d'Horta.

Atac contra Horta i mort de Reinado

Les converses, liderades pel govern de Gusmao (primer ministre amb Horta) no tingueren èxit i la situació semblava estancada. La presència de les tropes australianes i dels seus aliats s'havia tornat definitivament permanent.

Aquesta calma tensa s'ha interromput l'11 de febrer del 2008. Era de matinada, quan un grup de guerrillers encapçalat per Reinado ha assaltat la residència de l'ara president, José Ramos Horta. Dues persones moriren, una d'elles, Reinado. Ramos Horta, resultà ferit de bala a l'estòmac. Fou traslladat a l'hospital militar australià de Dili, on fou operat d'urgència, i després ha estat evacuat a l'hospital de Darwin (Austràlia Occidental).

Gusmao també fou atacat per un altre grup rebel, però ha eixit il·lès i ha declarat un estat d'emergència de 48 hores.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

La darrera batalla d’Alfredo Reinado

Internacional: La meitat oriental de Timor va quedar sota domini portuguès mentre la major part de l'arxipèlag insulíndic quedà en mans de neerlandesos. Les "Índies Orientals Holandeses" es constituiren en Indonèsia el 1945, i des de llavors maldaren per esborrar les fronteres colonials (i nacionals) de l'arxipèlag. Avançar sobre territori ex-britànic els era prohibit. Fer-ho sobre territori ex-neerlandès els era autoritzat sense gaires problemes per les autoritats internacionals. Timor Leste era un cas especial: el domini colonial portuguès s'hi aferrà fins el 1974. Després de la independència, l'exèrcit indonesi ho tingué relativament fàcil per annexionar-se el territori, si bé aviat la resistència es demostrà ferma i coratjosa. Fou aquesta resistència, militar i política, la que va fer que Timor Leste fos preparat per afrontar un canvi en les relacions geopolítiques de la zona: Austràlia mirava cap a un nord ric en recursos necessaris i la Indonèsia de Suharto ja no era atractiva en un món on l'anticomunisme s'havia fet obsolet. Així, per factors interns i externs, Timor Leste esdevingué, de nou, independent el 1997. No sense lluita ni patiment, és clar, però amb una comunitat internacional que ja no s'hi feia la desentesa. Tampoc no s'hi va fet la desentesa, el 2006, en esclatar una crisi davant les retallades de personal de les forces armades. Una força "multinacional", encapçalada per Austràlia, i amb participació nova-zelandesa, malàisia i portuguesa, es troba desplegada pel país. Aquest mateix 11 de febrer disposaven d'una nova excusa per quedar-s'hi indefinidament: un grup rebel encapçalat per Alfredo Reinado ha atacat el palau presidencial. El president, José Ramos Horta, greument ferit, ha estat evacuat a Darwin (Austràlia Occidental). Reinado, la família del qual viu també a Austràlia, ha resultat mort.[@more@]

Alfredo Reinado

Alfredo Reinado tenia 8 anys quan es va produir la invasió "indonèsia" de Timor Leste. Com d'altres infants de l'illa fou evacuat per l'exèrcit indonesi, i treballà com a camàlic per unitats militars destacades a Sulawesi (Cèlebes) i Kalimantan (Borneo). El 1990 aconseguí d'entrar clandestinament a Austràlia, on obtingué l'estatus de refugiat polític juntament amb part de la seva família i va treballar com a estibador a l'Austràlia Occidental.

Després de la victòria en referèndum de l'opció independentista a Timor Timur (1999), Reinado hi va tornar, però el pare i la germana restaren a Austràlia. Ingressà en l'exèrcit timorès (oficialment reconegut després de la independència del 2002), hi va fer carrera oficial (l'octubre del 2003 va completar la seva formació a Austràlia) i aconseguí el nomenament de comandant de la Unitat Naval. Aquesta unitat naval es reduïa a dues patrulleres, cedides per l'armada portuguesa.

El juliol del 2004, Reinado fou castigat per haver-se vist implicat en una baralla amb la policia. Fou destituït com a comandant de la Unitat Naval i se l'envià a fer un curs d'ensinistrament a l'Acadèmia Militar d'Estat Major d'Austràlia, on va fer un curs de tres mesos (agost-octubre del 2004). No obstant, després de tornar, va passar un temps destinat a la capitania militar de Dili, i durant el 2005 va realitzar diverses estades formatives, de nou a Austràlia, i també a Portugal i a Brasil.

Una nova infracció disciplinària (tindre relacions amb una subalterna), significà el seu acomiadament de la Unitat Naval i que se'l destinés al comandament d'un escamot de la policia militar. En total, entre suboficials i tropa, tan sols tenia ara 33 subalterns.

La rebel·lió del 2006

Durant la primavera del 2006 la tensió dins l'exèrcit timorès anava en creixement. El govern de Mari Alkatiri impulsava una reducció d'efectius. Fet i fet, les sancions disciplinàries patides per Reinado s'expliquen per aquesta intenció de fer una selecció de personal.

Especialment agreujats se sentien els soldats de la part occidental del país, els loromonu (=ponentins). Els lorosae (= llevantins) constituïen una majoria en l'exèrcit de l'època de resistència contra l'ocupació indonèsia. La reducció de tropes afectava diferencialment als loromonu, especialment als qui s'hi havien incorporat després de la segona independència. Contràriament, els loromonu predominaven en la policia.

El 8 de febrer del 2006 es va produir una deserció de 404 soldats, als quals s'afegiren 177 més el 25 de febrer. El mes de març se'ls acomiadà de l'exèrcit. Acomiadats i desertors, juntament amb tropes en actiu i policia solidaritzades amb ells, i grups de joves aturats (molts dels quals veien en l'exèrcit una sortida), iniciaren un seguit de manifestacions a Dili a partir del 24 d'abril. Reinado, en aquells dies, va participar en l'escorta del coronel Lere Anan Timor, cap d'estat major del comandant en cap, el general de brigada Taur Matan Ruak, quan aquest es dirigia a entrevistar-se amb el primer ministre Alkatiri. Després de la reunió, Lere va comentar per telèfon que ja havia rebut ordres per entrar en acció.

Aquestes ordres es van fer efectives el 28 d'abril. L'exèrcit va disparar contra els manifestants i els amotinats a Dili.. L'escalada d'enfrontaments va fer que el 4 de maig, Reinado prengués la decisió d'unir-se als opositors. Vint dels seus policies militars el seguiren. Era, de fet, el militar de més graduació que s'havia unit a les protestes. També va fer l'aportació més gran d'armes i municions i va establir una base a Aileu. Entre les demandes polítiques que feien al president Xanana Gusmão hi havia la destitució d'Alkatiri.

L'escalada militar del conflicte va prosseguir durant les setmanes següents. Als xocs armats entre els rebels i les tropes lleialistes, calien afegir les bandes de saltejadors a Dili, i el conflicte polític dins el govern i el parlament. En aquella època José Ramos Horta era ministre d'exterior, i un dels polítics de més projecció exterior de Timor Timur. La missió de Nacions Unides a Timor Timur ja tenia un pretext per allargar la seva estada al país (que havia de concloure el 20 de maig del 2006). I el primer ministre d'Austràlia, John Howard, sense esperar cap sol·licitud oficial d'Horta, va preparar-se per a una intervenció armada. El govern australià va aconseguir de sumar a la projectada 'missió de pau' a Malàisia (com a potència regional, alternativa a Indonèsia), Nova Zelanda i Portugal (com a antiga potència colonial del territori), i el 25 de maig començaren les operacions (Operation Astute), amb el vist-i-plau d'Horta. Amb la dimissió del contestat Alkatiri, Horta esdevindria primer ministre

Foren tropes portugueses i australianes les que capturaren a Reinado. Se l'acusà de possessió il·lícita d'armes i d'assassinat. Empresonat a Becora, Dili, va fugar-s'hi el 30 d'agost del 2006, juntament amb uns altres 56 presos. Els fugats van aconseguir salvar la vigilància de les tropes del sector nova-zelandès de Dili.

Els australians obriren una operació de recerca contra Reinado, amb la participació d'unitats especials i de la policia federal australiana. Passaren mesos i mesos sense èxit, de vegades amb els perseguidors a menys d'1 km de l'amagatall de Reinado. Però no el trobaren, ni tampoc ell els hi sortí el pas. A mitjans d'abril del 2007, després de les eleccions presidencials, Horta, que en resultà vencedor, va demanar la suspensió de la recerca contra Reinado per tal de facilitar el diàleg entre les parts i una solució al conflicte. El mes d'agost del 2007 s'iniciaren les converses de pau i reconciliació.

Atac contra Horta i mort de Reinado

Les converses, liderades pel govern de Gusmao (primer ministre amb Horta) no tingueren èxit i la situació semblava estancada. La presència de les tropes australianes i dels seus aliats s'havia tornat definitivament permanent.

Aquesta calma tensa s'ha interromput l'11 de febrer del 2008. Era de matinada, quan un grup de guerrillers encapçalat per Reinado ha assaltat la residència de l'ara president, José Ramos Horta. Dues persones moriren, una d'elles, Reinado. Ramos Horta, resultà ferit de bala a l'estòmac. Fou traslladat a l'hospital militar australià de Dili, on fou operat d'urgència, i després ha estat evacuat a l'hospital de Darwin (Austràlia Occidental).

Gusmao també fou atacat per un altre grup rebel, però ha eixit il·lès i ha declarat un estat d'emergència de 48 hores.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada