Biologia: Edward O. Wilson ha estat guardonat aquesta setmana amb el 19è Premi Internacional Catalunya (2007). Conegut bàsicament pels seus treballs sobre organització social de les formigues i pel seu llibre Sociobiology: The New Synthesis, Wilson impulsa ara l'Encyclopedia of Life (EOL), un intent de recollir la diversitat passada i present de la biosfera terrestre en una base de dades en-línia.[@more@]
Wilson el mes passat a Yale (Foto: Sage Ross)
La formació
Edward Osborne Wilson (*Birmingham, Alabama, 10.6.1929) va crèixer entre Washington DC i el comtat de Mobile (Alabama litoral). En divorciar-se els seus pares, Edward i Inez, el 1936, quedà amb el primer, que es va tornar a casar, amb Pearl. Sempre ha referit ("Naturalist", 1994; "In Search of Nature", 1996, amb Laura Simonds Southworth) que l'accident de pesca que va patir als 7 anys i que afectà irreversiblement la seva agudesa visual marcà que com a naturalista s'orientés a l'observació de prop d'insectes i no a l'observació des de lluny d'ocells. Ja de ben jove tenia clara aquesta orientació, amb visites al Rock Creek Park (al Districte de Colúmbia). El 1945 començà una col·lecció d'insectes més seriosa, i fou l'escassedat d'agulles la que l'orientà a centrar la col·lecció en formigues, que guardava en vials. Amb el suport de Marion R. Smith, mirmecòleg del National Museum of Natural History, va començar una recerca exhaustiva de les formigues d'Alabama.
Quan s'estava a Washington D.C., el Rock Creek Park era un dels llocs favorits del nen E. O. Wilson. La preservació d'espais naturals en regions urbanes juga un paper clau en despertar l'interès per la flora i la fauna en les joventuts de les grans ciutats.
Refusat pel servei militar degut al seu problema visual, va ingressar a la University of Alabama on es graduà, per doctorar-se després a Harvard. Començava així la seva carrera professional com a mirmecòleg.
Una decisió tan precoç envers a una carrera naturalística professional i amb un objecte d'estudi aviat concretat (l'organització social de les formigues) convida a fer-nos una imatge tòpica del personatge. Més encara si tenim present una clara orientació vers l'acumulació informativa pròpia de la història natural. Però si el tòpic és el d'un especialista del seu camp (que certament ho és) que té poc interès o poca habilitat per anar-hi més enllà, ens errarem. Fet i fet, si E. O. Wilson és internacionalment conegut és per les seves aportacions en una visió sintetitzadora de la natura, de la societat i del coneixement.
Pel que fa al coneixement, E. O. Wilson publicà una síntesi de les seves idees a "Consilience: The Unity of Knowledge" (1998). La consiliència Wilson la defineix com la síntesi de coneixement a partir de les diferents especialitats científiques i humanístiques. La seva teoria del coneixement ("Promethean fire: reflections on the origin of mind", 1983) parteix d'una divisió, un pèl abstracta, entre una natura humana ("una col·lecció de regles epigenètiques") i una sèrie de fets culturals o rituals. Els darrers serien producte de la primera, i la primera consistiria bàsicament en un desenvolupament mental que deriva de la informació continguda en el genoma humà. Així doncs, la natura humana seria matèria de la genètica (l'estudi dels gens), de l'epigenètica (en sentit ampli, l'estudi de l'acció i expressió d'aquests gens) i de la neurobiologia (l'estudi del sistema nerviós i dels processos mentals). Pel que fa als productes culturals o rituals, Wilson considera que cal anar més enllà de l'enfocament subjectiu que n'ha fet la psicologia, la sociologia o l'antropologia, per adoptar una perspectiva més científica i interdisciplinària.
La perspectiva científica de Wilson té poc a veure amb els simplismes reduccionistes dels, com ell diu, "Calígules de la biologia". Per ells, sobretot als anys 1960, semblava com si els avenços en la bioquímica i en la genètica molecular signifiquessin la fi de la biologia d'organismes o de l'ecologia. No obstant això, Wilson també rebutja les visions holístiques pseudocientífiques. En aquest sentit Wilson afirmava el 2005 que l'humanisme científic és "l'única cosmovisió compatible amb el coneixement creixent de la ciència sobre el món real i les lleis de la natura". La finalitat d'aquest coneixement hauria de ser millorar la condició humana.
D'Alabama i crescut en la fe cristiana baptista, Wilson ha exposat les seves idees sobre religió a "The Creation: An Appeal to Save Life on Earth" (2006). Allunyat de les creences dogmàtiques tradicionals, s'ha declarat "deïsta provisional", en el sentit que no és "definitivament agnòstic o ateu". Les creences i rituals religiosos els entén com a producte de l'evolució humana, i és a la llum de la psicologia i sociologia evolutives que cal estudiar-los per comptes d'adoptar una atitud d'acceptació o rebuig.
Les formigues
Si l'entomologia és l'estudi dels insectes en general, la mirmecologia és l'estudi de les formigues. Les formigues veritables (és a dir, descartant els tèrmits) són insectes himenòpters com les vespes o les abelles. Els orígens evolutius de les formigues cal trobar-los en algun dels grups primigenis de vespes, probablement fa uns 120-170 milions d'anys, i fa uns 60 milions d'anys assoliren l'actual importància ecològica i un nivell de diversificació similar l'actual. En tot cas, totes les formigues actuals són insectes eusocials, és a dir insectes que viuen en societats dividides en castes, on tan sols una minoria d'individus es reprodueixen.
Malgrat que les restes d'ambre ens permeten resseguir l'evolució morfològica dels diferents grups de formigues i la seva expansió a començaments del Cenozoic, l'evolució de les estructures i comportaments socials s'ha de deduir a partir de les espècies actuals.
Les aportacions d'E. O. Wilson a la mirmecologia són diverses:
– aportacions a la sistemàtica i corologia, és a dir a la descripció morfològica i la classificació d'espècies de formigues i de la seva distribució geogràfica. Això també inclou els primers estudis paleomirmecològics a partir de mostres d'ambre (1966).
– aportacions a l'ecologia d'algunes espècies, és a dir com i de què s'alimenten, dels seus depredadors i com interaccionen amb l'ecosistema on viuen.
– aportacions a l'organització social general de les formigues i la seva variació segons els diferents gèneres i espècies. Possiblement és en aquest camp on la seva influència és més perdurable.
– aportacions a l'evolució de les formigues, particularment l'adquisició i diversificació de l'organització social.
A banda de la miríada de monografies, cal destacar autèntics llibres de text sobre la matèria com "Insect Societies" (1971, amb una perspectiva estesa a tèrmits, vespes i abelles, entre d'altres), "Success and Dominance in Ecosystems: The Case of the Social Insects" (1990), "The Ants" (1990, amb Bert Holldobler), "Journey to the Ants: A Story of Scientific Exploration" (1994, també amb Bert Holldobler) i "Pheidole in the New World: A Dominant, Hyperdiverse Ant Genus" (2002).
Obreres de Pheidole horribilis. N'hi ha dues castes d'obreres, les grans fan més aviat de soldats, les petites de treballadores. (Fotografia d'Amy L. Mertl, una de les joves investigadores més actives sobre l'ecologia d'aquest important i divers gènere de formigues).
L'estudi sobre l'evolució de l'eusocialitat de les formigues ha dut Wilson a participar de ple en el debat sobre "el subjecte evolutiu". Els primers darwinistes consideraven que la unitat evolutiva era l'individu. Però quin és l'individu entre les formigues? No serà també unitat i subjecte evolutiu el superorganisme que constitueix el formiguer sencer? Certament, de la mateixa forma que de totes les cèl·lules d'un individu tan sols unes poques poden traspassar el seu material genètic a la propera generació (les cèl·lules gamètiques: l'òvul i l'espermatozoide), també en un formiguer tan sols la casta alada podrà transmetre els seus gens. Així, de la mateixa forma que l'èxit reproductiu d'una cèl·lula del cos és contribuir a la reproducció de l'organisme al qual pertany, també l'èxit reproductiu d'una formiga obrera estèril és contribuir a la criança i alimentació de les seves germanes alades. Wilson ha fet servir aquesta analogia per indicar que l'evolució actua a través dels diferents nivells biològics: des de la molècula fins a l'organisme o colònia d'organisme. Aquest punt de vista contrasta amb la corrent dominant del neo-darwinisme contemporani (p.ex., en Richard Dawkins), que considera el gen com la unitat evolutiva i que, pròpiament, la selecció no actua ni a nivell individual ni tampoc a nivell colonial. Wilson coincideix amb ells en dir que "la unitat de la selecció és el gen, en tant que element bàsic de l'herència biològica". Però la diana (target) de la selecció seria o bé l'individu en la majoria d'espècies, o la colònia en el cas de les espècies eusocials.
També han estat els estudis ecològics i evolutius sobre les formigues els que el van contribuir a posar, juntament amb Robert H. MacArthur (1930-72) els fonaments de la biogeografia insular (The Theory of Island Biogeography, 1967). La biogeografia insular analitza els factors ecològics i evolutius que determinen la biota d'una illa: presència d'endemismes, radiacions evolutives d'un nombre relativament reduïts de grups taxonòmics, nanisme i gegantisme insulars, etc. No oblidem, és clar, que si una illa de terra és illa pels animals i plantes terrestres, un llac també és una illa pels animals i plantes aquàtics, etc. Les illes actuen com a autèntic laboratori de l'evolució.
La sociobiologia
El 1975 va aparèixer "Sociobiology: The New Synthesis". El llibre es presentava com un manual de text sobre societats d'animals, des de simples tendències gregàries fins a societats complexes. Wilson posava èmfasi en la descripció de les colònies d'animals marins (esponges, corall, sifonòfors, etc.), de les societats d'insectes (particularment de tèrmits, formigues, vespes i abelles) i del comportament social dels mamífers. I en aquest comportament social incloïa, és clar, els primats i, entre els primats, els humans.
Els sifonòfors són organismes colonials, del mateix grup de coralls i meduses. Els diferents òrgans que assenyala l'esquema són en realitat diferents individus o zooides. Cadascun realitza una funció diferent: suradora, propulsora, predadora, digestiva, reproductiva, etc. En quin moment la colònia esdevé organisme? Fins quin punt nosaltres mateixos no som una colònia de 1014 cèl·lules de 200 tipus diferents, sense comptar les 1015 cèl·lules bacterianes que viuen associades a cada cos humà?
La sociobiologia en ella mateixa no és més que "l'estudi sistemàtic de la base biològica de tot comportament social". Aquest comportament social calia entendre'l a la llum de l'evolució: les pautes socials resulten en gran mesura de la selecció natural, de l'adaptació a un ambient concret. Alhora, i això és especialment vàlid per les societats de primats, apareix un ambient social i, en conseqüència, una selecció social. Les pautes socials són subjectes d'evolució perquè en una bona part són heretables, és a dir venen codificades en els gens.
La polèmica desencadenada per "Sociobiology" va girar exclusivament a l'entorn de l'aplicació d'aquesta teoria a l'espècie humana i a les societats humanes. Curiosament les reaccions més furibundes no van vindre de la dreta religiosa que, de totes formes, s'hi va sentir disgustada per aquest nou atac a l'excepcionalisme humà. Van procedir sobretot de la 'nova esquerra', conscient de l'ús que feia la nova dreta de la noció determinista d'una natura humana immodificable.
Dos dogmatismes topaven en aquesta controvèrsia. D'una banda sembla estúpid pensar en la ment humana com una tabula rasa si la ment humana és un producte de l'evolució biològica. De l'altra banda hi ha una tendència esbiaixada cap a la confirmació dels propis prejudicis en atribuir les nocions pròpies d'una determinada societat concreta a una natura humana universal i abstracta. Seria caricaturitzar simplificar així la posició de E. O. Wilson (que el 1979, publicava "On Human Nature"), però també és caricaturitzar atribuir l'argument de la "tabula rasa" als corrents progressistes contemporanis. Wilson aclaria més la seva posició amb "Genes, Mind and Culture: The coevolutionary process" (1981).
Insistim, però, que la sociobiologia de Wilson simplement un mètode. El debat sobre "natura"/"cultura", col·locat en termes generals, és estèril i terriblement ensopit. És en els aspectes concrets, en les problemàtiques concretes, de les societats i dels individus, on se n'hi pot treure profit. I encara que hi hagi bases genètiques per la majoria dels problemes socials (o de problemes psicològics d'individus concrets que, al capdavall, també són problemes socials), qualsevol aproximació terapèutica haurà de fer mà de solucions socials, si més no fins que hom no tingui un arsenal prou efectiu com per incidir sobre els gens i proteïnes responsables.
Els crítics de Wilson segueixen una línia analògica a la que Wilson adoptà amb James D. Watson (*1928). Per Wilson, Watson exagerava les virtuts de la biologia molecular com a substitutiu de la biologia d'organismes i ecosistemes. Per Richard Lewontin (*1929) i Stephen Jay Gould (1941-2002), el biologisme amagava l'arrel social i les solucions socials de la majoria de problemes humans. L'antropòleg cultural Marshall Sahlins (*1930) va exposar a "The Use and Abuse of Biology" una crítica a les perspectives biologistes. En una conferència de E. O. Wilson el 1978, membres de l'International Committee Against Racism, li llençaren un poal d'aigua i cridaren "Wilson, you're all wet", com a protesta del pretesos racisme, misogínia i eugenèsia defensat per Wilson. Curiosament, Wilson arguïa a Sociobiology un paper social beneficiós a l'homosexualitat, que seria una característica innata que, amb uns percentatges adients, afavoriria la cohesió grupal. Gran part del moviment reivindicatiu de gais i lesbianes considera en l'actualitat l'homosexualitat no tant una opció sexual com una característica inherent a l'individu.
.jpg)
Un anunci recent italià reforça la idea d'una base biològica de l'orientació sexual. Entre els anys 1970 i els anys 2000 hi ha hagut un canvi en la visió dels sectors reivindicatius quant a la relació entre 'natura' i 'nurtura'.
La biodiversitat
E. O. Wilson, després de les polèmiques sobre la sociobiologia humana dels anys 1970, va tornar a la primera plana amb una reflexió sobre la biodiversitat. L'esperó inicial havia estat la seva afició pel món natural no-humà ("Biophilia", 1984), una tendència pròpia de l'espècie humana que ha provat d'explicar a The Biophilia Hypothesis (1993, amb Stephen R. Kellert). La destrucció d'espais naturals i la corresponent extinció d'espècies va ser l'altre esperó que el va moure a escriure "The Diversity of Life" (1992) i "The Future of Life" (2002).
Com s'origina la diversitat? Per quins processos unes espècies dominen i es diversifiquen i d'altres s'extingeixen? Quin és l'abast i quins seran els efectes de l'actual taxa d'extinció lligada a l'expansió demogràfica i, sobretot, econòmica de la humanitat?
En l'ecologia de la biodiversitat, Wilson ha insistit sovint en el fet que hom no pot reduir les valoracions sobre extincions d'espècies a les formes de vida més pregones (arbres, aus, mamífers, etc.), ja que si hom fa això passa per alt les formes de vida potser menys cridaneres (des de fongs fins a bacteris passant pels insectes) però que tenen un paper cabdal en el manteniment dels ecosistemes. En aquest sentit concloïa una de les seves obres: "Si pogués començar de nou i perseguir les meves visions en el segle XXI, em faria ecòleg microbià. En un gram de terra corrent… hi viuen deu mil milions de bacteris, representants de milers d'espècies, gairebé totes desconegudes per la ciència. M'hi submergiria… amb l'ajut dels moderns microscopis i les tècniques d'anàlisi molecular. M'obriria camí a través dels boscos clònics que creixen en un gra de sorra, viatjaria en un submarí imaginar a través de gotes d'aigua que haurien adquirit la grandària de llacs, i seguiria als depredadors i a les preses per descobrir… estranyes xarxes alimentàries. I tot això, sense allunyar-me més de tres metres de l'edifici del meu laboratori".
Els boscos tropicals contenen una enorme biodiversitat.
L'Enciclopèdia de la Vida
El març del 2007, E. O. Wilson exposà, com si fos un somni, la idea de crear una Encyclopedia of Life (EOL), una mena de bio-enciclopèdia en-línia d'accès lliure, redactada i revisada per experts qualificats, i que inclogués no tan sols text i gràfics, sinó també fotografies, vídeos, etc. La idea fou de seguida aprofitada i el 9 de maig del 2007 es posaren els primers 50 milions de dòlars per iniciar el procés. Les organitzacions que han endegat el projecte són Biodiversity Heritage Library consortium, Field Museum, Harvard University, MacArthur Foundation, Marine Biological Laboratory, Missouri Botanical Garden, Sloan Foundation i Smithsonian Institution. Wilson és un dels rostres públics per promoure el projecte.
La pàgina dedicada a l'arròs de l'EOL.
L'EOL s'inspira alhora en projectes cooperatius com Wikipedia, i en bases de dades biològiques com les que gestiona o empra el NCBI, el Human Kinome, l'Allen Brain Atlas, Species 2000, FishBase. La gestió de la informació per aconseguir resultats productius quant a l'aprofitament i conservació dels recursos biològics és un dels objectius d'EOL. Hi ha una voluntat de crear una eina apta per tots els públics i, en conseqüència, multilingüe.
Lligams:
– El biòleg nord-americà Edward O. Wilson, guanyador de la XIX edició del Premi Internacional Catalunya 2007 (comunicat oficial del Premi Internacional Catalunya).
