Trenta anys del senyal que va fer dir Wow! als projectes de recerca de intel·ligència extraterrestre

Radioastronomia: Des de Llucià de Samosata a George Lucas, de Nicolau de Cusa a Christian Huygens, uns des de la ficció recreativa, uns altres des de l'especulació més o menys fonamentada, han imaginat els astres curulls de vida, i de vida intel·ligent. Si el Sol és tan sols un estel més en una galàxia més en un univers ple de galàxies, si l'existència de sistemes planetaris (com mostren les recerques recents) no és un fet rar, si l'univers compta amb milers de milions d'anys d'antiguitat, un espai de temps suficient per l'evolució biològica i sociològica, no sembla raonable pensar en un univers ple de civilitzacions més o menys avançades? Molt bé, ens diria Enrico Fermi, però on hi són? Freeman Dyson ens comminava a cercar amb els telescopis estructures interestel·lars artificials: resultat fins ara nul. Hom ha volgut veure en tota mena d'avistament la pista de visites contemporànies de naus extraterrestres i indicis arqueològics i textuals de visites pretèrites: però cap indici no s'ha vist a la llum del dia i de tothom. El projecte SETI (Search for Extraterrestrial Intelligence) es fonamentà en la recerca de senyals radiotelescòpiques que, per la seva potència o freqüència, fossin atribuïbles a éssers intel·ligents. El primer pulsar, descobert per Jocelyn Bell Burnell i Antony Hewish el 1967 fou pres per una espècie de far còsmic (i d'ací el nom, bromístic, de Little Green Men – LGM) abans no es postulès un origen purament natural a partir d'un estel degenerat. De falses alarmes n'hi ha hagut en el projecte SETI però tot sembla indicar que, si més no en el veïnatge, no hi ha cap civilització tret de la nostra. El 15 d'agost del 1977, ara fa trenta anys, Jerry R. Ehman va detectar un senyal de ràdio especialment fort a través del radiotelescopi 'Big Ear' de la Ohio State University. A hores d'ara hom discuteix encara el seu origen.[@more@]

Registre radiotelescòpic del 'Big Ear' de la Ohio State University corresponent a quarts de dotze de la nit del 15 d'agost del 1977. Les diferents columnes indiquen diferents freqüències contígues separades de 10 kHz d'amplada cadascuna. Cada número o lletra indica, en una escala logarítimica, la intensitat del senyal (de forma que després del 9 ve la 'A', i després, successivament, totes les lletres de l'alfabet). Les senyals de base tenen prou amb els primers números (de l'1 al 6), però durant 72 segons s'arribaren a valors de '6EQUJ5'. En veure el registre Jerry R. Ehman va marcar els sis caràcters i va exclamar 'Wow!'

Els primers projectes SETI de Green Bank

El primer experiment SETI es realitzà el 1960, a càrrec de Frank Drake (*1930). Aquell mateix any Drake va presentar la seva famosa fórmula sobre el nombre de civilitzacions simultànies que poden haver en la nostra galàxia. En aquell primer experiment, anomenat Projecte Ozma, s'utilitzà el radiotelescopi de 25 m d'obertura de Green Bank (West Virginia) i s'examinaren dos estels similars al nostre (Tau Ceti i Epsilon Eridani) en la banda dels 1,42 Ghz, però sense trobar-hi res de relleu. L'any següent, a Green Bank mateix, es feia la primera Conferència SETI, on Drake presentà, a través de la seva fórmula, una estimació del nombre de civilitzacions de 10, la qual cosa implicaria una considerable distància entre cadascuna.

El 'Big Ear' de la Ohio State University

L'interès de Drake pel SETI s'havia reforçat el 1951, després de sentir en una conferència Otto Struve (1897-1963). Però en aquells anys 1950, sobretot als Estats Units i a la Unió Soviètica, hi havia d'altres llavors per la cosmosociologia. En els anys 1960 brollarien els estudis de Nikolai Kardashev (*1932) que faria el seu primer experiment amb el quasar CTA-102 (1963) i que formularia la seva escala classificatòria de civilitzacions extraterrestres. La vinculació entre radioastronomia i SETI era tan forta que, de la mateixa forma que els quasars descoberts per la radioastronomia dels 1950, els pulsars descoberts en els anys 1960 serien inicialment considerats un possible objecte artificial de grans dimensions. Quasars i pulsars, però, tenien una explicació natural.

Però la radioastronomia evolucionava de forma independent al SETI. John Kraus (1910-2004), professor de la Ohio State University (OSU) tenia una doble formació d'enginyer elèctric i d'astrònom. El 1955 el seu projecte radioastronòmic era presentat en un article a Scientific American: un radiotelescopi pla dotat d'un reflector parabòlic podria cobrir tot el cel, amb l'avantatge que podria treballar de dia i de nit. El 1957 el projecte de Kraus rebé l'aprovació de la universitat i fou finançat a través de la National Science Foundation. El 1963 el radiotelescopi, instal·lat a Delaware (Ohio) començava a funcionar. El telescopi, amb el malnom de Big Ear, va restar operatiu fins el 1997. Ara, en el seu lloc, hi ha una pista de golf.

Quan Jerry R. Ehman va dir Wow!

El projecte SETI de l'OSU constitueix el projecte SETI més antic en funcionament en l'actualitat. Projectes més grans com el Projecte Cyclops (que volia estudiar tot el cosmos a 1.000 anys-llum a la rodona), anunciat el 1971, no es durien mai a terme. D'altres projectes, com l'opció d'enviar un missatge al cúmul globular M13 (a 25.100 anys-llum) des d'Arecibo, es dugueren a terme (1974) però sense continuïtat.

Durant dècades Big Ear va combinar treballs radioastronòmics purs amb les aplicacions SETI. Jerry R. Ehman, un voluntari (de vacances com a professor del departament d'enginyeria elèctrica de l'OSU), com la majoria dels qui treballaven en el OSU-SETI fou qui topà amb la senyal… i va aconseguir els seus 72 segons de glòria.

Era el dilluns 15 d'agost del 1977. El telescopi era orientat a declinació constant (-26º57m ± 20m) i escombrava el cel, al ritme de la rotació de la Terra (o de la rotació dels cels). La senyal fou registrada quan el telescopia cobria un petit sector de la constel·lació de Sagitari (19h25m31s ± 10s – 19h28m22s ± 10s; -26º57m ± 20m; coordenades corresponents a l'època J2000.0). La banda estudiada era la clàssica de 1420,405 Mhz, corresponent a la línia de l'hidrogen neutre, afavorida ja per Drake el 1960 perquè, al capdavall, l'hidrogen és l'element més abundant de l'univers. L'amplitud de banda total era de 200 kHz i la definició de 10 kHz. D'aquesta forma apareixien 20 columnes en el registre. Per cada columna es prenien dades cada 10 segons. Si la variació d'intensitat respecte la dada anterior era de 0-1, es deixava l'espai en blanc. Quan la variació d'intensitat era de 1-2 s'hi col·locava un 1, etc. Si la senyal era 10 vegades superior a la de 10 segons abans, llavors hom començava a utilitzar lletres: A pel 10, B per 11 vegades superior, etc.

En la sots-banda corresponent a 1420,356 Mhz apareix en primer lloc un augment de la senyal de 6 vegades ("6"), seguit d'un augment de 14 vegades ("E"), de 26 ("Q"), de 30 ("U") i de 19 ("J") i de 5 ("5") respecte del soroll de fons recollit en els minuts anteriors. Mai més la Big Ear no registraria variacions de senyal tan grans. D'altra banda el 'pic' semblava ben localitzat en aquesta columna. En altres columnes hom troba augments de 6 i de 7 vegades, simultanis a la senyal. Tot plegat va fer Ehman d'escriure-hi al costat "Wow!".

L'origen del senyal Wow!

El fet que la senyal hagués durat 72 segons mostrava un origen puntual en el cel, amb una emissió contínua. Si hagués durat menys això hauria indicat una emissió puntual discontínua. I si hagués durat més hauria indicat un origen difús. A més de la durada, la forma del senyal afavoria un origen extraterrestre.

De totes formes, Big Ear repassava el cel de forma doble. Així, un segon corrent traspassà la mateixa regió tres minuts després. Però ara el senyal ja no existia. Qualsevol que fos el seu origen havia deixat d'emetre en aquell interval.

La regió del cel d'on provenia el senyal Wow! ha estat examinat repetides vegades amb resultats negatius. El 1987 i el 1989, Robert Gray va fer dues observacions acurades de la zona des de l'Oak Ridge Observatory, sense resultats. El mateix Gray repetiria observacions el 1995 i el 1996 des del Very Large Array (Gray and Marvel, 2001), i el 1999 des del radiotelescopi de 26 m de Hobart, a Tasmània (Gray and Hellingsen, 2002). En les observacions del 1999, Gray cobrí sis períodes de 14 hores, i res de res.

De propostes d'origen del senyal n'hi ha hagut moltes. Hi ha qui ha pensat que darrera del senyal hi ha una font natural de radioones i que el pic fou generat naturalment per un efecte de centelleig del medi interestel·lar. Una mica el mateix fenomen que fa tintinejar els estels, vistos des de la superfície de la Terra, per l'acció de la nostra atmosfera. Els radiotelescopis més potents contemporanis serien immunes als efectes d'aquest centelleig a diferència de Big Ear.

El mateix Ehman proposà fa anys que el senyal podia haver tingut un origen terrestre i que hagués estat reflectit per un objecte extraterrestre, com ara un element de la brossa espacial. De totes formes aquest origen orbital indirecte és considerat ara per Ehman com a tan improbable com qualsevol origen terrestre directe. Per orígens terrestres directes, Ehman recorda que la banda de senyal de 1420 Mhz és 'protegida', de forma que són prohibides legalment les emissions de radioones deliberades en aquesta banda.

Lligams:

The Big Ear Wow! Signal (30th Anniversary Report). Jerry R. Ehman (2007).

Explanation of the Code "6EQUJ5" On the Wow! Computer Printout. Jerry R. Ehman (2006)

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada