Cap a on va la població humana?: Revisió del 2006 de les previsions de Nacions Unides

Demografia: El sociòleg Pau Caparrós exposava dissabte passat a la 10a Trobada de Formació i Organització del PSAN les perspectives generals d'evolució de la població mundial, i quines són les comptes que fan els estrategues de la CIA sobre els conflictes de les properes dues o tres dècades. La ponència, titulada 'Moviments demogràfics, immigració i construcció nacional' se centrava en com aquests canvis modifiquen la tàctica del moviment d'alliberament nacional. Aquesta mateixa setmana, la Divisió de Població del Departament de Desenvolupament Econòmic i Social de Nacions Unides comunicava els resultats de la revisió anual de les perspectives demogràfiques mundials. Segons aquesta revisió, en els propers 43 anys, la població mundial passarà dels actuals 6.700 milions de persones a 9.200 milions. Aquest augment tindrà lloc gairebé exclusivament en les regions menys desenvolupades (que passaran de 5.400 milions de persones a 7.900 milions), ja que les regions més desenvolupades es mantindran amb una població 1.200 milions. En realitat el manteniment d'aquesta població desenvolupada serà possible tan sols gràcies a una taxa migratòria anual de la regió sots-desenvolupada a la desenvolupada de 2,3 milions de persones.[@more@]

Una visió general de la població humana pel període 2000-2050

Al començament del neolític, la població mundial voltava els 5 milions de persones. Van caldre 7.000 anys per multiplicar-la per 10. Per passar dels 50 milions de persones a 500 milions, van haver de passar 2.600 anys. Però per passar de 500 milions a 5000 milions ja hi va haver prou amb 400 anys.

A partir del segle XVII s'entra en l'actual fase de creixement quasi-exponencial. Díem quasi-exponencial perquè la taxa de creixement no ha estat constant en aquest període. Així, dels valors inicials d'un 1%, la taxa de creixement va pujar al llarg del segle XX (gràcies, sobretot, a la reducció general de la mortalitat infantil) fins a un màxim del 2,19%, assolit el 1963. Des de llavors aquesta taxa de creixement ha caigut (entre d'altres coses per una reducció de la taxa de fecunditat) fins a valors de l'1,14% (2000). Tota perspectiva sobre l'evolució demogràfica mundial depèn de l'evolució d'aquesta taxa.

L'any 2000 tot just s'havia creuat la barrera dels 6.000 milions. Set anys després ja ens trobaríem en la xifra de 6.700 milions, i passaríem la dels 7.000 milions d'aquí a uns cinc anys. És a dir, si per passar de 5.000 a 6.000 milions de persones van ser necessaris els mateixos anys que per passar de 6.000 a 7.000 milions (uns 12-13 anys). Per passar de 7.000 milions a 8.000 milions hom calculava que haurien de passar 15 anys (2012-2027), i per passar de 8.000 a 9.000 caldrien més de 20 anys. Aquests còmputs pressuposaven que la taxa de creixement continuaria el seu declivi.

La revisió del 2006 ha corregit aquestes previsions lleugerament a l'alça. I ho ha fet a partir de les pròpies estimacions de creixement pel període 2000-2006. Si bé no és previsible que la taxa de creixement torni a allunyar-se de l'1% anual, tampoc no ho és que hagi de baixar gaire en les properes dècades.

Vegem les xifres generals de la revisió. Pel 2050 la població mundial hauria arribat als 9.200 milions de persones. Això suposa, en relació a les xifres actuals, un augment de 2.500 milions de persones. Aquest augment ve determinat per la caiguda de la fecunditat en el món i, particularment, en els països sots-desenvolupats. En l'actualitat (2005-2010) la taxa de fecunditat és de 2,75 fills per dona en els països menys desenvolupats i s'espera que en mig segle hagi davallat a 2,05 (2045-2050), un nivell que coincideix pràcticament amb la substitució generacional i el creixement zero (plausible potser cap al darrer terç del segle XXI).

Un aspecte important és la constitució per edats de la població. Entre el 2007 i el 2050 el nombre total de menors de 15 anys haurà patit un lleuger descens. Així, els 2.500 milions de persones addicionals se'ls repartiran a parts iguals els situats entre 15-60 anys (nascuts en el període 1990-2035) i els més grans de 60 (nascuts abans del 1990).

Distribució de la població mundial el 1994. Tretze anys després, les zones més denses s'han fet més denses. La Conca del Ganges és la que experimenta una densificació més sostinguda

L'impacte de la SIDA en el creixement demogràfic

La taxa de fecunditat en els països menys desenvolupats és el factor crucial de les previsions demogràfiques. Un altre factor oposat és el de l'evolució de la SIDA i, particularment, l'accés a tractaments antiretrovirals per part de la població afectada per la malaltia a Àfrica. En la revisió del 2006 s'ha comptat que els tractaments antiretrovirals allarguen l'esperança de vida dels afectats en 7,5 anys (de 10 a 17,5 anys) i que pels volts dels 2015 es pot aconseguir que un 40-70% dels malalts diagnosticats rebin tractament. Amb aquestes previsions més optimistes que les del 2004, la mortalitat per la SIDA es reduiria en 32 milions de persones pel període 2007-2050.

Les migracions intercontinentals

L'augment de 2.500 milions d'habitants pel període 2007-2050 és lluny d'ésser uniforme. Els països desenvolupats, amb una població actual de 1.200 milions de persones (18% de la població mundial) es mantindran en aquesta xifra (és a dir, que cauran a un 13% el 2050). A més d'aquests 1.200 milions de persones, uns 406 milions seran més grans de 60 anys (ara ho són 245 milions). Seran els països sots-desenvolupats els que passaran de 5.400 a 7.900 milions de persones. I aquesta desigualtat encara seria més gran si no fos per un corrent migratori net entre les dues regions socio-econòmiques que assoliria una mitjana de 2,3 milions de persones anuals (gairebé 100 milions de persones).

Allò que caracteritza la situació actual, però, no són tan aquestes migracions inter-zonals com la 'immobilitat involuntària', que Pau Caparrós defineix com les barreres selectives que els governs dels països rics imposen a aquesta immigració, tot reduint-la, modificant-ne els fluxos d'acord amb prioritats 'culturals' (p.ex., la promoció de la immigració sud-americana en detriment de la magribina a l'estat espanyol) i/o 'professionals'.

En un món on la població cada vegada es troba més polaritzada, entre classes propietàries i classes populars, entre països rics i països pobres, entre ciutat (amb un 70% de la població mundial com a població urbana cap el 2050) i comarques, els conflictes creixeran en les properes dècades. Si la natura d'aquests conflictes és destructiva ('guerres interimperialistes', 'xocs de civilitzacions', 'guerres culturals') o constructiva (vers l'alliberament dels pobles oprimits o, si més no, vers la seva organització), dependrà de molts factors objectius i subjectius. Sobre els primers poc poden fer més que informar-nos-en, sobre els segons tot és responsabilitat nostra.

Lligams:

Press conference to release results of ‘2006 revision world population prospects'.

World population will increase by 2.5 billion by 2050; people over 60 to increase by more than 1 billion.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada