Primer assaig a gran escala de MRKAd5 HIV-1, una vacuna preventiva contra la SIDA

Virologia: La síndrome d’immunodeficiència adquirida (SIDA), descrita fa vint-i-cinc anys, ha pres en les darreres tres dècades les dimensions d’una greu pandèmia. Té com a causa sine qua non la infecció pel lentivirus HIV. Aquest retrovirus infecta cèl·lules que presenten el receptor molecular CD4 i això afecta de forma especial una subpoblació de limfòcits que juguen un paper central en el sistema immunitari específic. Si aquesta subpoblació de limfòcits "helper" decau per sota d'un límit, la SIDA es manifesta com un seguit d'infeccions oportunístes, particularment respiratòries (tuberculosi, pneumocistosi, etc.), que són responsables de la morbilitat-mortalitat d'aquesta pandèmia. Es calcula que anualment moren uns 3 milions de persones com a conseqüència de la SIDA, dels quals una tercera part són de l'Àfrica negra. Justament és en aquesta regió on la pandèmia de la SIDA té l'efecte més devastador en les societats humanes, manifestat en una sobtada regressió en l'esperança de vida. És en aquest context on arriba el primer assaig a gran escala de la MRKAd5 HIV-1, una vacuna profilàctica contra la SIDA.[@more@]

El desenvolupament d'una vacuna en el tractament de la SIDA

Inicialment, el tractament contra la SIDA es reduïa al combat de les infeccions oportunistes. Els primers antiretrovirals, adreçats a combatre directament l'HIV, foren administrats bé a infectats que no presentaven símptomes o bé ja a malalts de la SIDA. La combinació de diferents agents antiretrovirals ha permés el disseny d'uns tractaments que es mostren efectius per cronificar la infecció i impedir-ne, si més no en alguns casos, l'empitjorament. L'alta taxa de mutació del virus, però, fa que sovint un antiretroviral perdi efectivitat en un pacient i això força una estratègia basada en l'existència d'un ampli ventall de fàrmacs. D'això se'n deriva un clar conflicte sobre la propietat intel·lectual dels fàrmacs, que la indústria reclama com a compensació per les inversions fetes en recerca i desenvolupament. Des de les autoritats sanitàries de molts estats africans s'ha defensat una retallada o fins i tot una abolició d'aquesta compensació, certament generosa però imprescindible en el sistema econòmic mundial vigent.

Si la mutabilitat del virus de la SIDA, consubstancial a tot retrogenoma, ha suposat un problema pel desenvolupament de teràpies antivirals efectives, encara pitjor resulta el panorama d'una vacuna. Les vacunes cerquen l'estimulació del sistema immunitari per impedir la infecció (vacuna preventiva o profilàctica) o la proliferació viral (vacuna terapèutica). Els esforços fets en els darrers vint anys, malgrat comptar amb una munió de dades orientatives fornides per la recerca bàsica en la genètica i fisiologia de l'HIV, no han reeixit… de moment.

El virus de la SIDA, segons Russell Kightley Media

L'assaig

Com tot fàrmac, una vacuna contra la SIDA ha de passar una primera fase d'investigació en el laboratori, on se la testa a través de sistemes in vitro i en animals experimentals. La segona fase comença amb proves en humans, adreçades a identificar riscos en seguretat i a fer-se una idea general de l'efectivitat. És aquesta fase IIa on han caigut molts preparats vacunals. Per això és notícia que una de les vacunes, desenvolupada per Merck, sigui a punt d'arribar a l'estadi IIb: un assaig d'efectivitat en milers de persones. Tan sols una altra vacuna, per bé que adreçada específicament a persones que sospiten haver tingut un contacte recent que els pot haver infectat amb el virus, es troba en una fase més avançada

La vacuna de Merck és una vacuna recombinant. És a dir, a tracta d'una vacuna que utilitza com a vehicle un virus benigne al qual s'han introduït gens del virus contra el qual volem immunitzar. En aquest cas són tres molècules d'ADN que es corresponen a tres gens del genoma retroviral (gag, pol, nef), i que han estat introduïdes en el genoma d'un adenovirus modificat. El preparat vacunal, en principi, pot fer que un organisme no exposat prèviament a l'HIV desenvolupa un sistema de defensa específic capaç de reconèixer i destruir cèl·lules infectades pel virus. El repte, és clar, és que la resposta immunitària desencadenada sigui prou potent com per fer front a un virus d'un desenvolupament tan lent com és l'HIV. Al capdavall, els infectats per HIV produeixen espontàniament anticossos i d'altres elements immunitaris contra el virus sense que això deturi, en majoria de casos, l'avenç de la infecció i, eventualment, de la malaltia. La vacuna de Merck es basa en la seqüència genètica de l'HIV-1 de subtipus B, que és majoritari a Nord-amèrica, Europa i Austràlia, però que ocupa un lloc relativament poc important a l'Àfrica, on dominen els subtipus C i A. Fins ara se l'havia assajat en grups reduïts d'Amèrica, Austràlia i Àfrica, amb una clara desproporció en favor d'homes en relació a dones, i d'homosexuals en relació a heterosexuals.

Per conèixer l'efectivitat es procedirà ara a un assaig de fase Iib, anomenat Phambili (salt endavant en xosa). Es farà a Sud-àfrica (on preval sobretot l'HIV-1 de subtipus C), a càrrec del HIV Vaccine Trials Network (HVTN) i de la South African AIDS Vaccine Initiative (SAAVI). Hi prendran part un total de 3.000 persones, d'entre 18 i 35 anys, que declarin que són sexualment actives i que no siguin en gestació en el moment de l'administració. Dels participants, a la meitat se'ls infectarà el preparat vacunal i d'altres simplement l'excipient sense la vacuna. També se'ls informarà de les mesures de sexe segur que tothom ha de tindre sempre present, amb vacuna o sense, i se'ls hi facilitaran preservatius i la possibilitat, als homes, d'accedir a la circumcissió. L'assaig serà a doble cec, és a dir que ni el voluntari ni el metge que l'atén no sabran si ha rebut la vacuna o el placebo.

La vacuna MRKAd5 HIV-1 consisteix en un adenovirus (imatge), modificat genèticament de forma que incorpora tres gens del virus HIV-1. En les proves de fase I i fase IIa s'observà que desencadenava una forta resposta immunitària cel·lular contra cèl·lules que presentessin marcadors d'aquests tres gens.

Lligams:

Africa's first large-scale HIV Vaccine Study launches, comunicat de premsa del HIV Vaccine Trials Network.

African HIV vaccine trial launch (BBC News).

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.