Les cascades submarines del Golf de Lleó

En el darrer número de la revista Nature, un grup d'investigadors coordinat per Miquel Canals publica una sobre les cascades d'aigua marina que, des de la plataforma continental, cauen a les profunditats abissals. Aquest transport, que els autors estudien al Golf de Lleó, té un impacte en les condicions físico-químiques de les aigües més fondes. La força motriu d'aquestes cascades és l'augment de la densitat de les aigües de la plataforma continental durant l'estació freda. L'escurçament de l'estació freda que preveuen molts models climàtics fa tèmer una reducció en l'aport de nutrients a les profunditats marines mitjançant aquest mecanisme.[@more@]

La recerca

Els autors de la recerca són Miquel Canals i Joan Fabres, del Departament de Geociències Marines de la Universitat de Barcelona; Pere Puig i Albert Palanques, de l'Institut de Ciències Marines de Barcelona; i Xavier Durrieu de Madron i Serge Heussner, de la Universitat de Perpinyà. Els mostrejos es van dur a terme al nord del Cap de Creus.

Mapa del relleu submarí del Golf de Lleó. Observeu com de prop es troben les línies de relleu corresponents als 500, als 1000 i als 1500 metres de fondària 

Les pronunciades pendents continentals

L'escorça terrestre es divideix en una sèrie de plaques, unes continentals i d'altres oceàniques. El límit entre les unes i les altres no es troba, però en la línia de mar, sinó un xic més lluny. Estrictament podríem dir que les àrees continentals de menor alçada són cobertes per oceans i mars. Aquestes àrees reben el nom de plataformes continentals. Allà on acaba la plataforma continental comença una pendent més o menys pronunciada que condueix a l'escorça oceànica pròpiament dita.

Les fluctuacions històriques del nivell del mar

Al llarg de la història geològica, el percentatge de superfície continental coberta per mars i oceans ha fluctuat, d'una forma especialment lligada, en els darrers centenars de milers d'anys, a les eres glacials i interglacials. En el passat existien pont de terra ferma que connectaven continents i illes avui separats per braços marins.

En les èpoques on el nivell del mar és relativament baix, l'erosió que pateixen les pendents continentals és més afuada. És en aquestes èpoques que s'hi formen els canyons submarins.

En les èpoques on el nivell del mar és relativament elevat, com ara la nostra, la formació dels canyons submarins s'atura. En general, hom pensa que els canyons passin a tindre una importància secundària en el transport de sediments des de la plataforma continental fins a la profunditat abissal. En tot cas, el transport de sediments en els canyons dependria de factors com ara despreniments provocats per la descàrrega de rius propers.

Exemples de canyons i valls submarines en el litoral californià 

Els canyons en èpoques geològiques de mars elevades

Els investigadors barcelonins i perpinyanesos comptaven amb el fet que els canyons de la pendent continental situada al nord de cap de Creus no es veuen afectats per la descàrrega de cap riu d'importància. El transport de sediments a través de canyons existeix, però.

Quina és la força d'aquest transport? Els autors assenyalen que la causa es troba en cascades de les aigües de la plataforma continental. Aquestes cascades s'originen per la densificació produïda o bé pel refredament estacional (les fluctuacions tèrmiques de la plataforma continental són sempre molt més acusades que les dels aigües abissals, amb temperatures constants al llarg de l'any) o bé per l'evaporació estival. L'aigua més densa tendeix a caure per pura gravetat diferencial. I en la seva caiguda a través dels canyons arrossega sediments.

Un factor menystingut en la modelització climàtica global

Els autors assenyalen que aquestes cascades es produeixen tant en les zones intertropicals com en les àrees temperades i polars. En moltes àrees temperades hi ha pics associats al refredament hivernal i a l'evaporació estival, mentre que en d'altres zones hi ha un únic pic anual. En tot cas, queda oberta la qüestió de com els canvis en el règim tèrmic associats a l'augment de l'efecte hivernacle poden afectar el transport de sediments a través dels canyons submarins. Aquest transport sembla més important que no pas és pensa en l'aport de matèria orgànica als ecosistemes abissals. Si l'aport arribés a disminuir, també disminuiria la capacitat d'aquests ecosistemes de segrestar l'excedent CO2 atmosfèric generat per les activitats humanes (principal causa de l'efecte hivernacle).

Lligams:

Flushing submarine canyons. Miquel Canals, Pere Puig, Xavier Durrieu de Madron, Serge Heussner, Albert Palanques and Joan Fabres. Nature 444, 354-357 (16 November 2006) | doi:10.1038/nature05271; Received 4 July 2006; Accepted 13 September 2006.

Gulf of Lions. X. Durrieu de Madron, L. Denis, F. Diaz, N. Garcia, C. Guieu, C. Grenz, M.D. Loÿe -Pilot, W. Ludwig, T. Moutin and P. Raimbault.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada