Zoologia: En el 1762 Mathurin Jacques Brisson (1723-1806) descrigué el gènere Tragulus per designar unes petites cabretes (τράγος) del sud-est asiàtic. Amb 40-75 cm de longitud, i un pes de 700 grams a 8 kg, són els ungulats vius més petits que es coneixen. Henri Milne-Edwards (1800-1885) situà aquest gènere dins d’una família pròpia, els tragúlids, en el 1864. La classificació interna del gènere Tragulus ha estat objecte de controvèrsia. En el 1910, Oldfield Thomas (1858-1929) descrivia Tragulus versicolor per encabir-hi espècimens procedents d’Indoxina. En general, hom preferí situar aquest “tràgul del Vietnam” com una possible subespècie de T. napu o de T. kanchil. En el 2004, Meijaard & Groves feren una revisió taxonòmica de tot el gènere Tragulus, i reprengueren la classificació de T. versicolor com a espècie. El coneixement del tràgul del Vietnam era llavors extraordinàriament escàs, amb l’últim espècimen capturat en estat salvatge datat del 1990. D’acord amb la classificació de l’IUCN, tot el que es podia dir del grau de conservació d’aquesta espècie és “dades deficients”. En el 2017, T. versicolor fou inclosa per la Global Wildlife Conservation en una llista de 25 espècies perdudes. En aquest context, és comprensible l’enrenou produït per l’aparició aquest dilluns a la revista Nature Ecology & Evolution d’una breu comunicació arran de la captació per una càmera parany d’un exemplar salvatge de Tragulus versicolor a Vietnam.
Una de les fotografies captades per Nguyen et al.
Un equip liderat per Andrew Tilker
Andrew Tilker supervisa la tasca de la Global Wildlife Conservation a l’Àsia Sud-oriental. Des del 2012 treballa a la Serralada Annamita. Actualment, a més, prepara la tesi doctoral que defensarà a l’Institut Leibniz de Recerca de Vida Salvatge.
Localitats (en taronja) on s’han observat o capturat exemplars de tràgul del Vietnam
El tràgul del Vietnam és considerada una espècie perduda pel fet que des del 1990 no s’havia detectat la seva presència enlloc. La manca d’estudis de camp específicament adreçats a aquesta espècie feia probable que la manca de detecció no es degués a l’extinció sinó a una manca de dades.
A banda de l’espècimen procedent de la zona de Nha Trang que serví a Thomas per descriure ‘Tragulus versicolor’, en el 1990 s’havia trobat un exemplar a Gia Lai, del qual es conserva la pell (a). Ara, Nguyen et al. publiquen cinc imatges d’un altre exemplar obtingudes amb una càmera-parany
Nguyen et al. no revelen en el seu article la localitat exacta on es col·locà la càmera-parany. Ho fan d’acord amb conservacionistes locals que recorden l’alta demanda d’espècimens rars i la consegüent cacera comercial. Tilker, però, és disposat a oferir informació bàsica sobre les imatges, com ara el número de la càmera, i la data i hora de les imatges, a qui ho faci de manera raonada, bo i reservant-se en tot cas el nom del lloc o les coordenades geogràfiques exactes.
Les imatges, en tot cas, mostren que aquesta espècie encara existeix a la natura, i els autors demanen que s’emprenguin accions conservacionistes immediates per garantir-ne la supervivència.
Lligams:
– Camera-trap evidence that the silver-backed chevrotain Tragulus versicolor remains in the wild in Vietnam. An Nguyen, Van Bang Tran, Duc Minh Hoang, Thi Anh Minh Nguyen, Dinh Thang Nguyen, Van Tiep Tran, Barney Long, Erik Meijaard, Jeff Holland, Andreas Wilting, Andrew Tilker. Nature Ecology & Evolution (2019)
