El grup de Vanessa M. Hayes situa l’origen dels humans anatòmicament moderns a la zona humida de Makgadikgadi-Okavango fa 200.000 anys

Genètica humana: Les dades genètiques i paleontològiques assenyalen que l’home anatòmicament modern (de vegades descrit com a Homo sapiens sapiens) té el seu origen a Àfrica fa uns 200.000 anys. Però aquestes dades genètiques i paleontològiques divergeixen pel que fa a concretar la regió d’origen. Així, per exemple, les dades paleontològiques assenyalen un origen a l’Àfrica Oriental. Les dades genètiques, en canvi, indiquen que la major diversitat genètica entre les poblacions humanes actuals es troba a l’Àfrica Austral. La professora Vanessa M. Hayes, cap de genòmica humana comparada del Garvan Institute of Medical Research, ha dissenyat un estudi especialment adreçat al llinatge mitocondrial humà L0. En un article a la revista Nature es presenten dades de 1217 genomes mitocondrials (198 d’ells nous) de persones de l’Àfrica Austral. Aquestes dades indiquen l’aïllament geogràfic de poblacions koisànides al sud del riu Zambezi que pertanyen als llinatges mitocondrials L0d1’2, L0k i L0g. A partir d’això, poden reconstruir l’origen del llinatge L0 en la zona humida que hi havia a Makgadikgadi-Okavango (avui residual) fa uns 200.000 anys (amb un interval de confiança del 95% de 165.000-240.000 anys). A partir d’aquest origen, el llinatge mitocondrial L0 hauria persistit en aquesta regió durant 70.000 anys. Fa uns 110-130 mil anys, aquesta població hauria protagonitzat una dispersió en direccions nord-est i sud-oest. Aquestes migracions haurien estat facilitades per un clima més humit, que obrí a aquesta població humana corredors verds, primer cap al NE i ja després cap al SO.

El riu Okavango

Els orígens de la humanitat anatòmicament moderna

Aquest estudi fou dissenyat per Hayes, membre de la Genomics and Epigenetics Division del Garvan Institute of Medical Research, a Sydney. Hayes també és membre de la St Vincent’s Clinical School i del Central Clinical School de la University of New South Wales, de Sydney, de la School of Health Systems and Public Health de la University of Pretoria, de la Faculty of Health Sciences de la University of Limpopo.

L’obtenció i manteniment dels permisos per a l’estudi anà a càrrec de M. S. Riana Bornman (University of Pretoria), Hagen E. A. Förtsch (Windhoek Central Hospital) i de la mateixa Hayes. El recrutament de voluntaris, l’obtenció del consentiment, el mostreig i el processament el feren Bornman, Desiree C. Petersen (The Centre for Proteomic and Genomic Research, de Cape Town) i Hayes. La reconstrucció dels mitogenomes anà a càrrec de Ruth J. Lyons, Anton M. F. Kalsbeek i Petersen. Les anàlisis bioinformàtiques i filogenètiques les realitzà Eva K. F. Chan. La interpretació geogràfica fou obra de Andy E. Moore (del Department of Geology de la Rhodes University, de Grahamstown). Les anàlisis climatològiques les feren Sun-Seon Lee i Axel Timmermann (del Centre de Física Climàtica de Busan), amb assistència sobre la climatologia local de Hannes Rautenbach (del South African Weather Service).

La redacció de l’article la feren Hayes, Chan i Timmermann. L’article fou tramès a Nature el 30 d’octubre del 2018. Després d’un llarg període de revisió, fou acceptat el 24 de setembre del 2019, i publicat el 28 d’octubre.

Els autors expressen especial agraïment als voluntaris, persones dels diferents grups KhoeSan que viuen al sud del riu Zambezi.

Chan et al. situen l’origen de la humanitat actual, d’acord amb les dades, en la zona humida de Makgadikgadi-Okavango, fa uns 165-240 mil anys. Makgadikgadi és un topònim de llengua San que expressa l’extrema aridesa de l’indret. Però durant bona part dels darrers dos milions d’anys, Makgadikgadi fou un llac que cobria, segons les èpoques, de 80.000 a 275.000 km2, i assolia fondàries de fins a 30 metres. El llac s’extingí fa uns 10 mil anys.

El llinatge L0 reflecteix un període de 70.000 anys, durant els quals aquesta població humana visqué a Makgadikgadi-Okavango. L’expansió durant aquest període devia ser frenada per l’aridesa de les regions veïnes.

Fa uns 110-130 mil anys, l’Àfrica Austral experimentà unes condicions climàtiques més humides, de manera que s’establiren corredors verds més enllà de la zona de Makgadikgadi-Okavango. El primer d’aquests corredors verds anava en direcció nord-est, però després encara aparegué un altre en direcció sud-oest. Això facilità una expansió de grups humans més enllà de la zona de Makgadikgadi-Okavango.

Posteriorment, el clima tornà més eixut. Això es reflecteix en el llinatge L0k, que veié limitada la seva població efectiva. En la zona sud-oest, hi hagué en l’escala geològica diverses oscil·lacions climàtiques de major o menor pluviositat: el llinatge L0d1’2 experimentà un augment de la població probablement facilitat també per l’aprofitament dels recursos marins per les poblacions litorals (tal com indiquen les dades arqueològiques).

Chan et al., en aquest article, proposen doncs un origen dels humans moderns a l’Àfrica Austral, i assenyalen com els canvis climàtics regionals foren les forces motrius de les primeres migracions.

Fa 200.000 anys, hi havia, és clar, altres grups humans a altres indrets d’Àfrica, i també a Euràsia. Però haurien estat els grups de Makgadikgadi-Okavango els qui eventualment donarien lloc a totes les poblacions humanes actualment existents.

Lligams:

Human origins in a southern African palaeo-wetland and first migrations. Eva K. F. Chan, Axel Timmermann, Benedetta F. Baldi, Andy E. Moore, Ruth J. Lyons, Sun-Seon Lee, Anton M. F. Kalsbeek, Desiree C. Petersen, Hannes Rautenbach, Hagen E. A. Förtsch, M. S. Riana Bornman & Vanessa M. Hayes. Nature (2019)

Aquesta entrada ha esta publicada en 5. La Intel·ligència. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada