Un dels articles científics més comentats de la setmana és el que Daniel T. Kspeka ha publicat a la revista PNAS i que du per títol “Flight performance of the largest volant bird”. Dan Tsepka, del National Evolutionary Synthesis Center de Durham (North Carolina) basa el seu estudi en un fòssil soterrat fa més de trenta anys en el decurs d’unes obres al Charleston International Airport. A partir d’aquest espècimen, Tsepka descriu Pelagornis sandersi, per a la qual estima una envergadura de 6,4 metres. L’envergadura és la distància que va de la punta d’una ala a la punta de l’altra durant el vol. És sabut que algunes espècies de pterosaures (Hatzegopteryx, Quetzalcoatlus) arribaren a envergadures de 10-11 metres. Però en les aus actualment, el valor més elevat d’envergadura el trobem en la colònia d’albatros Diomedea exulans de Bird Island (South Georgia), amb valors mitjans de 3,1 metres (i un valor individual verificat de 3,7 metres). Entre les espècies fòssils d’aus, Argentavis magnificies arribava a una envergadura estimada, sense comptar-hi plomes, de 4 metres.
Pelagornis sandersi va viure fa uns 25 milions d’anys, en l’època catiana de l’Oligocè. Ksepka analitza en el seu article l’únic espècimen conegut, actualment dipositat al Charleston Museum. De fet, el nom de “sandersi” fa referència a Albert Sanders, qui dirigí els treballs del 1983 que trobaren aquest fòssil. En la modelització de Ksepka, P. sandersi era un au voladora, malgrat la seva massa total, de 22-40 kg (Diomedea exulans rarament passa dels 13 kg). Segurament, si atenem a la brevetat de les potes, tan sols podia volar quan es llençava des de penyasegats. En el vol podia assolir una velocitat de 60 km/h.
Rèplica d’un esquelet de “Pelagornis miocaenus”. Els pelagorniformes sorgiren en el paleocè tardà, i les darreres espècies del grup s’extingiren al final del Pliocè tardà. Les “dents” d’aquestes aus modernes d’aspecte primitiu eren en realitat projeccions òssies del premaxilar i de la mandíbula. Foren el grup d’aus marines més rellevant durant el Cenozoic, i la seva desaparició va deixar un forat ocupat per altres ordres d’aus (esfenisciformes, procel·lariformes, pelecaniformes, caradriformes).
