Ahir, un comunicat de premsa de la NASA anunciava el primer mapa de núvols d’un planeta extrasolar. Es tracta de Kepler-7b, un dels planetes que orbita l’estel Kepler-7 (KIC 5780885, KOI 97). El sistema planetari de Kepler-7 es troba a una distància de més de 1.000 anys-llum del nostre Sistema Solar.
Kepler-7 és un estel semblant al nostre Sol (però amb un 35% més de massa i un radi un 84% superior). És un estel més jove que el nostre Sol, amb una edat de 3.500 milions d’anys-llum (el nostre Sol en té 4.600 milions) i, en conseqüència, té un índex de metal·licitat superior (els elements més pesants de l’heli són un 30% més abundants en Kepler-7 que no pas en el Sol.
Tot el que sabem de Kepler-7 ho devem al telescopi orbital Kepler, que ha investigat exhaustivament una regió del cel dins de la constel·lació de la Llira. Kepler-7, amb una magnitud aparent (des de la Terra) de +13,3, no apareix ni tan sols en els catàlegs astronòmics.
De moment l’únic planeta conegut que orbita Kepler-7 és Kepler-7b. Es tracta d’un “júpiter calent”, és a dir d’un planeta gegant gasós en òrbita molt tancada al voltant del seu estel. El període orbital de Kepler-7b és inferior a 5 dies (en comparació, Mercuri orbita al voltant del Sol en un període de 80 dies). Kepler-7b té una massa inferior al nostre Júpiter (un 43% de la massa joviana) però el seu diàmetre és 48% més elevat que Júpiter, la qual cosa fa que parlem d’un planeta gasós extraordinàriament poc dens (0,166 kg·m-3).
Les dades que s’han aconseguit de Kepler-7b des de la seva descoberta a final del 2009, han permès conèixer la temperatura atmosfèrica mitjana del planeta (1540 K). És de suposar que Kepler-7b té un període de rotació idèntic a la translació, la qual cosa fa que, com passa amb la nostra Lluna respecte de la Terra, encari sempre un mateix hemisferi a l’estel. Això crea un gradient fabulós de temperatures entre l’hemisferi perpètuament diürn i l’hemisferi perpètuament nocturn.
Mapa general de núvols de Kepler-7b (esquerra) i de Júpiter (dreta). Júpiter té un període de rotació de 10 hores, i un període de translació de poc menys de 12 anys, la qual cosa permet la formació d’un bandeig més o menys uniforme de formacions nuvoloses. En canvi, Kepler-7b presenta una diferenciació permanent en dos hemisferis, degut al fet que rotació i translació tenen un període idèntic, de 5 dies
Ara Demory et. al. (2013) presenten noves dades de Kepler-7b. Gràcies a diversos telescopis orbitals i superficials, hom ha estudiat la llum visible i infraroja emesa per aquest planeta. És corprenedor el nivell de detall que poden oferir-nos instruments com el telescopi orbital d’infraroig Spitzer, els creadors del qual poc podien imaginar que seria emprat per fer observacions atmosfèriques de planetes extrasolars.
En definir un planeta com Kepler-7b, a banda de l’eix de rotació (i els respectius pols nord i sud) cal parlar d’un eix permanent vinculat a la recepció de la radiació solar. En efecte, mentre que en la Terra, el punt subestel·lar (o subsolar) es desplaça al llarg del dia i de l’any, a Kepler-7b el punt subestel·lar és geogràficament fix. Demory et al. dedueixen que just a ponent (a un ponent etern) del punt subestel·lar hi ha núvols a gran alçada que reflecteixen la llum visible.
Aquestes formacions nuvoloses vespertines (d’una vesprada eterna, insistim) contribueixen a atenuar les diferències tèrmiques entre els hemisferis diürn i nocturn de Kepler-7b. No són pocs els climatòlegs i meteoròlegs que s’han ocupat ja de planetes marcats per circumstàncies similars. Realment, aquest és un tema fascinant. Demory et al., per exemple, admeten que el més probable és que aquests núvols vespertins siguin fets de silicats. Els materials que, en la Terra, constitueixen l’escorça sòlida, en Kepler-7b fan part, degut a les condicions d’alta temperatura i de baixa pressió, de l’atmosfera.
