La premsa s’ha fet ressò d’unarticle publicat avui al Lancet electrònic, que du per títol “Drug harms in the UK: a multicriteria decision analysis” i que és signat per David J. Nutt, Leslie A. King i Lawrence D. Philips, de part del Comitè Científic Independent sobre Drogues. La idea de l’article és fer una estimació dels perjudicis de l’abús de les drogues que sigui útil per al disseny de polítiques sanitàries en el sentit més ample del terme (assistència sanitària, assistència social, mesures de policia, etc.). L’anàlisi de decisions basada en múltiples criteris (MCDA, en l’acrònim anglès) vol superar els biaixos d’una anàlisi monodimensional d’aquestes problemàtiques.
La metodologia de l’estudi
Els membres del Comitè Científic Independent sobre Drogues celebraren el passat mes de juny una reunió-taller interactiva en la qual havien d’avaluar 20 substàncies d’acord amb 16 criteris (físics, psicològics, socials). D’aquests criteris:
– 9 es vinculen als danys que produeix l’abús de la substància en qüestió en l’individu consumidor. Entre els danys als usuaris cal distingir:
+ danys físics:
• mortalitat produïda directament per l’abús. Es mesura d’acord amb la relació entre la dosi letal i la dosi estàndard de consum.
• mortalitat relacionada amb l’abús. Es mesura en termes d’anys de vida escurçats per factors col·laterals (accidents de trànsit, càncer de pulmó, SIDA, suïcidi, etc.).
• lesions produïdes directament per l’abús (p. ex. cirrosi, cardiomiopatia, úlceres gàstriques, etc.).
• lesions produïdes indirectament per l’abús (autolesions, infeccions, emfisema, etc.).
+ danys psicològics.
• dependència, definida com la propensió a continuar-ne l’abús malgrat la percepció de conseqüències adverses.
• deteriorament mental degut directament a l’abús (psicosi deguda a amfetamines, intoxicació per ketamina).
• deteriorament mental degut indirectament a l’abús (trastorns de comportament).
+ danys socials.
• pèrdues tangibles (en ingressos, habitatge, feina, educació, antecedents penals, empresonament).
• pèrdues intangibles (deteriorament de relacions familiars i amicals).
– 7 es vinculen als danys col·laterals que pateixen persones diferents del consumidor abusiu.
+ danys físics i psicològics (episodis de violència, accidents de trànsit, dany al fetus, transmissió secundària d’HIV, etc.).
+ danys socials:
• criminalitat (en referència als crims adquisitiu per pagar les drogues).
• deteriorament ambiental (aigües residuals de fàbriques d’amfetamines, agulles hipodermiques abandonades, etc.).
• impacte familiar (desestructuració familiar, malestar econòmic i emocional, abandonament d’infants, etc.).
• perjudicis internacionals (impacte en deforestació, desestabilització dels països exportadors de droga, crim internacional, etc.).
• cost econòmic (despesa sanitària, policial, penitenciària, control de duanes, pèrdua de productivitat, absentisme laboral).
• cost comunitari (reducció de la cohesió social, pèrdua de reputació del barri o localitat, etc.).
Aquests criteris havien estat fixats pel Consell Assessor del Regne Unit sobre Abús de Drogues (ACMD).
La puntuació
Pel que fa als criteris “individuals”, les substàncies analitzades més perjudicials són:
1.- la cocaïna en forma de crack (37 punts).
2.- l’heroïna (34 punts).
3.- la metamfetamina (32 punts).
Pel que fa als criteris “socials” (o, més ben dit, d’impacte a altres individus), tenim que les substàncies més perjudicials són:
1.- l’alcohol (46 punts).
2.- l’heroïna (21 punts)
3.- la cocaïna en forma crack (17 punts).
Si s’evaluen tots els criteris conjuntament, tenim que (sobre un màxim de 100), l’ordre de dany seria:
1.- l’alcohol (72 punts).
2.- l’heroïna (55 punts).
3.- el crack (54 punts).
4.- metamfetamina (33 punts).
5.- cocaïna (27 punts).
6.- tabac (26 punts).
7.- amfetamines (23 punts).
8.- cànnabis (20 punts).
9.- GHB (19 punts).
10.- benzodiazepines (15 punts).
11.- ketamina (15 punts).
12.- metadona (14 punts).
13.- mefedrona (13 punts).
14.- butà (11 punts).
15.- khat (9 punts).
16.- esteroides anabolitzants (10 punts).
17.- èxtasi (9 punts).
18.- LSD (7 punts).
19.- buprenorfina (7 punts).
20.- bolets al·lucinògens (6 punts).
Les conclusions
El Comitè Científic posa de manifest els contrastos entre les llistes que ofereix l’estudi i l’actual esquema de classificació d’estupefaents del Regne Units. En efecte, l’esquema de classificació legal no atén únicament a consideracions de perjudici, sinó que també es veu influït per la percepció social de les diferents substàncies.
L’esquema legal britànic, com el que regeix en els països del nostre entorn, distingeix entre dos tipus de drogues:
– les substàncies recollides per la 1971 Misuse of Drugs Act. La llei ha estat modificada en diverses ocasions. Així doncs, substàncies com la mefedrona (4-metilmetcatinona) han estat incloses en la categoria de substàncies il·legals en els darrers anys.
– les substàncies, com l’alcohol i el tabac, l’abús de les quals es desencoratjat polítiques fiscals (impostos especials), limitacions de venda i restriccions en l’edat per comprar-ne.
Els autors de l’estudi consideren vàlid un enduriment de la normativa contra l’abús de begudes alcohòliques.
