El sistema planetari de Gliese 581 revisitat: Super-Terres i Sub-Neptuns al voltant d’un nan roig

Astronomia: Gliese 581 és un modest estel nan vermell situat a uns 20,3 anys-llum de la Terra. Des d’agost del 2005 hom ha descobert al voltant d’aquest estel quatre planetes. El planeta més interior d’aquests, Gliese 581 e, ha estat tot just descobert per un equip d’astrònoms encapçalat per Michael Mayor. Gliese 581 e és amb una massa relativa de 1,9 masses terrestres el planeta extrasolar menys massiu conegut que orbiti al voltant d’un estel de fusió (i no al voltant d’un pulsar, per exemple). Gliese 581 e té un període orbital de 3,15 dies. Això, fins i tot donada l’escassa radiació que produeix l’estel Gliese 581, situa el planeta “e” en l’àrea on no hi pot haver aigua en estat líquid en la superfície planetària. Una mica més enfora trobem Gliese 581 b, un planeta gegant (15 vegades la massa de la Terra) que té la consideració de “Hot Neptune” (un planeta de les dimensions de Neptú, però amb un període orbital de tan sols 5,34 dies). També encara aquesta zona calenta trobem Gliese 581 c, una “Super-Terra” (amb una massa cinc vegades la de la Terra). Inicialment, hom havia imaginat que Gliese 581 c podria trobar-se en la “zona habitable” del seu sistema, però sembla que, amb una òrbita de 13 dies, és encara en la “zona tòrrida”. El planeta més exterior conegut del sistema és Gliese 581 d. L’equip de Mayor ha recalculat l’òrbita d’aquest planeta. Gliese 581 d, amb una massa 7 vegades la de la Terra es troba a mig camí d’una Super-Terra (planeta rocallós gegant) i un Mini-Neptú (un planeta gegant en el qual el nucli rocallós és recobert encara per una densa i gruixuda atmosfera). Segons Stephane Udry, amb les dades més recents a la mà, Gliese 581 d es trobaria situat en la zona del sistema on són possibles temperatures compatibles amb la deposició d’aigua líquida en la superfície planetària. Cal recordar, a més, que aquests quatre planetes de Gliese 581 orbiten en l’actualitat en unes zones a on han migrat, ja que es devien formar a òrbites més altes. Teòricament Gliese 581 d es podria haver format en un àrea relativament exterior del sistema, on la presència d’aigua en forma de glaç és força garantida. En la seva migració de caiguda Gliese 581 d podria haver format un gran oceà. Udry parla de Gliese 581 d com un candidat ferm a ser un “planeta-oceà”. És a dir, que sota una densa atmosfera d’hidrogen, heli i metà (similar en composició a la que tenen actualment Urà o Neptú), hi podria haver un oceà. Ja sabem que, en tot cas, les condicions meteorològiques no serien de balneari, però per algun lloc s’ha de començar.

Tweet