A finals del passat mes de febrer va esclatar un brot epidèmic de gastroenteritis entre més de mig milers de persones que havien passat pel reputat restaurant Fat Duck. No cal dir que hi ha hagut un bon nombre d’especulacions sobre l’origen del brot. Encara que la recerca no s’ha completat tot assenyala que es tractaria d’un brot de norovirus. La font d’aquests virus no es trobaria pas tant en els aliments com en el personal del restaurant, entre els quals hi hauria un nombre indeterminat de portadors assimptomàtics del virus. La transmissió del virus aniria d’aquests portadors sans als aliments i d’allà hauria passat als clients, alguns dels quals haurien desenvolupat una infecció clínica, en aquest cas bastant forta. Els norovirus són al darrera de gairebé la meitat dels brots de gastroenteritis.
En les darreres dècades el coneixement de les gastroenteritis víriques ha avançat moltíssim. Les tècniques modernes de RT-PCR (que converteixen l’ARN genòmic de virus en ADN de doble cadena, que és successivament amplificat) permeten la detecció del material genètic de virus coneguts, i és així com hom ha pogut establir com a causa presumptiva del brot del Fat Duck a un norovirus.
Electromicrografia que mostra una sèrie de partícules norovíriques. El fet que la coberta vírica sigui exclusivament proteica és un factor que els ajuda a transmetre’s fins i tot en bones condicions higièniques. No obstant, bons hàbits com rentar-se sempre les mans abans de tocar aliments, redueixen d’una forma considerable els riscos de transmissió.
