Queden aproximadament unes 8 hores pel llençament de la missió Kepler. Pot passar de tot, és clar. De com vagin les coses en aquest llençament dependrà la data de la "gran descoberta". És a dir la gran descoberta d’un planeta de dimensions similars a la Terra al voltant d’un estel de seqüència principal. Ara com ara, hom coneix únicament planetes extrasolars de dimensions similars o inferiors a la Terra al voltant de pulsars. Com que en la recerca de planetes extrasolars les tècniques ofereixen uns grans biaixos, encara no podem oferir xifres empíriques quant a la distribució de planetes al voltant d’un estel típic. La missió Kepler ajudarà a reduir biaixos. Fins ara, per exemple, no és possible detectar planetes rocallosos de dimensions similars a la Terra en "les zones habitables" de sistemes estel·lars "normals". Amb la Kepler hom ja podrà fer-ho. Si la Kepler fos en un sistema estel·lar llunyà (posem a desenes o centenars d’anys-llum) seria capaç de detectar, si més no, Venus i la Terra. És clar que l’únic que podria dir són les dimensions (masses) i la distància planetària a l’estel. Amb això no seríem capaços de diferenciar Venus de la Terra, amb les conseqüències cosmobiològiques que això suposa.
La missió Kepler, naturalment, no analitzarà més que un petit sector del nostre cel:
Es tracta de l’anomenat triangle d’estiu, que ara veiem en el cel de la matinada, i que en l’estiu veiem en el cel vespertí de llevant. Concretament la missió Kepler analitzarà estels situats entre les constel·lacions del Cigne i de la Llira.
És clar que les constel·lacions no són més que projeccions bidimensionals d’un espai que és realment tridimensional. L’espai que analitzarà la missió Kepler té una fondària de 3000 anys-llum (més o menys el doble de la distància de Deneb a la Terra, i unes cent vegades la distància de Vega):
Quan la Kepler trobi els primers planetes de dimensions similars a la Terra (de masses inferiors a 1,5-2 vegades la massa terrestre) ja veureu que no serà pas a cap estel famós. Serà a algun estel situat a centenars d’anys-llum i de nom improvisat de catàleg. Però serà el primer, i aquest honor ja no li treurà cap més planeta.
