Avui començaven a injectar material (fonamentalment, un corrent de protons i de nuclis de plom) al Large Hadron Collider (LHC) que, a partir del mes d’octubre, començarà a col·lisionar aquestes partícules.
El que va començar mig en broma com la possibilitat de generar forats negres transitoris al LHC va degenerar en un serpent d’estiu al voltant de les possibilitats catastròfiques de l’enginy:
La polèmica es va complicar en entrar en el marc de les "culture wars" d’aquesta era post-buchaniana de la política mundial. Així l’apocalipsi del LHC servia de reencarnació de la paràbola de l’aprenent de bruixot i per vehicular la propaganda anti-científica de la dreta religiosa. Els "pro-CERN", d’altra banda, havien trobat l’home de palla amb el qual ridiculitzar qualsevol crítica total, parcial, teòrica o social del projecte en qüestió. Curiosament la teoria que servia de fonament al "forat negre eventual" també assumia que aquests forats negres s’evaporarien ràpidament degut a la radiació de Hawking.
Cal dir que la major part del personal s’ho ha pres tot a broma. N’hi ha hagut fins i tot uns plagues que han creat una associació, People for the Ethical Treatment of Hadrons, amb la qual es van manifestar a Ginebra.
Resulta, doncs, sorprenent que el CERN s’afanyi en aquests dies a difondre un article sobre la seguretat del LHC en aquests termes. L’article és interessant i assequible, però fa una mica d’angúnia el fet que es dediqui una pàgina sencera als "micro-forats negres". N’hi ha una frase que il·lustra prou bé la situació:
El LHC reprodueix en el laboratori, sota condicions controlades, col·lisions a energies de centre de massa inferiors a les assolides en l’atmosfera per part dels raigs còsmics que han bombardejat la Terra durant milers de milions d’anys.
I és cert. En aquest sentit, els responsables del LHC han tastat la seva pròpia medicina en deixar entendre que assolirien col·lisions desconegudes en l’univers que els permetrien estudiar fenòmens impossibles d’observar.
