Pocs experiments científics han despertat tant d’interès amb tanta antel·lació. El que passa és que l’interès s’ha barrejat amb tot un corrent d’especulacions, fetes moltes vegades en broma però que hi ha qui s’ho pren seriosament, sobre els perills dels corrents hadrònics que circularan pel LHC a les instal·lacions del CERN a Ginebra.
Situat ja prop de la temperatura final de 1,9 K, els dies 8-11 del mes passat s’hi passaren les primeres injeccions de partícules. El primer intent d’una circulació completa d’un feix de partícules és previst pel proper 10 de setembre, per bé que les primeres col·lisions d’alta energia no tindran lloc fins passada la data inaugural del 21 d’octubre.
L’objectiu central del LHC a nivell de física de partícules és aconseguir l’observació del bosó de Higgs. Aquesta partícula és la darrera que queda per observar del Model Estàndar, i constitueix una espècie de baula perduda entre els bosons electromagnètics (els fotons) i els bosons de l’energia nuclear feble (els W i Z). Hi ha dues possibilitats:
– si hom observa el bosó de Higgs, el Model Estàndar rebrà una gran confirmació pràctica.
– si hom no observa el bosó de Higgs, hom començarà a rumiar si hi ha hagut cap fallida tècnica, en els acceleradors o en els sensors. Els resultats negatius sempre són complicats de pair. A més, en el pla teòric, hi hauria una gran desorientació si el resultat negatiu fos real.
Les col·lisions d’hadrons, concretament de protons, possibilitaran interaccions entre quarks (q) dels quals resultin els bosons W i Z, i el bossó H.
