C/2019 Q4: el cometa molt hiperbòlic de Borisov

Cometografia: La tardor del 2017, vam comentar en aquestes pàgines la detecció de 1I/‘Oumuamua, considerat el primer asteroide extrasolar detectat com a tal. El caràcter extrasolar era deduït per la seva trajectòria hiperbòlica, encara que a dir veritat ja prèviament s’havien detectar planetes menors amb trajectòries hiperbòliques, com C/1980 E1, que presentava una el·lipticitat de 1,057. De tota manera, hom calcula que C/1980 E1 segueix un període orbital de 7,1 milions d’anys, de manera que no entra en la categoria de cometes extrasolars. Si filem prim, tampoc no hi entra ‘Oumuamua, que tot i ésser catalogat com a C/2017 U1 (PANSTARRS) no és pròpiament un cometa. Sí que seria un cometa extrasolar C/2019 Q4 (Borisov). Aquest astre, descobert per Gennadi Borisov el 30 d’agost del 2019 a l’observatori MARGO de Nautxnij, a Crimea, ha suscitat interès perquè assenyalaria com els objectes extrasolars no serien pas una raresa. La disponibilitat d’instrumentals i de tècniques d’anàlisi més potents farà que de ben segur se’n detectin més en els propers anys.

Posició del cometa C/2019 Q4 (Borisov) el 14 de setembre. Segueix una trajectòria hiperbòlica, amb una excentricitat de vora 3, amb una velocitat final de 34 km/s respecte del Sol. Cal pensar, doncs, que és un objecte extrasolar. Assolirà el periheli vora el 7 de desembre del 2019, sense arribar a creuar l’òrbita de Mart. Seguirà després el seu curs fins a abandonar eventualment el Sistema Solar, del qual, a dreta llei, no haurà format part.

La descoberta del cometa C/2019 Q4 per Gennadi Borisov

Генна́дий Влади́мирович Бори́сов (*1962) és un enginyer de telescopis de l’Institut Astronòmic Sternberg. Viu i treballa a Nautxnij, seu de l’Observatori Astrofísic de Crimea, i compagina aquesta feina amb la vocació d’astrònom aficionat amb els seus telescopis personals GENON i GENON Max, situats a l’observatori MARGO. La nit del 29 al 30 d’agost, amb el seu telescopi de 0,65 metres d’obertura, detectà un objecte amb moviment propi en la zona on limiten les constel·lacions de Perseu i de Cassiopea. La direcció del moviment no era del tot coincident amb els asteroides del cinyell de Piazzi (que són el 92% dels 800.000 objectes coneguts en òrbita heliocèntrica). Després de mesurar-ne les coordenades, Borisov consultà la base de dades de Minor Planet Center (MPC), sense trobar-hi cap referència, de la qual cosa deduí que es tractava d’un nou objecte.

Borisov, amb les dades que tenia, calculà la puntuació de l’objecte en l’escala NEO, que avalua fins a quin punt se’l pot considerar un “objecte proper a l’òrbita de la Terra” (NEO). L’objecte tenia una puntuació del 100% en aquesta escala, de forma que Borisov publicà les dades en la pàgina de confirmació de NEOs. En aquest punt, Borisov també comunicava que l’objecte era difús i no puntual, de forma que es tractaria d’un cometa i no d’un asteroide. Dit d’una altra manera, allò que s’observava no era el petit planeta pròpiament, sinó la cabellera o halo format al voltant del nucli sòlid.

No és el primer cometa que descobreix Borisov. En el 2013, en descobrí dos, un de llarg període (C/2013 N4) i un de trajectòria hiperbòlica (C/2013 V2). En el 2014, uns altres dos, un de gairebé parabòlic (C/2014 R1) i un altre de tipus Halley (C/2014 Q3). El 2015, un de període llarg (C/2015 D4). El 2016, un altre de període llarg (C/2016 R3), i el 2017 un d’hiperbòlic (C/2017 E1). Són vuit en total. A més, també ha descobert diversos asteroides propers a l’òrbita de la Terra.

L’era dels caçadors individuals de cometes, opina Borisov, arriba a la fi. Si en el 2013, set astrònoms aficionats van descobrir cometes, en el 2016 tan sols ell en va poder descobrir un. No és que no es facin descobertes de nous cometes, sinó que les fan grans telescopis especialitzats, i així els cometes ara sovint són designats com a PANSTARSS o d’altres noms de projectes col·lectius. C/2019 Q4 ha estat una de les darreres excepcions a aquesta tendència.

El seguiment del cometa C/2019 Q4

El cometa detectat per Borisov el 30 d’agost del 2019, ingressà a la llista de NEOCP (pàgina de confirmació d’objectes propers a la Terra) en l’entrada gb00234. Els primers càlculs de la trajectòria indicaven una distància al Sol de 1,4 UA, i una possible òrbita el·líptica amb afeli situat a 1,6 UA. En el moment de la descoberta, el cometa tenia una elongació solar de 38°.

En pocs dies, però, les incertes es reduïen, i la posició i trajectòria es podien calcular amb més precisió. L’objecte era més allunyat del que no pas es pensava, amb una distància al Sol de 3 UA (i de 3,8 UA respecte de la Terra). La trajectòria no era pas el·líptica, sinó hiperbòlica, de fet molt hiperbòlica (excentricitat de 2,9-4,5). La velocitat d’excés hiperbòlica fou calculada en 34 km/s, és a dir que no orbita al voltant del Sol. És, doncs, un objecte d’origen extrasolar, i de destí també extrasolar, car seguirà el seu curs hiperbòlic per allunyar-se de nou del nostre Sistema Solar.

Després de 13 dies d’observacions, la trajectòria hiperbòlica era confirmada, amb una excentricitat de 3,5. Hom calculava que arribaria al periheli (la distància mínima al Sol) vora el proper 7 de desembre, quan s’hi trobaria a 2,0 UA.

El seu origen extrasolar encaixaria amb el fet que hagués estat descobert en una zona del cel propera al pla galàctic. Al mateix temps, seguia una forta inclinació respecte del pla general del Sistema Solar (44°).

El 13 de setembre, des del Gran Telescopio de Canarias s’obtingué l’espectre de la llum visible de C/2019 Q4 (Borisov). Les dades indicaven un espectre típic de nucli cometari. Com que és el primer cometa extrasolar del qui tenim notícia, De León et al. deduïen que “els cometes formats en altres estels poden presentar una composició semblant als formats en el Sistema Solar, i així serien produïts probablement per processos semblants”.

Una proposa de missió de la Initiative for Interstellar Studies

Adam Hibberd, Nikolaos Perakis i Andreas M. Hein, de la Initiative for Interstellar Studies (I4IS) escrivien la setmana passada sobre l’enviament d’una sonda per explorar el C/2019 Q4. Calculen que per al 2030, s’hi podria utilitzar el Space Launch System, per enviar-hi una sonda de tipus CubeSat, de 3 kg de massa. Aquesta missió arribaria a C/2019 Q4 en el 2045.

Per a I4IS, l’objectiu és arribar en el seu moment a enviar sondes interestel·lars (no hi compten les sondes com Pioneer 10 i 11, Voyager 1 i 2, i New Horizons que eventualment abandonaran el nostre Sistema Solar). De moment, però, sondes que interceptin asteroides o cometes d’origen extrasolar podrien ajudar a estudiar de manera indirecta altres sistemes planetaris.

Lligams:

– Circular MPEC 2019-R106, de l’11 de setembre del 2019 sobre el cometa C/2019 Q4 (Borisov).

Pàgina de C/2019 Q4 (Borisov) al JPL Small-Body Database

Interstellar Visitors: A Physical Characterization of Comet C/2019 Q4 (Borisov) with OSIRIS at the 10.4 m GTC. Julia de León, Javier Licandro, Miquel Serra-Ricart, Antonio Cabrera-Lavers, Joan Font Serra, Riccardo Scarpa, Carlos de la Fuente Marcos, Raúl de la Fuente Marcos.

Aquesta entrada ha esta publicada en 1. L'Univers. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada