Passar de petits massa temps davant de les pantalles perjudica el desenvolupament infantil?

“L’augment de temps davant de la pantalla s’associa amb una menor puntuació en proves infantils de desenvolupament?”. Aquesta és una qüestió repetida en diverses fórmules davant dels anomenats “nadius digitals”. La hiperconnexió i la pantalla tàctil han augmentat enormement la interacció amb les pantalles ja a tendra edat. Per respondre-la, és clar, cal fer ús de metodologies científiques. I és això el que han fet un grup d’investigadors canadencs encapçalat per Sheri Madigan, del Department of Psychology de la University of Calgary. Han realitzat un estudi de cohort en 2441 mares i infants. Han trobat que els nivells més elevats de temps de pantalla en infants de 24 i 36 mesos s’associen a una menor puntuació en un test que valora assoliments de desenvolupament als 36 i al 60 mesos, respectivament. Els resultats d’aquest estudi apareixen ara en un article. La cohort longitudinal estudiada fou obtinguda de l’estudi All Our Families, de Calgary, amb dades preses a infants de 24, 36 i 60 mesos entre el 20 d’octubre del 2011 i el 6 d’octubre del 2016. Madigan et al. feren les anàlisis estatístiques sobre l’associació direccional entre temps de pantalla i desenvolupament infantils entre el 31 de juliol i el 15 de novembre de l’any passat. Dels 2441 infants inclosos en l’estudi (1169 nens i 1272 nenes), els que passaven més temps davant de pantalles s’associaven a una menor puntuació en l’Ages and Stages Questionnaire. Madigan et al. creuen que els resultats assenyalen que caldria que les famílies gestionessin el temps de pantalla dels infants per contrarestar les conseqüències potencials d’un ús excessiu.

Els dèficits i els retards en el desenvolupament

En aquesta recerca hi han participat Sheri Madigan, Dillon Browne, Nicole Racine, Camille Mori i Suzanne Tough. Tough és la directora de la cohort “All Our Families” que, des del 2008, recruta a Alberta mares a la vint-i-cinquena setmana de la gestació. Tough és membre del Departament de Pediatria de l’Alberta Children’s Hospital Research Institute, de Calgary. En aquest mateix departament treballen Madigan, Racine i Mori que, a més, són membres del Departament de Psicologia de la Universitat de Calgary. Browne és membre del Departament de Psicologia de la Universitat de Waterloo (Ontàrio).

Vora una quarta part dels infants que comencen l’escolarització mostren algun dèficit o retard de desenvolupament en àrees com el llenguatge, la comunicació, la destresa motora o la salut socio-emocional. Si aquestes mancances no es tracten tendeixen a ampliar-se, i constitueixen una font de problemes d’aprenentatge i de rendiment acadèmic que després poden arrossegar-se tota la vida. Madigan et al. feren aquest estudi en entendre que qualsevol element que pugui afectar aquest desenvolupament infantil ha de tindre considerables conseqüències educatives, sanitàries i socials.

És el temps que passen els infants de curta edat davant de pantalles un d’aquests elements? L’entrada de la televisió a les llars fa sis o set dècades, seguida de la multiplicació d’aparells, s’ha coronat en les darreres dues dècades en una explosió dels mitjans digitals. En els països desenvolupats, la immensa majoria dels infants viuen en llars amb dispositius connectats a internet, i ells mateixos passen hores cada dia davant de la pantalla. Els pediatres recomanen els infants de 0 a 8 anys no passin més d’una hora al dia veient programació d’alta qualitat. Els estudis han trobat que els beneficis d’una familiarització amb les pantalles tàctils i els continguts interactius es veuen depassats si hi ha un excés de temps d’exposició, amb tot d’efectes nocius a nivell físic, comportamentual i cognitiu.

El que no queda clar és la relació causal entre aquesta associació. Un temps excessiu de pantalla podria interferir amb les oportunitats d’aprenentatge i de maduració, però al mateix temps és possible que els infants amb problemes de desenvolupament siguin exposats pels propis pares a aquests dispositius amb la bona intenció de modular el seu comportament. Per saber la direccionalitat de l’associació, Madigan et al. creuen que els estudis longitudinals poden ésser més concloents que els transversals. Conèixer la direccionalitat de les associacions ha d’ajudar els pediatres a guiar els pares en l’ús d’aquests dispositius.

Un estudi longitudinal amb 2441 infants

L’equip de Tough va recrutar per a l’estudi “All Our Families” entre el 13 d’octubre del 2008 i el 13 de desembre del 2010, 3388 mares gestants. Aquestes participants, que es trobaven a la 25ª setmana de gestació, havien estat contactades en diversos centres d’assistència primària de tot Alberta, a través d’anuncis en aquests centres i en els laboratoris d’anàlisis de sang. L’estudi havia estat aprovat pel Comitè Ètic Conjunt de Recerca de Salut de la Universitat de Calgary. Les participants havien d’oferir el seu consentiment informat, i no van rebre cap compensació financera.

Com a criteris d’inclusió en “All Our Families” s’establia que fossin dones de 18 anys en endavant, capaces de comunicar-se en anglès, amb menys 24 setmanes de gestació i que es trobessin rebent assistència prenatal. Les mares eren seguides des de la 34ª a la 36ª setmana de gestació, i després quan els seus infants complien els 4, 12, 24, 36 i 60 mesos.

Quan els infants complien els 24, 36 i 60 mesos, a les mares participants se’ls demanava d’omplir el test ASQ-3. L’ASQ-3 s’estructura en cinc dominis: comunicació, capacitat motriu general, capacitat motriu fina, resolució de problemes i habilitats personals-socials. En total, l’ASQ-3 consta de 30 punts: la mare ha de respondre “sí”, “de vegades” o “no encara” a qüestions sobre la capacitat del seu fill de fer una tasca.

Al mateix temps, les mares havien d’indicar l’interval de temps que l’infant passava emprats mitjans electrònics particulars en un dia típic d’entre setmana o de cap de setmana. Era considerat temps de pantalla: el temps de veure programes de televisió, el temps de veure pel·lícules, vídeos o relats en un reproductor VCR o DVD, el temps d’ús d’ordinadors i sistemes de joc, i el d’altres dispositius basats en pantalles.

Madigan et al. tenen en compte diverses covariables:
– si l’infant és un nen o una nena.
– l’edat en anys de la mare i en mesos de l’infant.
– si quan l’infant tenia 12 mesos la mare responia “no massa sovint”, “de vegades” i “sovint” a la qüestió de si “mires o llegeixes llibres infantils al teu infant”.
– el nombre d’hores d’un dia d’entre setmana que l’infant es dedicava a l’activitat física quan tenia 24 mesos.
– el resultat del test del Center for Epidemiologic Depression Scale quan l’infant tenia 24 mesos.
– el nivell educatiu de la mare quan l’infant tenia 36 mesos.
– el nivell d’ingressos de la mare, en dòlars canadencs.
– les interaccions positives de la mare d’acord amb el National Longitudinal Survey of Children and Youth Parenting Scales.
– el nombre d’hores de son de l’infant en un període típic de 24 hores.
– si quan l’infant tenia 60 mesos, la mare responia sí o no a la qüestió de si el seu fill havia anat a la bressola de forma regular abans d’aquell mateix any.

Madigan et al. estudien les associacions longitudinals entre el temps de pantalla i el resultats de desenvolupament amb un model creuat retardat. Feta la primera estimació d’associacions, es passava a examinar la contribució de les covariables.

Per a aquest estudi s’utilitzà una submostra de la cohort de 2441 infants, corresponents a aquells pels quals les mares havien completat els qüestionaris si més no una vegada dels tres punts estudiats (24, 36 i 60 mesos d’edat).

Uns resultats de principis de dècada

La cohort analitzada remunta a començament de la dècada present. De mediana, els infants de 24 mesos passaven 15 hores setmanals davant de la pantalla; a 36 mesos la mediana s’enfilava a les 23 hores setmanals; a 60 mesos la mediana davallava a 11 hores setmanals.

Els infants amb majors nivells de temps d’exposició a pantalles tendien a mostrar una pitjor puntuació en els tests de desenvolupament. Particularment rellevant era l’associació entre temps d’exposició a pantalles a 24 mesos d’edat i una baixa puntuació en els tests a 36 mesos d’edat. També es registrava l’associació negativa entre el temps d’exposició a pantalles a 36 mesos d’edat i els resultats de desenvolupament a 60 mesos.

Pel que fa a les covariables, cal assenyalar que s’observaven nivells més elevats en els tests de desenvolupament de les nenes que en els dels nens. També hi havia una associació positiva entre desenvolupament i altres covariables:
– un menor índex de depressió materna.
– un major nivell d’ingressos de la llar.
– una major “positivitat” materna.
– una major activitat física de l’infant.
– una major exposició de l’infant a la lectura.
– més hores de son diàries.

Comptat i debat, aquestes covariables explicaven un 15% de la variança dels tests de desenvolupament.

Alhora, algunes de les covariables s’associaven al temps de pantalla:
– les nenes passaven menys temps davant de pantalles.
– el temps de pantalla dels infants era menor en mares amb un menor índex de depressió.
– el temps de pantalla dels infants era menor en mares amb un nivell superior d’ingressos.
– el temps de pantalla dels infants era menor en mares amb un nivell educatiu superior.
– el temps de pantalla era menor en infants exposats a llibres.
– el temps de pantalla era menor en infants amb més hores de son.

De fet, les covariables explicaven un 12% de la variança en el temps de pantalla.

De totes maneres, ajustades totes aquestes covariables, encara hi havia una associació negativa entre el temps de pantalla i la puntuació en el test de desenvolupament.

El temps de pantalla com a factor inicial

Madigan et al. creuen que el seu estudi longitudinal en tres hores és capaç de destriar la direccionalitat entre l’associació negativa entre el temps que passa l’infant davant de pantalles i la puntuació en tests de desenvolupament. Així arriben a la conclusió que el factor inicial d’aquesta associació és el temps de pantalla, de manera que el temps de pantalla a 24 mesos d’edat influeix en el resultat de desenvolupament a 36 mesos, i de manera semblant el temps de pantalla a 36 mesos influeix en el resultat a 60 mesos.

És interessant veure com evoluciona el temps de pantalla en aquesta cohort. Si els infants de 24 mesos passen de mitjana 17 hores setmanals davant de la pantalla (fonamentalment, televisiva), aquesta xifra passa a les 25 hores setmanals quan tenen 36 mesos, i cau a les 11 hores quan tenen 60 mesos. La raó d’aquesta darrera caiguda es troba en l’inici de l’escola primària (que a Alberta comença a 5 anys d’edat).

Tot i que les dades foren obtingudes a començament de dècada, les xifres de temps pantalla d’aquesta cohort no són gaire diferents de la d’estudis més recents. Siguin en dispositius més o menys personals, el temps de pantalla pot interferir en el desenvolupament òptim a través de diferents factors: menys temps per practicar destreses interpersonals, motores o comunicatives.

És clar que l’estudi també mostra que hi ha un tot seguit de factors psico-socio-econòmics que influeixen en el temps que passen els infants de 2-3 anys davant de la pantalla. Per això Madigan et al. consideren necessaris estudis longitudinals que tractin aquesta diversitat, per tal d’identificar factors de risc i factors protectius.

Entre les recomanacions que fan Madigan et al. destaquen:
– 1. que els pediatres haurien d’insistir en el fet que cal moderar el temps de pantalla, i que el mètode més efectiu per estimular el desenvolupament infantil és a través d’interaccions d’alta qualitat entre el cuidador i l’infant “sense la distracció de pantalles”.
– 2. que això es podria traduir amb el desenvolupament de plans familiars sobre l’ús de mitjans per tal de garantir que el temps de pantalla no interfereixi amb el temps familiar d’interaccions cara a cara, de manera que s’estableixin uns límits sobre l’ús de mitjans electrònics.

Lligams:

Children’s Performance on a Developmental Screening Test. Sheri Madigan, Dillon Browne, Nicole Racine, Camille Mori, Suzanne Tough. JAMA Pediatr. (2019)

Aquesta entrada ha esta publicada en 5. La Intel·ligència. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada