Recol·lectors d’estels

La setmana passada, Dan Hooper, del Fermi National Accelerator Laboratory, de Batavia (Illinois), compartia un article en el qual reflexionava sobre una de les estratègies que podia adoptar una civilització interestel·lar avançada en les condicions del nostre univers. L’article duia per títol “Life Versus Dark Energy: How An Advanced Civilization Could Resist the Accelerating Expansion of the Universe”. El punt de partida és la composició del nostre univers, en el qual l’energia fosca (de natura desconeguda) promou una expansió accelerada. Això vol dir, per exemple, que en 1011 anys, el nostre horitzó còsmic quedarà reduït al Grup Local de Galàxies. Parlar en termes de 1011 anys és un xic aventurat. El nostre Sistema Solar, al capdavall, no té més que 5·109 anys (5 centèssimes del dit període), i l’habilitabilitat del nostre planeta es reduirà dràsticament en qüestió de 1·109 anys. Com que la nostra civilització tecnològica té, en el més generós dels càlculs, una edat de 104 anys parlar d’aquesta expansió accelerada de l’univers ens va una mica gran. Però Hooper parla d’una civilització altament avançada, que treballa a una escala temporal i espacial més ampliada que la nostra.

Hooper pensa que una civilització prou avançada haurà de pensar en estratègies d’accés a l’energia que tinguin present l’expansió accelerada de l’univers, i la reducció de la disponibilitat energètica que això comporta. Parlem d’una civilització expansiva i capaç de construir megaprojectes d’enginyeria com les esferes Dyson (que capten tota o gairebé tota l’energia emesa per un estel). Una part de la producció energètica, pensa Hooper, s’hauria de destinar a la captura d’estels abans que no es perdin per l’horitzó còsmic, i atreure’ls cap al centre civilitzatori. Hooper calcula que la massa estel·lar desitjable per a aquest programa seria de 0,2 a 1,0 masses solars, i que l’àrea de recol·lecció estel·lar tindria un radi de desenes de megaparsecs. Aquest programa de recol·lecció d’estels seria un investiment de futur, que suposaria augmentar mil vegades l’energia disponible quan l’horitzó còsmic s’acostés.

La proposta de Hooper es complementa amb els possibles indicis observables d’una civilització que actualment fer recol·lecció estel·lar.

Una civilització de Kardashev de tipus III

Hooper pensa en una civilització de tipus III en l’escala de Kardashev, és a dir una civilització que té la capacitat de controlar tota l’energia estel·lar d’una galàxia. Es tracta, doncs, d’una civilització intergalàctica. Per a aquesta civilització, l’expansió accelerada de l’univers sí es rellevant a escales de 1011 anys. De fet, l’acostament de l’horitzó còsmic als límits del grup o cúmul galàctic apareixeria com la principal limitació cosmològica, tota vegada que la mort individual d’estels seria quelcom trivial per a una civilització intergalàctica.

El sistema de recol·lecció d’estels s’encaminaria a captar astres que serien desviats cap al centre civilitzatori. No té gaire interès captar estels de masses superior a la del nostre Sol, ja que el temps de fusió d’aquests estels és bastant reduït (menys de 1010 anys). Els estels de masses molt petites (<0,2 masses solars) generen poca energia com per fer rendible incloure'ls en aquest programa de recol·lecció.

Hooper calcula que si la civilització en qüestió té la capacitat d’expandir-se a una velocitat de 0,01 c, podria captar estels en un radi co-movent de 20 megaparsecs. Si la velocitat fos de 0,1 c, aquest radi s’expandiria a 50 megaparsecs. Una part de l’energia recollida per les esferes Dyson d’aquesta civilització es destinaria al programa de captació d’estels. Bàsicament, el concepte de Hooper combina una esfera de Dyson amb una alteració del moviment propi estel·lar, que seria accelerat cap al centre civilitzatori.

Indicis d’una civilització que captés estels

Els càlculs de Hooper es basen en una civilització que s’expandís des d’un estel de la nostra Via Làctia. Podem prendre aquests càlculs, de fet, com una estratègia a considerar pels nostres descendents quan arribin al tipus III de l’escala de Kardashev. Però també podem pensar que hi ha hagut temps de sobres en els darrers 1010 anys perquè una qualsevol civilització de la Via Làctia hagi assolit aquest estadi.

Hooper calcula quin serà el patró de radiacions i de velocitats pròpies dels estels afectats per un programa d’aquestes característiques. Un estel de Dyson convencional emetria diferencialment més en la banda de l’infraroig. En un estel de Dyson-Hooper hi hauria una combinació de radiació i de velocitat pròpia.

En una fase avançada del programa, la civilització es podria detectar com una regió de desenes de megaparsecs, on la majoria o tots els estels més lleugers (<2 masses solars) serien envoltats d'esferes de Dyson. També seria possible detectar les energies associades a la propulsió estel·lar induïda. Els efectes sobre la morfologia galàctica també podrien ser considerables.

Aquesta entrada ha esta publicada en 1. L'Univers. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada