Els companys de llit dels ximpanzès

Avui diversos diaris han comentat el fet que els llits dels ximpanzès són més nets que els dels humans. Així Tim Walker, a The Guardian titula el seu article com “Els nostres llits són més bruts que els nius de ximpanzè”. Bàsicament, Walker recorda que el 30% dels bacteris dels llits humans procedeixen del mateix cos humà, mentre que el percentatge homòleg en ximpanzès és negligible. Walker es basa en el comunicat de premsa de la NC State University, que es titula: “Si pensaves que els llits de ximpanzès són més bruts que els d’humans estaves equivocat”. I el cas és que aquest comunicat de premsa comenta l’article que Megan S. Thoemmes et al. han publicat al Royal Society Open Science. Thoemmes et al. volien estudiar la microfauna i la microbiota present en nius de ximpanzès i esperaven inicialment trobar resultats equiparables als que trobem en llits humans. Contràriament, s’han trobat que la microfauna i la microbiota dels nius de ximpanzès és bàsicament la de l’entorn natural, de manera que no són un focus rellevant de reinfecció o reinfestació. Si els nostres llits constitueixen veritablement un entorn antròpic, no podem dir que els nius de ximpanzès siguin estrictament un entorn ximpanzesitzat.

Una de les co-autores de l’estudi, Adriana Hernandez-Aguilar, recull mostres d’un niu de ximpanzè en Tanzània

Els llits de ximpanzè

Aquest estudi s’emmarca en la tesi doctoral de Megan Thoemmes sobre la història evolutiva dels àcars facials del gènere Demodex. La interacció d’aquests àcars amb els humans s’ha d’entendre pel fet que poblacions de la nostra espècie, amb la construcció d’habitatges i d’altres edificis, han creat ambients únics, diferents dels ambients naturals. Els ambients domèstics són, en termes generals, menys diversos i hi viuen organismes estretament dependents dels éssers humans, com ara els dits àcars Demodex. La idea de Thoemmes et al. era traslladar aquest coneixement a una construcció feta pels ximpanzès: els llits o nius on reposen.

En aquesta recerca, els membres del Departament d’Ecologia Aplicada de la NC State University, la mateixa Thoemmes, i Rob Dunn, el seu supervisor, i Matthew Bertone, David Baltzegar, Russell Borski i Kaitlin Coyle, comptaren amb la col·laboració d’investigadors de l’Ugalla Primate Project, Fiona Stewart, Adriana Hernandez-Aguilar, Naomi Cohen i Alexander Piel. Prengueren mostres per analitzar els microorganismes presents en 41 llits en ximpanzès. També estudiaren els artròpodes presents (en 15 llits). Compararen aquests resultats amb els de l’entorn d’aquests llits. Esperaven trobar que els llits de ximpanzès serien menys diversos (microbiològicament i artropodològicament) que les branques i fulles properes, i que hi trobarien microorganismes i artròpodes associats als mateixos ximpanzès. Però no fou el cas. Tot el més que trobaren foren quatre espècimens d’artròpodes ectoparàsits, sense poder assegurar tampoc que siguin procedents dels ximpanzès que hi dormien. La composició microbiana de les mostres estudiades depèn més de si és l’estació seca o humida i de l’alçada del nivell del mar que de si es tracta o no d’un llit de ximpanzè. Això no vol dir els ximpanzès no hi deixin una petjada microbiana, sinó que aquesta petjada és menor que la produïda pel propi entorn. Així doncs, els llits no suposen per als ximpanzès una exposició a microoganismes gaire diferent de la del propi entorn.

Es tracta, doncs, d’una situació diferent a les de llars humanes. És clar que l’ésser humà no sempre ha viscut en llars. La construcció d’habitatges comença fa uns 300.000 anys, per bé que no es generalitza fins fa uns 20.000 anys. No és gaire forassenyat dir que un dels signes de la cultura humana es manifesta a través de la construcció d’habitatges i de magatzems, i de la modificació del terreny que això comporta, i al voltant de la qual s’erigeixen infrastructures més i més complexes. És cert que fins i tot en la humanitat actual hi ha una notable variació en el disseny i ús d’edificis. Segons dades d’Habitat, 1.600 milions de persones manquen d’un habitatge adequat, i hi ha desenes de milions de persones sense llar. Però en termes generals les interaccions humanes amb altres organismes es fan a través d’aquest entorn “edificat” o “artificial”.

Una conseqüència d’aquest antropització de l’espai en el qual vivim s’expressa en l’anomenada “hipòtesi de la higiene”. Segons aquesta hipòtesi, aquest procés fa que ja no siguem exposats a una diversitat microbiana tan àmplia com la dels nostres ancestres originaris, i que això explicaria alguns problemes immunològics (com ara les al·lèrgies).

L’ésser humà no és l’únic mamífer constructor. Hi ha rossegadors i lagomorfs que excaven llodrigueres. Tots els grans simis tenen el costum de construir un niu, o més ben dit un llit, almenys cada dia. Preferentment és emprat per al descans nocturn i abandonar l’endemà al matí. Els nius de ximpanzès no són gaire diferents dels nius de goril·les o els nius d’orangutans, i hom ha arribat a dir que la construcció de nius és la forma de cultura material o tecnològica més antiga entre els homínids.

El llit de ximpanzè és una estructura complexa, feta de l’entrellaçament de branques que, una vegada es constitueixen en un fonament segur, són la base d’un matalàs fet de fulles. Els antropòlegs encara no coneixen bé quina funció principal fa el llit per al ximpanzè. Hom suposa que forneixen protecció contra el vent o contra depredadors; o bé que fan més còmode el descans; o fins i tot que són una protecció contra plagues i patògens. El cas és que els ximpanzès passen més de la meitat del temps en llits. La construcció del llit no es deixa l’atzar, ni pel que fa a l’emplaçament ni pels materials emprats.

La Vall d’Issa

El Projecte de Primats Ugalla s’ha estès recentment a tot el gran ecosistema de Mahale, a l’est del Llac Tanganica. La vall d’Issa és a uns 90 km al nord-est del límit del Parc Nacional de les Muntanyes de Mahale. La ciutat més propera és Uvinza (35.000 habitants), a uns 60 km al nord-oest. L’altura respecte al nivell de la mar oscil·la entre 900 metres (en les fondanades de les valls) a 1800 metres. La vegetació és el bosc savanoide de miombo (Brachystegia i Julbernardia), interromput per zones pantanoses i pastures, així com pel bosc més dens en zones de ribera. S’alternen dues estacions, la humida (de novembre a abril) i la seca (de maig a octubre), amb una mitjana de precipitació de 1200 mm. La principal oscil·lació tèrmica és la circadiana, amb temperatures que van dels 11ºC als 35ºC.

La comunitat de ximpanzès de la Vall d’Issa es mou per un territori de 85 km2. Hom calcula que el nombre de ximpanzès és d’una setantena. En aquest estudi recolliren mostres de 41 llits de ximpanzès i dels seus entorns, entre l’agost del 2013 i l’agost del 2014. En 15 d’aquests 41 parells de mostres es féu un estudi dels artròpodes presents. Per realitzar l’estudi, els investigadors comptaren amb el permís corresponent (2014-202-ER-2011-94) de l’Institut de Recerca de Vida Salvatge de Tanzània i de la Comissió de Ciència i Tecnologia.

Els ximpanzès no reutilitzen els llits més d’una nit. Alguns dels llits inclosos en l’estudi són frescos (abandonats de fa 1 dia), d’altres són recents (2-7 dies des de l’abandonament) i d’altres són vells (11-35 dies). En altres indrets, on la comunitat de ximpanzès està més habituada als observadors humans, hauria estat possible fer una assignació individual de cada llit. No és el cas, però, de la Vall d’Issa.

L’anàlisi microbiològica

Els hisops emprats en la recollida de mostres de pols eren els mateixos que els que s’utilitzen en les anàlisis de pols d’habitatge als Estats Units. En el cas dels 41 llits, la pols es recollia d’una de les branques emprades en la construcció. En 14 dels 41 llits, també es va collir pols d’una de les fulles del matalàs. Les mostres experimentals que feien de control es prenien del mateix arbre, a una alçada semblant.

De cada mostra es realitzava una extracció d’ADN. L’ADN extret era sotmès a una amplificació de PCR per tal d’obtindre amplicons dins de la regió V1-V2 del gen de l’ARN ribosòmic 16 S (emprant els primers 8F 5′-AGAGTTTGATCCTGGCTCAG-3′ i 338R 5′-GCTGCCTCCCGTAGGAGT-3′). Els amplicons eren seqüenciats en una plataforma Illumina. En total, obtingueren 3.088.288 seqüències, que identificaren com a pertanyents a 8913 unitats taxonòmiques operatives diferents. Un filtratge per descartar les unitats de les quals no es tenien seqüències de prou qualitat, reduí la llista a 1967. Cada mostra, doncs, era comparada en relació a l’abundància de cadascuna de les 1967 unitats taxonòmiques. Aquestes abundàncies foren comparades amb les d’altres estudis (llits d’humans, excrements de ximpanxès, etc.).

L’anàlisi artropodològica

En 15 llits de ximpanzès es recolliren mostres amb una aspiradora entomològica, aplicada a l’interior del llit durant dos minuts. Com a control s’empraren mostres collides directament del terra situat sota el llit (30 mostres). Les mostres eren guardades en etanol, i trameses al laboratori de Dunn. La identificació dels artròpodes la feia Bertone, que provava d’afinar el màxim a través de l’observació de la morfologia dels espècimens intactes. No és pas una tasca fàcil. Moltes espècies d’invertebrats dels boscos de Tanzània romanen sense caracteritzar, de manera que Bertone de vegades no podia arribar a identificar ni l’espècie ni tan sols la família. L’objectiu, al capdavall, era cercar preferentment els artròpodes associats amb primats, que sí són més ben caracteritzats.

Com ja hem dit, tan sols van trobar quatre espècimens d’ectoparàsits.

El microbioma dels llits de ximpanzès

En total, Thoemes et al. identifiquen 1896 unitats taxonòmiques en els 41 llits de ximpanzès, i 1784 unitats taxonòmiques en les 41 mostres ambientals. Els tres grups més comuns, proteobacteris, actinobacteris i bacteroidetes, constitueixen més del 90% de les seqüències. Les famílies més abundants són les Methylocystaceae (alfaproteobacteris rizobials), les Pseudonocardiaceae (actinobacteris) i Microbacteriaceae (actinobacteris), i això val tant per als llits de ximpanzès com per a les mostres ambientals.

El microbioma dels llits de ximpanzès presenta una diversitat semblant al microbioma de l’entorn. Les mostres recollides en l’estació seca són les més diverses. La diversitat de les diferents mostres s’explicava doncs per l’estacionalitat i per l’altura de localitat per damunt del nivell del mar. No hi havia diferències degudes a l’edat del llit o degudes a si la pols era recollida d’una branca o d’una fulla.

Pel que fa a la composició del microbioma, les diferències s’expliquen sobretot per l’elevació de la localitat (46%) i per l’estacionalitat (13%).

L’impacte dels ximpanzès en el microbioma dels llits era, doncs, escàs. No obstant, que un llit fos ocupat per més d’un ximpanzè sí afecta ni que sigui marginalment a la composició. Ara bé, dels gèneres bacterians més abundants en la femta de ximpanzè (Oscillabacter, Roseburia, Faecalibacterium, Caprococcus) no se’n trobà ni un en les mostres analitzades (ni en les de llit ni en les ambientals). Tan sols en un 5% de les mostres, i en una abundància del 0,008% del total de seqüències identificades, s’hi trobava la presència de Ruminococcus, un bacteri fecal. Però aquest Ruminococcus no era pas més abundant en els llits que en les mostres control. En termes generals, no hi havia diferència en la proporció de bacteris fecals en les mostres de llit i les mostres control.

Pel que fa a bacteris associats a la pell, aquests tampoc no eren més comuns en els llits que en les mostres ambientals (assolien en totes dues un 2,4% de les lectures). El gènere bacterià més abundant en la pell de ximpanzès i goril·les és Corynebacterium, del qual Thoemmes et al. no trobaren restes en les seves mostres.

Pel que a bacteris orals, aquests sí són més abundants en els llits (0,82% de les lectures) que no pas en les mostres control (0,03% de les lectures).

Comptat i debatut, els tàxons bacterians associats al cos dels ximpanzès (fecals, cutanis, orals) suposen tan sols el 3,5% de les seqüències llegides en les mostres de llits.

Els artròpodes dels llits de ximpanzès

Els artròpodes són més abundants en el terra que no pas en el llit dels ximpanzès. Així, Thoemmes et al. comptaren 226 espècimens en les mostres ambientals i 108 en les mostres de llit. Aquests 108 espècimens pertanyen a 47 morfoespècies diferents i a 12 ordres diferents.

D’artròpodes ectoparàsits de mamífers tan sols han trobat tres espècimens. Pertanyen a Phlebotominae (dípters psicòdids) i a Ceratopogonidae (dípters). Tots tres espècimens foren recollits de mostres de llit i no pas del terra.

El quart espècimen sospitós és un possible insecte hematòfag de la família dels Anthocoridae (hemípter).

Cal dir que en una mostra del terra van identificar una larva de Ceratopogonidae, encara que les larves no són hematòfagues.

En alguns llits de ximpanzès van trobar escarabats de la família dels silvànids. Algunes espècies de silvànids es troben sovint en llars. Però els silvànids dels llits de ximpanzès pertanyen al gènere Airaphilus, que s’alimenten fonamentalment d’espores fúngiques i de matèria vegetal morta, de forma que es troben sovint sota l’escorça d’arbres morts o en la fullaraca. No sembla, doncs, que siguin gaire dependents dels llits de ximpanzès.

En resum, de tots els artròpodes recollits en els llit no n’hi havia cap de fortament dependent de ximpanzès o de mamífers.

L’ecologia del lloc on dormim

Thoemmes et al. hipotetitzen que, durant desenes de milions d’anys, els sistemes immunitaris dels mamífers han evolucionat en el context d’una exposició freqüent a espècies ambientals. El lloc on es dorm és un altre espai d’exposició a patògens, a bacteris ambientals, a insectes i a altres organismes. Com més vida fan els humans dins d’habitatges, menys diversos són els organismes als quals ens exposem.

Els llits de ximpanzès, des d’aquest punt de mira, tenen poc o gens a veure amb els llits d’humans. La diversitat bacteriana dels llits de ximpanzès és semblant a la de l’ambient. En els llits de ximpanzès hi ha nul·la acumulació de microorganismes associats al seu propi cos. Com a exposició a bacteris i artròpodes, el llit del ximpanzè no difereix de l’entorn i fluctua amb aquest (en termes d’estacionalitat, d’altura sobre el nivell de la mar).

Inicialment, Thoemmes et al. esperaven trobar una altra cosa. Al capdavall, el fet que els grans simis típicament abandonin un llit després d’utilitzar-lo durant la nit podria indicar una estratègia per evitar l’acumulació de microorganismes associats al propi cos. En canviar cada dia de llit, ximpanzès, goril·les o orangutans es veurien menys exposats a patògens i paràsits, i també a adquirir olors corporals associades a microorganismes que donessin pistes a potencials depredadors.

Els resultats de Thoemmes et al. indiquen que l’ús i abandonament del llit funciona per evitar acumulacions d’aquests microorganismes. La manca de bacteris fecals s’explica pels hàbits de defecació dels ximpanzès, que caguen sempre per damunt de les vores del niu, evitant que s’embruti. Les dades de Thoemmes et al. mostren que aquesta estratègia de defecació és efectiva.

En els ximpanzès s’han descrit 60 espècies d’artròpodes paràsits i patògens (polls, àcars de pèl, etc.). Que no hi hagi ni rastre d’aquests artròpodes en els llits dels ximpanzès indica, segons Thoemmes et al., que l’esporga interindividual és efectiva per contindre els ectoparàsits.

Els llits dels hominins

El llinatge del gènere Pan i del gènere Homo se separà fa uns 10 milions d’anys. L’ancestre comú d’un i altre devia construir llits, com també fan goril·les i ximpanzès. L’hàbit de construir llits s’associa a hàbits arboris. És cert que el llinatge hominí s’apartà d’aquests arborietat, però trets arboris encara devien ser presents en Ardipithecus ramidus, Australopithecus afarensis i Homo habilis.

Proteobacteris i actinobacteris són els grups microbians més abundants en els llits de ximpanzès. També ho són en les llars humanes. Ara bé, en els llits de ximpanzès trobem bàsicament microorganismes ambientals/edàfics (Methylocystaceae, Pseudonocardiaceae, Microbacteriaceae). En les llars humanes abunden però les famílies associades amb la pell o amb la femta humana (Streptococcaceae, Corynebacteriaceae, Lactobacillaceae).

De manera semblant, mentre en els llits de ximpanzès no hi ha insectes que en depenguin, en les llars humanes hi ha una diversitat d’artròpodes, dels quals una bona part viuen de manera dependent dels éssers humans.

Thoemmes et al. pensen que fou cabdal en l’evolució humana la transició de dormir en llits d’una sola nit a dormir repetidament en el mateix lloc. Això obria la porta a exposicions recurrents amb les mateixes espècies, de manera que augmentà aquesta interacció, especialment a mesura que la major part de la vida diària té lloc dins d’espais tancats.

Lligams:

Ecology of sleeping: the microbial and arthropod associates of chimpanzee beds. Megan S. Thoemmes, Fiona A. Stewart, R. Adriana Hernandez-Aguilar, Matthew A. Bertone, David A. Baltzegar, Russell J. Borski, Naomi Cohen, Kaitlin P. Coyle, Alexander K. Piel, Robert R. Dunn. Royal Society Open Science 180382 (2018).

Aquesta entrada ha esta publicada en 4. L'Animal. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada