Bon any 2017, primer centenari de l’octubre vermell

En efecte, el 2017 és el centenari del cicle revolucionari rus del 1917 que, d’una manera o d’una altra, ha marcat l’imaginari polític de les darreres deu dècades. Fa cent anys poques persones haurien previst la cadena d’esdeveniments que s’havien de seguir a Rússia en qüestió d’11 mesos. Però la Primera Guerra Mundial ja anava d’això, de desgast de l’enemic fins que aquest desgast es traduís en una crisi social interna que forcés la pau. És clar que la Revolució del 1905, també relacionada amb una guerra, la russo-japonesa, havia posat de manifest les forces que es desfermarien en el 1917. Rússia, com els altres països ortodoxos, retenien llavors encara el calendari julià la qual cosa explica que la Revolució de Febrer tingués lloc el 8 de març del 1917 (en el compte gregorià, coincident amb el Dia Internacional de la Dona Treballadora) i que la Revolució d’Octubre tingués lloc el 7 de novembre del 1917 (25 d’octubre en el compte julià). Des del mateix moment dels fets una intensa literatura ha provat de caracteritzar la Revolució d’Octubre. No faltaran veus que, amb l’experiència de les dues darreres dècades, diran que la veritable revolució fou la de Febrer, que foragità l’autocràcia tsarista. D’altres, assenyalaran que les consignes de febrer, de Pau, Terra i Treball no haurien pogut ser avançades sense l’Octubre. Dins i fora del moviment comunista veurem en els propers mesos desfilar anàlisis sobre allò que s’anomena el cicle d’octubre, la història del partit bolxevic i de l’estat soviètic. Els diferents corrents repetiran en quin moment el cicle d’octubre degenerà o fou revisat, o patí un Termidor o un Brumari o una directa Restauració. Pels incomodats pel debat hi ha un altre centenari, el Cinquè Centenari de la Reforma Luterana, és a dir quan Martinus Luther trameté una “Disputatio pro declaratione virtutis indulgentiarum” al seu arquebisbe. No és la primera vegada que hi ha una coincidència d’aquestes característiques, doncs en el 1983 fou alhora el Primer Centenari de la Mort de Karl Marx (5 de maig) i el Cinquè Centenari del Naixement de Luter (10 de novembre), amb els equilibris corresponents que es feren, per exemple, a la República Democràtica d’Alemanya.

Assemblea del Soviet de Petrograd

2017: L’Any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenvolupament

L’Assemblea General de Nacions Unides adoptà el desembre del 2015 una resolució per declarar l’any 2017 com a Any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenvolupament.

L’organització de l’Any Internacional 2017 va a càrrec de l’Organització Mundial del Turisme de Nacions Unides (UNWTO). La UNWTO promou un turisme que sigui impulsor del creixement econòmic, del desenvolupament inclusiu i de la sostenibilitat ambiental. En el 1999 l’Assemblea General de la UNWTO adoptà un Codi Global d’Ètica del Turisme, la supervisió i avaluació del qual va a càrrec, des del 2004, del Comitè Mundial sobre Ètica del Turisme. El decàleg del Codi Global era el següent:
1- La contribució del turisme a la comprensió i respecte mutus entre pobles i societats.
2- El turisme com a vehicle per a la realització individual i col·lectiva.
3- El turisme com a factor de desenvolupament sostenible.
4- El turisme com a usuari de l’herència cultural de la humanitat i com a contribuïdor de la seva promoció.
5- El turisme com a activitat benèfica per als països i comunitats hostes.
6- Les obligacions dels actors implicats en el desenvolupament del turisme.
7- El dret al turisme.
8- La llibertat de moviments dels turistes.
9- Drets dels treballadors i emprenedors en la indústria turística.
10- Implementació dels principis del Codi Global d’Ètica per al Turisme.

En el marc d’aquesta concepció, el turisme seria un dels instruments dels Objectius del Desenvolupament Sostenible de l’Agenda de Nacions Unides per al 2030, que es resumeixen en posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir la prosperitat per a tots. En termes de patrimoni natural i històric, hom cita sovint el turisme com l’element “valoritzador” en una economia global de mercat. En termes més generals, el turisme és vist com un potencial redistribuïdor de riquesa. Ara bé, les realitats de l’impacte ambiental i social del turisme de masses en localitats concretes posa en entredit aquesta imatge. És per això que s’afegeix l’etiqueta de “sostenible”.

L’Any Internacional 2017 vol servir per remarcar el rol del turisme en cinc àrees cabdals:
– el creixement econòmic inclusiu i sostenible.
– la inclusivitat social, l’ocupació i la reducció de pobresa.
– l’eficiència de recursos, la protecció ambiental i el canvi climàtic.
– els valors culturals, la diversitat i el patrimoni.
– la comprensió mútua, la pau i la seguretat.

L’any 2017 gregorià i els altres

L’any 2017 e.c. és un any comú (de 365 dies), amb lletra dominical A (car comença en diumenge). Arrencarà en la data juliana de 2458018,5 i en el segon Unix de 1483228800. De fet, el segon Unix 1,5·109 exacte s’escaurà a les 02:40UTC de la matinada del 14 de juliol del 2017. En el compte llarga maia l’any 2017 arrenca el 13.0.4.11.6. En termes de l’ISO 8601 la primera setmana del 2017 és la que arrenca el 2 de gener i la darrera setmana, la que farà 52, conclourà el diumenge 31 de desembre del 2017. La Lluna començarà l’any amb poc menys de 3 dies d’edat, i el Diumenge de Pasqua no tindrà lloc fins el 16 d’abril. Enguany la Pasqua gregoriana coincidirà amb la juliana i amb l’hebrea (que s’escaurà l’11 d’abril).

L’any 2017 és l’any 2055 de l’era, l’any 2770 de la fundació de Roma i l’any 3183 de la Nostra Senyora de la Discòrdia. L’Any Nou Xinès s’escaurà el 28 de gener, mantenint-nos en l’era del foc i passant al signe del gall (丁酉年 ). Segons el Calendari Hebreu, entrarem en l’any 5778 del món el 17 de març del 2017. L’equinocci vernal del 2017 també marcarà l’inici de l’any 174 de l’era bahá’í. L’equinocci autumnal del 2017 marcarà l’inici de l’any 7526 del món segons el còmput bizantí, l’any 2010 de l’encarnació segons el còmput etíop i l’any 1734 dels màrtirs segons el còmput alexandrí i l’any 226 de la república francesa. Per una d’aquelles coincidències el 22 de setembre arrencarà l’any 1439 de l’hèjira. En general, l’any 2017 correspon a l’any 6767 de la fundació d’Assur, el 4350 de l’era coreana, el 2967 de l’era amazic, el 2561 de l’era budista, el 1951 de l’era javanesa, el 1466 de l’era armeniana, el 1424 de l’era bengalí, el 1379 de l’era birmana, el 1018 de l’era igbo, el 549 de l’era sikh, el 106 de l’era iutxe, el 106 de l’era republicana xinesa.

L’any 2017 astronòmic

El periheli d’enguany, màxim acostament de la Terra al Sol, tindrà lloc el 4 de gener a les 14:18UTC (0,98331 UA). L’afeli s’escaurà el 3 de juliol a les 20:11UTC (1,01668 UA).

Els equinoccis seran el 20 de març a les 10:28UTC i el 22 de setembre a les 20:02UTC. Els solsticis es produiran el 31 de juny a les 04:24UTC i el 21 de desembre a les 16:28UTC.

Tindrem dos eclipsis solars, encara que cap dels dos serà visible des de Barcelona:
– el 26 de febrer del 2017 amb màxim a les 14:54:33UTC. Serà un eclipsi anul·lar, creuant una franja que anirà del sud de Xile fins a Zàmbia. Bé com a eclipsi anul·lar o parcial, serà visible tan sols a Sud-amèrica i a Àfrica. És l’eclipsi 29 dels 71 inclosos en el saros 140.
– el 21 d’agost del 2017 amb màxim a les 18:26:40UTC. Sens dubte serà un eclipsi força mediàtic, ja que la franja de totalitat creuarà els 48 estats contigus dels Estats Units d’Amèrica, des d’Oregon a Geòrgia. Com a eclipsi parcial serà visible a tota l’Amèrica del Nord. És l’eclipsi 22 dels 77 inclosos en el saros 145.

Tindrem lluna nova, a més del 28 de gener, el 26 de febrer, el 28 de març, el 26 d’abril, el 25 de maig, el 24 de juny, el 23 de juliol, el 21 d’agost, el 20 de setembre, el 19 d’octubre, el 18 de novembre i el 18 de desembre.

Tindrem dos eclipsis lunars:
– la nit del 10 a l’11 de febrer tindrem un eclipsi lunar penumbral (saros 114). A Barcelona veurem com la Lluna entra en la penombra a les 23:34 (hora oficial CEST) i acaba de sortir-hi a les 03:53 (hora oficial).
– la nit del 7 al 8 d’agost tindrem un eclipsi lunar parcial (saros 119). A Barcelona veurem tan sols la part final de l’eclipsi: la Lluna sortirà amb una petita franja de penombra a les 20:55 (hora oficial CEST), que es farà màxima a les 20.59, però que ja s’haurà esvaït del tot a les 21.18.

Entre les principals conjuncions de l’any podem citar:
– el 2 de gener, a les 09.20UTC, Venus se situarà a 2º al sud de la Lluna creixent.
– el 3 de gener, a les 06.47UTC, la Lluna creixent arribarà a ocultar Mart. Aquesta ocultació no la podrem veure a Barcelona.
– el 9 de gener a les 09hUTC, Mercuri se situarà a 6,7º de Saturn.
– el 9 de gener a les 14.07UTC, la Lluna passarà a 0,4º al nord d’Aldebaran.
– el 19 de gener, a les 05.26UTC, Júpiter arribarà a 2,7º al sud de la Lluna.
– el 24 de gener, a les 10.37UTC, Saturn arribarà a 3,7º al sud de la Lluna.
– el 31 de gener, a les 14.34UTC, Venus arribarà a 4,1ºN de la Lluna.
– l’1 de febrer a les 01.09hUTC, Mart a 2,3ºN de la Lluna.
– el 5 de febrer la Lluna passarà a 0,2º al nord d’Aldebaran.
– el 15 de febrer Júpiter a 2,7ºS de la Lluna.
– el 20 de febrer Saturn a 3,6ºS de la Lluna.
– l’1 de març a les 18.58UTC, Mart a 4,3ºN de la Lluna.
– el 5 de març la Lluna passarà a 0,2º al sud d’Aldebaran.
– 14 de març, a les 20.04h, Júpiter a 2,5ºS de la Lluna.
– el 20 de març, a les 10:49UTC, Saturn a 3,4ºS de la Lluna.
– l’1 d’abril, a les 08.50UTC, la Lluna passarà a 0,3ºN d’Aldebaran.
– el 10 d’abril, a les 21h20UTC, Júpiter a 2,2ºS de la Lluna.
– el 16 d’abril, a les 18h39UTC, Saturn a 3,2ºS de la Lluna.
– el 23 d’abril, a les 17h59UTC, Venus a 5,2ºN de la Lluna.
– el 7 de maig, a les 21:24UTC, Júpiter a 2,1ºS de la Lluna.
– el 13 de maig a les 23.07UTC, Saturn a 3,1ºS de la Lluna.
– el 22 de maig, a les 12:32UTC, Venus a 2,4ºN de la Lluna.
– el 24 de maig a les 01:20UTC, Mercuri a 1,6ºN de la Lluna.
– el 31 de maig, la Lluna passarà a 0,3ºS de Règulus.
– el 3 de juny a les 23.57UTC, Júpiter a 2,3ºS de la Lluna.
– el 10 de juny a les 01.25UTC, Saturn a 3,1ºS de la Lluna.
– el 20 de juny a les 21.13UTC, Venus a 2,4ºN de la Lluna.
– el 28 de juny a les 00.26UTC, la Lluna passarà a 0,1º al sud de Règulus.
– l’1 de juliol a les 07.28UTC, Júpiter a 2,7ºS de la Lluna.
– el 7 de juliol a les 3.34UTC, Saturn a 3,2ºS de la Lluna.
– el 10 de juliol, Mercuri passarà a 0,1ºN del Cúmul del Pessebre.
– el 19 de juliol a les 23.37UTC, la Lluna passarà a 0,4ºN d’Aldebaran.
-el 20 de juliol a les 11.13UTC, Venus a 2,7ºN de la Lluna.
– el 25 de juliol a les 08.49UTC, la Lluna ocultarà Mercuri. A les 10.14UTC, la Lluna ocultarà Règulus.
– el 28 de juliol a les 20.15UTC, Júpiter a 3,1ºS de la Lluna.
– el 3 d’agost, a les 07.31UTC, Saturn a 3,5ºS de la Lluna.
– el 16 d’agost, a les 06.39UTC, la Lluna passarà a 0,4ºN d’Aldebaran.
– el 19 d’agost, a les 04.45UTC, Venus a 2,2ºN de la Lluna.
– el 25 d’agost, a les 13.00UTC, Júpiter a 3,5ºS de la Lluna.
– el 30 d’agost, a les 14.23UTC, Saturn a 3,6ºS de la Lluna.
– el 5 de setembre a 00hUTC, Mercuri a 3,2º de Mart.
– el 12 de setembre, a les 12.09UTC, la Lluna passarà a 0,4ºN d’Aldebaran.
– el 16 de setembre, a les 18hUTC, Mercuri a 0,1º de Mart.
– el 18 de setembre, a les 00.56UTC, la Lluna ocultarà Venus, i a les 23.22h, ocultarà Mercuri.
– el 22 de setembre a les 07.51UTC, Júpiter a 3,7ºS de la Lluna.
– el 27 de setembre a les 00.09UTC, Saturn a 3,5ºS de la Lluna.
– el 15 d’octubre a les 10.54UTC, la Lluna passarà a 0,2ºN de Règulus.
– el 17 d’octubre a les 10.04UTC, Mart a 1,8ºS de la Lluna.
– el 18 d’octubre a les 00.21UTC, Venus a 2,0ºS de la Lluna.
– el 24 d’octubre a les 11.54UTC, Saturn a 3,3ºS de la Lluna.
– l’11 de novembre a les 16.07UTC, la Lluna passarà a 0,4ºN de Règulus.
– el 15 de novembre a les 00.40UTC, Mart a 3,2ºS de la Lluna.
– el 21 de novembre a les 00.34UTC, Saturn a 3,0ºS de la Lluna.
– el 7 de desembre a les 00h, Mercuri a 1,3º de Saturn.
– el 13 de desembre a les 16.27UTC, Mart a 4,2ºS de la Lluna.

Les màximes elongacions de Mercuri seran el 19 de gener (matutina, 24º), l’1 d’abril (vespertina, 19º), el 17 de maig (matutina, 26º), el 30 de juliol (vespertina, 27º), el 12 de setembre (matutina, 18º), el 24 de novembre (matutina, 22º).

Venus comença l’any com a estel vespertí, i assolirà la màxima elongació el 12 de gener (47º). El 25 de març farà conjunció inferior, i serà estel matutí, amb una elongació màxima el 3 de juny (46º). Tancarà l’any, doncs, com a estel matutí.

Les oposicions de Júpiter i Saturn tindran lloc, respectivament, el 7 d’abril i el 15 de juny. Neptú farà oposició el 5 de setembre i Urà el 19 d’octubre.

De les pluges d’estel indicarem les quadràntides (3 de gener, 14UTC), les lírides (22 d’abril, 12UTC), les eta-aquàrides (5 de maig, 01UTC), les delta-aquàrides (28 de juliol, 03UTC), les perseides (12 d’agost, 19UTC), les oriònides (21 d’octubre, 11UTC), les S-tàurides (5 de novembre, a les 11UTC), les N-tàurides (12 de novembre, a les 11UTC), les leònides (17 de novembre, a les 17UTC), les gemínides (14 de desembre, a les 06UTC) i les úrsides (22 de desembre, a les 15UTC).

Pel que fa a la cosmonàutica, destacarem:
– el 15 de setembre, la nau Cassini conclourà 13 anys d’exploració del sistema saturnià enfonsant-se en l’atmosfera de Saturn.
– el desembre serà llançada la missió TESS (Transiting Exoplanet Survey Satellite) de la NASA. Aquest telescopi orbital monitoritzarà la lluminositat de més de 200.000 estels durant dos anys, amb l’objectiu de captar possibles trànsits planetaris. Hom calcula que TESS podrà catalogar 1500 planetes, dels quals una tercera part tindran radis inferiors 12.000 km.
– el desembre serà llançada la missió CHEOPS (CHaracterising ExOPlanets Satellite), de l’ESA. Aquest telescopi orbital no es dedicarà tant a la descoberta d’exoplanetes com a l’estudi d’exoplanetes ja coneguts. L’objectiu és determinar amb més precisió el diàmetre d’exoplanetes.

El nostre 2017 i els altres

El 20 de gener del 2017, Donald Trump assumirà la presidència dels Estats Units d’Amèrica. S’inaugura una nova era de lideratges forts i personalistes? Presumiblement es parlarà molt dels “grans líders”, categoria que potser és abusada quan hom vol incloure des de Duterte a Putin. Però el cas és que, per exemple, en les eleccions presidencials franceses podem tenir un discurs fortament presidencialista amb candidatures com les de Le Pen, Fillon i Valls.

A casa nostra, sembla que els lideratges són més col·lectius. El 2017 sembla dominat en aquest cas pel “referèndum o referèndum”. Però aquesta cantarella de les jornades històriques pateix un cert desgast, i els cants de sirena de l’entesa i del diàleg volen desencoratjar les temptacions de ruptura.

Lideratges forts o consensos castradors. Vet ací el dilema que ens presenta el 2017. Contra aquestes simplicitats, també hi ha esforços de comptar amb la complexitat. L’Exposició Mundial d’Astana, que se celebrarà entre el 10 de juny i el 10 de setembre, voldrà tractar la qüestió de l’energia del futur. Potser arribaran a temps els de SyntheticYeast oferir el llevat de genoma sintètic que serà la base d’una nova forma de produir biocombustibles.

No ens podem queixar, però, en principi, del nostre 2017. En el 2017 de “Earth Defense Force 2017” (D3 Publisher, 2013) el jugador se les havia de veure amb el primer contacte amb una raça alienígena que resultava altament hostil. En el 2017 de “Cherry-2000” (1987), topem amb una societat postapocalíptica fragmentada, burocratitzada i hipersexualitzada. En el 2017 de “The Running Man” (1987), vivim en una societat marcada pel control policial i la censura cultural. A Barb Wire (1996), el 2017 era marcat per la Segona Guerra Civil Americana.

Fa vint anys, els guionistes de “Barb Wire” imaginaven una Amèrica del 2017 marcada per la guerra civil, amb una Barb Wire (Pamela Anderson) que provava de tirar endavant amb el seu club nocturn de Hammerhead, com si fos el Rick’s Cafe de Casablanca

Fa quaranta anys, Billy Joel escrigué i gravà “Miami 2017 (Seen the Lights Go Out on Broadway)”. Joel, natural del Bronx, llavors vivia a Los Angeles, des d’on seguia la difícil situació de les finances de la Ciutat de Nova York. Joel s’imaginà a 68 anys, el 2017, exiliat a Miami com tants d’altres nova-iorquesos, rememorant la destrucció apocalíptica de Nova York: l’apagada de llums de Broadway, l’enderrocament de l’Empire States, l’ensorrament dels ponts, la crema d’esglésies a Harlem. “That was so many years ago/before we all lived here in Florida/before the Mafia took over Mexico/there are no many who remember/they say a handful still survive/to tell the world about/the way the lights went out/and keep the memory alive”.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *