Probiòtics, de la femta de canalla a l’elaboració d’embotits, i d’altres Premis Ig-Nobel 2014

El Sanders Theather de Harvard ha acollit la 24a edició de la cerimònia de lliurament dels premis Ig Nobel, que cada any concedeixen des d’Improbable Research.

La fricció entre les soles de sabates i la pell de plàtan (Mabuchi, Tanaka, Uchijima, Sakai; Premi Ig-Nobel de Física, 2014)

La pell de banana produeix una disminució significativa del coeficient de fricció d’una superfície, amb els consegüents riscos que això comporta

Kiyoshi Mabuchi recollia en nom dels seus col·legues aquest Premi per una recerca publicada a Tribology Online. La tribologia, per qui no ho sàpiga, és la ciència que estudia la interacció de superfícies en moviment. N’estudi la fricció, però també la lubricació, el desgast, etc. De relliscades n’hi ha de moltes menes, però és força proverbial la que té a veure amb fotre’s una bona nata després d’ensopegar amb una pell de plàtan. Diuen les cròniques que la preocupació per les pells de plàtan i banana ja és testimoniada en poblacions nord-americanes del segle XIX, temps en les que les fruites exòtiques comportaven noves oportunitats de negoci però també nous reptes en la convivència. Des dels anys 1920 en endavant, el gag basat en la pell de plàtan ha esdevingut un clàssic de la comèdia física.

Però fins quin punt el mite es correspon a la realitat? Kiyoshi Mabuchi, Kensei Tanaka, Daichi Uchijima i Rina Sakai, de la Universitat de Kitasato expliquen en l’article titulat “Frictional Coefficient under Banana Skin” els diferents aspectes de fricció i lubricació que entren en aquest sistema física.

Veure el rostre de Jesús en una torrada (Liu, Li, Feng, Li, Tian, Lee; Premi Ig-Nobel de Neurociència, 2014)

Kang Lee recollia aquest premi per un estudi sobre el fenomen de la pareidòlia. La pareidòlia és el fenomen psicològic pel qual un estímul vague o aleatori és interpretat per algunes ments humanes com un estímul significant. L’exemple clàssic són les notícies recurrents sobre l’aparició del rostre de Jesús en una torrada. Justament l’exemple triat pels investigadors guardonats.

L’article fou publicat a la revista Cortex amb el títol “Seeing Jesus in toast” i el subtítol “neural and behavioral correlates of face pareidolia”. Els autors són de la Universitat Jiatong de Beijing (Jiangang Liu, Ling Li), de la Universitat Xidian (Jun Li, Jie Tian), de l’Acadèmia Xinesa de Ciències (Lu Feng) i de la Universitat de Toronto (Kang Lee).

L’estudi contrasta la pareidòlia facial (veure cares) amb la pareidòlia literal (veure lletres). Els subjectes experimentals eren exposats a imatges aleatòries i se’ls deia que havien de trobar bé una cara amagada o bé una lletra amagada. En el 34% i el 38% dels casos, respectivament, les “veien”. Aquesta “visió” es correlacionava amb una resposta específica d’un àrea cerebral, rFFA, quan es tractava de cares. En canvi, la rFFA no participa en la “visió” de lletres. L’estudi se centra en identificar la xarxa cerebral implicada en la pareidòlia facial, en la qual participen zones de les regions frontals i occipitotemporals. També mostren com el processament de rostres humans en el nostre cervell té un fort component top-down en el qual les suggerències “superiors” influeixen en la interpretació de l’input sensorial. És aquí on entra el Jesús de les Torrades

La personalitat dels noctàmbuls (Jonason, Jones, Lyons; Premi Ig-Nobel de Psicologia, 2014)

Bela Lugosi encarna en Dràcula una personalitat narcissista, psicòpata i maquiavèl·lica, trets que segons Jonason et al. es vinculen a un cronotip nocturn, que treu profit d’innocents víctimes del cronotip matutí

Peter K. Jonason recollia en nom dels seus col·legues aquest premi per un article titulat “Creatures of the Night: Chronotypes and the Dark Triad Traits” i que fou publicat el mes de setembre del 2013 en la revista “Personality and Individual Differences”.

Peter K. Jonason, de la Universitat de Western Sidney, i Amy Jones i Minna Lyons, de la Liverpool Hope University, dissenyaren aquest estudi, en el qual participaren 263 subjectes. Es tractava de comprovar la hipòtesi d’especialització de nítxol segons la qual existeix una tríada fosca formada pel narcissisme, psicopatia i maquiavel·lisme. Jonason et al. proposaven que aquesta “tríada fosca” s’associa a un cronotip nocturn, és a dir a una personalitat especialment activa en les hores nocturnes. La manca de llum, la limitació de la vigilància i la feblesa pròpia de les persones que són més actives per la nit serien aprofitades per les “criatures nocturnes”. Mitjançant estudis de correlació, Jonason et al. diuen haver trobat aquest vincle entre cronotip i tríada fosca. Aquest vincle seria present en tots dos sexes.

Els riscos de viure amb gats (Flegr, Havlíček, Hanušova-Lindova, Hanauer, Ramakrishnan, Seyfried; Premi Ig-Nobel de Salut Pública, 2014)

Esquema sobre el cicle vital de “Toxoplasma gondii”

Jaroslav Flegr, David Hanauer i Naren Ramakrishnan recollien aquest premi per una sèrie de recerques sobre els riscos psicològics de tindre un gat com a animal de companyia. Jaroslav Flegr & Jan Havlíček publicaren en el 1999 a “Folia Parasitologica” un article sobre els canvis en el perfil de personalitat de dones joves amb toxoplasmosi latent. L’estudi analitzava la personalitat de 191 dones joves gestants, a les quals es va fer un test sobre anticossos anti-Toxoplasma. 136 dones donaren negatiu, i 55 donaven positiu. Toxoplasma gondii és un microorganisme apicomplex que en poblacions humanes assoleix prevalences del 20-80%. Normalment, la infestació és assimptomàtica, però fins i tot en absència de símtomes se suposa que s’indueixen canvis comportamentuals que ajuden al paràsit a completar el seu cicle vital. Per tal de completar la fase sexual del seu cicle vital, T. gondii ha d’infestar gats, i ací la relació que hi ha entre els felins i aquest protozou. El cas és que els dos investigadors del Departament de Parasitologia de la Universitat Carles IV de Praga, trobaren que les dones amb infecció latent mostraven una major intel·ligència i menor sentit de culpabilitat. En el 2003, Jaroslav Flegr, Marek Preiss, Jiri Klose, Jan Havlícek, Martina Vitákova i Petr Kodym retornaven a la qüestió dels canvis comportamentuals de la toxoplasmosi latent amb un article a Biological Psychology. En aquest estudi, els subjectes eren 857 joves allistats a l’exèrcit, als quals se’ls sotmetia a un qüestionari psicobiològic. Els joves que donaven positiu per Toxoplasma puntuaven inferioment en una sèrie de camps: la recerca de novetats, la impulsivitat, l’extravagància, la desordenació. Aquests canvis eren majors quan major era la concentració d’anticossos. Els investigadors se sorprengueren en veure que aquest estudi assenyalava que els infectats presentaven una pitjor puntuació en IQ i tenien menys probabilitat de completar una educació superior. Amb totes aquestes dades, els autors assenyalaven un possible nexe comú entre toxoplasmosi i esquizofrènia a través de la manca de recerca de novetats, probablement vehiculada per un augment dels nivells de dopamina cerebral. Ja més recentment, en el 2013, David A. Hanauer, Naren Ramakrishnan i Lisa S. Seyfried “descriven la relació entre les mossegades de gat i la depressió humana” emprant dades de registres electrònics de salut. L’estudi prenia de dades d’una població de 1,3 milions de pacients. D’aquesta població extregueren dades de 750 pacients amb mossegades de gat i de 1108 pacients amb mossegades de gos. Més prevalent era la depressió, amb 117.000 pacients, la qual cosa dóna un 9%. Però si prenen les persones mossegades per gos, la prevalença de la depressió puja al 28,7%, mentre que si ens centrem en els mossegats per gats arribem a un 41,3%. La població amb depressió i mossegades de gos és integrada en un 64,5% per dones, mentre que la població amb depressió i mossegades de gat és integrada en 85,5% per dones. Així, si la probabilitat que un home mossegat per un gat tingui una depressió és del 24,2%, en dones aquesta probabilitat puja al 47,0%. Hanauer et al., en la discussió de l’article esmenten els estudis clàssics dels seus col·legues txecs sobre Toxoplasma en un esforç per explicar aquest vincle entre gats i depressió.

El camp geomagnètic en la defecació canina (Hart, Nováková, Malkemper, Begall, Hanzal, Ježek, Kušta, Němcová, Adámková, Benediktová, Červený, Burda; Premi Ig-Nobel de Biologia, 2014)

El camp magnètic de la Terra presentació variacions, des de l’escala més petita, de milisegons, a l’escala més gran, de milions d’anys. Es calcula que durant el dia, tan sols en un 20% del temps mostra prou estabilitat com per ésser detectat pels animals magnetosensibles, però són justament aquestes fraccions del temps les que els ajuden a extreure la informació necessària per geoorientar-se

Vlastimil Hart, Petra Nováková, Pascal Malkemper, Sabine Begall, Veronica Němcová i Hyner Burda recollien aquest premi per una recerca feta en les fronteres de zoologia. De fet, la recerca la publicaren a “Frontiers in Zoology”, amb un article titulat “Els gossos són sensibles a petites variacions del camp magnètic de la Terra”. És llarga la llista d’espècies de mamífers que, en determinats contextos comportamentuals, arrengleren el cos d’acord amb les línies del camp magnètic planetari. Aquest arrenglerament és indici d’una capacitat magnetosensorial. Els investadors, de la Universitat Txeca de Ciències de la Vida estudiaren 70 gossos de 37 races diferents, registrant un total de 1893 defecacions i 5582 urinacions durant un període de 2 anys. Cadascuna d’aquestes observacions fou després casada amb les condicions geomagnètiques de cada moment. L’anàlisi global deixà clar que els gossos s’estimen més excretar amb el cos alineat en direcció N-S (magnètica), sempre que les condicions geomagnètiques siguin estables. Si el camp magnètic és inestable, aquest comportament direccional s’esvaeix. L’estudi demostrà per primera vegada que els gossos tenen sensibilitat magnètica. La rellevància en la vida quotidiana canina és, però, limitada, ja que el camp magnètic és estable tan sols un 20% en el període diürn.

La nocicepció mentre mirem quadres (Tommaso, Sardaro, Livrea; Premi Ig-Nobel d’Art, 2014)

Localització del còrtex cingulat anterior que sembla implicat en funcions com l’anticipació de la recompensa, la presa de decisions, l’empatia, el control d’impulsos i l’emoció

Marina de Tommaso va recollir aquest premi per un article publicat fa sis anys a Consciousness and Cognition. Marina de Tommaso, Michele Sardaro i Paolo Livrea, del Departament de Ciències Neurològiques i Psiquiàtriques de la Universitat de Bari, partien del fet que el dolor és modulat per factors cognitius (atenció, emocions, etc.). Així es demanaven que l’apreciació estètica també influeix en la valoració subjectiva del dolor. En el seu estudi participaren dotze voluntaris sans. L’estímul dolorós era un làser de CO2 adreçat a la mà dels subjectes mentre contemplaven un quadre. Prèviament, els voluntaris havien classificat tota una sèrie de quadres en “bells”, “neutrals i “lletjos”. L’apreciació estètica era, doncs, subjectiva. Les dades mostraven que, quan hom contemplava un quadre que considerava bell, la sensació de dolor era inferior. I no tan sols la sensació, sinó que també les dades de neuroimatge indicaven una inhibició de l’amplitud de les ones P2, localitzades en el còrtex cingulat anterior. Quan hom observava quadres considerats neutres o bells, no es produïa aquest efecte. Els autors concloïen que “els nostres resultats forneixen una prova que el dolor es pot modular a nivell d’escorça cerebral pel contingut estètic d’estímuls de distracció“.

Com augmentar el PIB en un instant (Istituto nazionale di statistica; Premi Ig-Nobel d’Economia, 2014)

La Unió Monetària Europea establí en el seu moment una sèrie de “criteris d’euro-convergència”, també coneguts com a criteris de Maastricht. Dos dels cinc criteris eren quocients. Un era el dèficit pressupostari governamental, que era la ratio entre el dèficit anual general del sector públic i el producte interior brut en preus de mercat, que no havia d’excedir el 3%. L’altre era el deute governamental, expressat com a ratio entre el valor nominal del deute públic consolidat i el producte interior brut en preus de mercat, i que no havia d’excedir el 60%. En dades del 2012, únicament Estònia, Luxemburg i Finlàndia eren dins del quadre acceptable:

Per tal de disminuir les ratio, tan rellevant podia ser fer disminuir els numeradors com fer créixer els denominadors. En aquest context, la Unió Europea recomanà, per tal de tindre una estatística més real, que hom inclogués en el producte interior brut els ingressos provinents de la prostitució, de la venda de drogues il·legals, del contrabandisme i de tota transacció financera il·legal, amb l’única condició que les parts d’aquestes transaccions les fessin de manera voluntària. El 26 de juny del 2013 era publicada ESA 2010 la nova versió del Sistema Europeu de Comptabilitat Nacional i Regional. Qui va fer primer els deures fou l’ISTAT italià, i d’ací el premi Ig Nobel.

Com aturar hemorràgies nasals amb carn curada de porc (Humphreys, Saraiya, Belenky, Dworkin; Premi Ig-Nobel de Medicina, 2014)

La trombastènia de Glanzmann provoca una resposta a l’hemorràgia molt feble. Fou descrita per Eduard Glanzmann (1887-1959) i avui coneixem millor la seva base genètica. L’article d’Ian Humphreys, Sonal Saraiya, Walter Belenky i James Dworkin exposa un tractament efectiu i no invasiu contra una de les conseqüències més temibles d’aquesta malaltia, l’hemorràgia nasal incontrolable

Sonal Saraiya recollia aquest premi per un article publicat a Annals of Otology, Rhinology and Laryngology, sobre un nen de quatre anys amb trombastenia de Glanzmann. La trombastenia de Glanzmann és una coagulopatia en la qual la manca del receptor de fibrinògen (GpIIb/IIIa) en plaquetes produeix una tendència al sagnat de mucoses. El pacient en qüestió havia patit dos episodis severs d’epistaxis (hemorràgia nasal) que havien posat en perill la seva vida. L’epistaxis per trombastenia de Glanzmann ha estat tractada amb diverses teràpies farmacològiques (factor VII recombinant, agents antifibrinolítics), transfusions de sang i amb teràpies quirúrgiques. En el cas d’aquest infant, Humphreys et al. li salvaren la vida mitjançant un tampó nasal fet de carn curada i salada de porc. En els dos casos, el tampó aconseguí aturar l’hemorràgia en 24 hores i, després de tres dies, el tampó fou retirat sense que hi hagués seqüeles.

Les respostes de rens a la visió d’éssers humans vestits d’óssos polars (Reimers, Eftestøl; Premi Ig-Nobel de Ciència Àrtica, 2014)

Disfresses més o menys realistes d’óssos polars han estat utilitzades per activistes de Greenpeace en concentracions de protesta

Eigil Reimers i Sindre Eftestøl recolliren aquest premi per una recerca que feren a Edgeøya, Svalbard, sobre el comportament del ren d’aquell arxipèlag (Rangifer tarandus platyrhynchus) i que fou publicat com a article a “Artic, Antarctic, and Alpine Research”. Els dos investigadors volien saber més sobre les interaccions entre el ren d’Svalbard i els óssos polars (Ursus maritimus). A manca d’óssos polars a la mà, sotmeteren els rens a dos tipus d’estímuls: la persecució per part d’un ésser humà amb robes fosques i la persecució part d’un ésser humà disfressat d’os polar. El temps d’alerta davant d’una persona disfressada d’ós polar era 1,6 vegades més llarg que no pas davant d’una de no disfressada. El temps fins a iniciar la fugida era 2,5 vegades més llarg, mentre que la distància d’escapament era 2,3 vegades més llarga. Els autors especulen que la disminució de la coberta glacial àrtica durant els mesos estivals, així com un augment de la població d’óssos polars a Svalbard fa que les trobades entre rens i óssos polars siguin més freqüents. El comportament de fugida dels rens els permet suposar que entre les dues espècies d’animals no-humans s’estableix una relació depredador-presa.

La recerca probiòtics per fer embotit en les cacones d’infants (Rubio, Jofré, Martín, Aymerich, Garriga; Premi Ig-Nobel de Nutrició, 2014)

Les guardonades trameteren un missatge de vídeo acceptant el guardó. Raquel Rubio, Anna Jofré, Belén Martín, Teresa Aymerich i Margarita Garriga treballen en el Programa de Seguretat Alimentària de l’IRTA, a la Finca Camps i Armet, a Monells (Baix Empordà). L’agost del 2013 publicaven a “Food Microbiology” un article sobre la caracterització de bacteris d’àcid làctic, aïllats de femtes d’infants, com a potencials cultius iniciadors per a la fermentació d’embotit.

De les femtes infantils van recuperar uns 109 aïllats de bacteris d’àcid làctic. Per identificar cadascuna d’aquestes soques, empraren tècniques de seqüenciació parcials dels gens 16S-rRNA, cpn60 o pheS. El 48% de les soques estudiades foren adscrites a Lactobacillus, mentre que un 38% ho foren a Enterococcus. Si baixem a nivell d’espècie trobem, en primer lloc, a Enterococcus faecalis (38%) i, en segon, a Lactobacillus gasseri. Amb la mirada posada en un cultius iniciadors per a la fermentació d’embotits, les investigadores es restingiren al gènere Lactobacillus. Seguidament, evaluaren la capacitat d’aquestes soques de Lactobacillus de créixer en cultius de laboratori amb condicions similars a la d’embotits en fermentació. Però també valoraven altres aspectes funcionals, de seguretat alimentària (inclosa l’activitat antagonista contra patògens alimentaris), de supervivència en les condicions del tracte gastrointesinal (acidesa, presència de sals biliars, de pacreatina), susceptibilitat a antibiòtics, capacitat d’agregació i producció de tiramina (una monoamina no gaire desitjable per una possible vinculació amb migranyes).

Sis soques passaren aquest cribatge: Lactobacillus caseiparacasei CTC1677, Lactobacillus caseiparacasei CTC 1678, Lactobacillus rhamnosus CTC1679, Lactobacillus gasseri CTC1700, Lactobacillus gasseri CTC1704, Lactobacillus fermentum CTC1693.

Les sis soques foren assajades com a cultius iniciadors en un model d’embotit. Tres d’elles, CTC1677, CTC1678 i CTC1679, foren capaces de dominar als bacteris d’àcid làctic endògens, assolint nivells de 108 cèl·lules viables/gram d’embotit, i liderant efectivament el procés de fermentació.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *