La represa de la missió WISE i el llançament de Gaia: cartografia espacial d’alt processament

Ahir dues notícies cosmonàutiques es creuaven. D’una banda, la NASA anunciava la represa de la missió NEOWISE (Near-Earth Object Wide-field Infrared Survey Explorer). De l’altra, l’ESA comunicava el llençament, des del cosmòdrom de Kourou (Güiana) de la missió Gaia. En tercer lloc podem esmentar que el passat 14 de desembre, la Chang’e 3 feia el primer aterratge controlat en la Lluna des del 1976.

En el 1976, tingué lloc el darrer aterratge controlat d’una cosmonau a la Lluna. Després de 38 anys de “buit” en aquest sentit, l’Agència Espacial Xinesa aconseguia de posar-hi una estació, la Chang’e 3 en el Mare Imbrium, a uns 40 km del cràter Laplace F

Fou fa quatre anys que WISE fou llençat a òrbita. En aquella època, l’objectiu era fer un rastreig de tot el cel en la banda de l’infraroig. Entre el 2010 i 2011, va prendre un total de 2,7 milions d’imatges, de les quals en resultà un catàleg de 747 milions d’objectes. Entre aquests objectes hi havia des de galàxies molt i molt llunyanes fins a asteroides molt i molt propers (potser massa i tot). Les imatges de WISE suposaren la descoberta de 34.000 asteroids, mentre que es caracteritzà millor les òrbites i composició de 158.000 altres asteroids. A començament del 2011, la WISE entrà en hibernació. El passat mes de setembre WISE era activada com a NEOWISE, més enfocada a la identificació dels “objectes propers a la Terra” (NEOs).

Un dels fotomuntatges fets en les darreres setmanes amb la NEOWISE. En vermell s’assenyalen els objectes que presenten un moviment propi elevat. La marca de punts es correspon a l’asteroid 872 Holda, mentre que la ratlla vermella es correspon a un satèl·lit artificial

Enlairada en un vehicle Soyuz, la Gaia no esdevindrà un satèl·lit artificial de la Terra sinó del Sol. Orbitarà en el punt de Lagrange 2, de manera que se situarà a una distància constant de la Terra-Lluna de 1,5 milions de km, protegida per l’ombra del nostre planeta. No assolirà aquest punt fins d’ací a quatre mesos. Llavors caldrà esperar encara una fase d’encesa, comprovació i calibració del seu instrumental. La missió Gaia és hereva de la missió astromètrica Hipparcos, que catalogà les posicions de 120.000 estels, però ho farà amb 40 vegades més precisió. La Gaia prendrà dades de 109 estels (un 1% de la població estel·lar de la nostra galàxia), amb una cobertura de més de 70 imatges/estel en un període de cinc anys. A través del paral·latge vinculat a l’òrbita heliocèntrica, podrà estimar-ne la distància, i alhora el velocitat tangencial. A més, obtindrà dades de lluminositat, temperatura, composició química, etc., de les qual es derivaran estimacions de velocitat radial. En resultarà, doncs, un mapa dinàmic de posicions i característiques estel·lars. A través d’aquest mapa serà possible reconstruir l’origen local de part d’aquests estels. Al mateix temps, hom tindrà una idea més precisa de la morfologia de la nostra galàxia.

Aquesta entrada ha esta publicada en 1. L'Univers. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.