Oceanografia: El jurat del Premi Ramon Margalef va decidir atorgar el guardó d’enguany a Sallie Watson Chisholm (*Marquette, Michigan, 1947) per “ser un dels investigadors més productius, carismàtics i actius en oceanografia biològica i ecologia marina“. Concretament, hom ha destacat el seu paper “en el descobriment i la comprensió dels organismes fotosintètics dominants en l’oceà“. Efectivament, investigadors com Chisholm, R. J. Olson o H. M. Sosik van determinar la rellevància d’organismes com Prochlorococcus i Synechococcus en la productivitat marina. A banda de les aportacions en microbiologia oceànica, Chisholm també ha alertat dels riscos de l’addició de ferro als oceans, mètode proposat per reduir els nivells de CO2. La cerimònia de lliurament es farà al Palau de la Generalitat, a Barcelona, avui dilluns 21 d’octubre.
Sallie W. Chisholm
Sallie W. Chisholm es va graduar a la Marquette Senior High School el 1965. Després ingressà en l’Skidmore College, de Saratoga Springs (NY) i es va doctorar a la Universitat Estatal de Nova York (SUNY), a Albany el 1974. En el 1976 entrà en el Massachusetts Institute of Technology, on ha desenvolupat la seva carrera i el seu laboratori.
El laboratori de Chisholm fou pioner en l’aplicació de noves tècniques de biologia cel·lular i molecular en l’anàlisi de mostres marines. La citometria de flux, les anàlisis genètiques i metagenòmiques, han permès tractar poblacions microbianes que abans únicament s’haurien pogut estudiar a través de cultius en el laboratori. La majoria dels microorganismes ambientals, però, no són cultivables en el laboratori, la qual cosa introduïa biaixos en les dades microbiològiques clàssiques. Per exemple, abans de Chisholm, hom atribuïa la major part de la productivitat (taxa de generació de biomassa) del fitoplàncton (el conjunt d’organismes productors primaris que suren en un ecosistema aquàtic) a les diatomees, algues unicel·lulars eucariòtiques. Els estudis de Chisholm, Olson i Sosik, però, mostraren la rellevància destacada dels cianobacteris (=algues cianofícies), i més concretament de gèneres com Prochlorococcus i Synechococcus.
