Szemerédi Endre guanya el Premi Abel 2012

El passat 21 de març del 2012, l’Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres anunciava la concessió del Premi Abel a Endre Szemerédi, membre de l’Institut de Matemàtiques Alfréd Rényi, de Budapest, i del Departament de Ciència Computacional de la State University of New Jersey. Szeméredi ha guanyat el premi “per contribucions fonamentals a la matemàtica discreta i a la ciència computacional teòrica i en reconeixement de l’impacte profund i durador d’aquestes contribucions en la teoria dels nombres additiva i de la teoria ergòdica

Endre Szemerédi

Endre Szemerédi (*Budapest, 21.8.1940) fou deixeble d’un dels matemàtics centrals de la història contemporània, Pál Erdős. Prèviament, Szemerédi havia cursat el primer any de medicina, però va estimar-se més deixar la universitat, i es va posar a treballar en una fàbrica. Graduat a la Universitat Eötvös Lórand de Budapest, on aconseguí el mestratge en ciència en el 1965, va doctorar-se a la Universitat Estatal de Moscou el 1970, sota la direcció d’un no pas menys destacat Israel M. Gelfand.

En l’etapa post-doctoral, Szeméredi visità Stanford (1974) i diversos altres centres nord-americans. A partir del 1986 fou professor de ciència computacional en la Rutgers University de New Jersey. Les posicions nord-americanes les ha compaginades també amb feina de Budapest, especialment en el marc de l’Alfréd Rényi.

Szeméredi és, en més d’un sentit, un matemàtic atípic. La majoria dels grans matemàtics de la seva generació (i de les dues posteriors) han tingut una vocació primerenca i una professionalització accelerada. Ell, en canvi, no ha estat tan primerenc. A primera vista, hom també assenyala l’aparença menys sistemàtica de les seves contribucions. Amb 200 publicacions a l’esquena, no s’hi detecten els patrons tan clars propis dels antics perceptors de la Medalla Fields o d’altres guardonats amb el Premi Abel o el Wolff.

Les contribucions

La matemàtica discreta és l’estudi d’estructures com ara grafs, seqüències, permutacions i configuracions geomètriques. La matemàtica discreta dels nostres dies s’ha desenvolupat estimulada per les necessitats de la teoria de la informació i de la computació. Alhora, la matemàtica discreta té un impacte en aspectes més fonamentals com la teoria dels nombres i de la probabilitat.

Szemerédi ha seguit en més d’un aspecte l’estela d’Erdős. La primera gran contribució la va fer als 35 anys, en aportar una solució a la conjectura d’Erdős-Turán, que diu que en qualsevol conjunt de nombres sencers de densitat positiva hi ha progressions aritmètiques arbitràriament llargues. Aquesta demostració va requerir l’ús de tècniques combinatòries, a partir de les quals es va construir una classificació estructural de grafs llargs (lemma de la regularitat de Szemerédi).

Aquesta entrada ha esta publicada en 5. La Intel·ligència. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada