Un biotransistor molecular format per una immunoglobulina i dues nanopartícules d’or

En el darrer número de Nature Nanotechnology, Chen Yu Shiun, Hong Meng Yen i G. Steven Huang presenten un biotransistor molecular consistent en l’adhesió a una molècula d’immunoglobulina G de dues nanopartícules d’or. A través de les nanopartícules, la immunoglobulina G pot ésser incorporada a un circuit elèctric. En el circuit, la immunoglobulina funciona com un dispositiu semiconductor, que pot modular els senyals transmesos a través del circuit.

Precisament, un dels reptes de la nanoelectrònica o de l’electrònica molecular és l’acoblament d’electrodes a molècules individuals d’una manera reproductible, de forma que les propietats del conjunt siguin predictibles, i hom hi pugui operar com a transistors. En aquest cas, els autors aprofiten l’autoensamblatge de les quatre cadenes (dues llargues i dues curtes) que constitueixen una molècula d’immunoglobulina o anticòs:

Concretament, els tres investigadors de la National Chiao Tung University, de Hsinchu (Taiwan, Xina), han emprat immunoglobulina G. Aquest és el tipus d’immunoglobulina responsable de la “memòria immune” contra moltes infeccions. Les dues partícules d’or són les que connecten en aquest sistema cada molècula d’immunoglobulina G amb un nanocircuit elèctric (electrodes d’entrada i de sortida).

Canvis conformacionals en la immunoglobulina G alteren la seva funcionalitat com a transistor en aquest circuit.

Si al sistema immunoglobulina-nanopartícula d’or, s’hi afegeixen taques de seleniür de cadmi (CdSe), el biotransistor també és modulable, no tan sols pel camp elèctric, sinó també per un camp òptic. Això es deu a les propietats quàntiques de la fluorescència del CdSe.

L’aplicació més directa de tot aquest dispositiu és aprofundir en la dinàmica funcional de la immunoglobulina G, per exemple segons si interactua amb ligands específics (els antígens) o genèrics (els receptors FcRγ). Però els tres investigadors xinesos també consideren que podria ser la base de la futura producció a gran escala de circuits bioelectrònics integrats, amb tot el que suposaria per al desenvolupament de la nanoelectrònica.

Aquesta entrada ha esta publicada en 6. La Civilització. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada