Un sistema tarifari integrat, just i socialment solidari del transport públic del Principat

Sostenibilitat: Aquesta setmana, el Subgrup parlamentari de Solidaritat per la Independència, presentava una proposició de Llei del sistema tarifari integrat del transport públic. La proposició de llei es basa en el sistema d’integració tarifària dels Països Baixos, amb el qual la targeta OV-Chipkaart, nominal o anònima, dóna dret a carregar saldo i/o títols d’acord amb les necessitats de l’usuari en tramvies, tren, metros i autobusos. El sistema tarifari neerlandès es basa en factors com la distància (km recorregut, amb ponderacions per determinats territoris), els transbordaments, l’edat del passatger (amb descomptes per a nens de 4-11 anys i per a majors de 65 anys) i col·lectius (com els estudiants). Fer ús d’una targeta nominal (per comptes d’anònima), també suposa un descompte.

D’una banda, aquesta proposició de llei estendria el sistema tarifari integrat aplicat a la Regió Metropolitana de Barcelona a tot el territori administrat per la Generalitat de Catalunya. El fet que la Generalitat de Catalunya hagi assumit competències en la gestió dels trens i del personal des de l’1 de gener del 2011, hauria de facilitar aquesta extensió del sistema tarifari integrat.

D’altra banda, la proposició de llei substituiria l’actual divisió de la Regió Metropolitana en “zones” per un sistema basat en kilòmetres. Pensem, per exemple, en el fet que per anar a Barcelona des de Mollet del Vallès o des de Parets, les tarifes són ben desiguals, en detriment de Parets malgrat que la distància recorreguda només sigui un xic més elevada. L’actual sistema perjudica, en tot cas, a aquelles persones que viuen fora dels 18 municipis de la “Zona 1”. Per anar de Sabadell a Terrassa, per exemple, cal un títol de 2 zones, malgrat que la separació entre els centres de les dues ciutats sigui tan sols de 8 km. A més, mentre Sabadell i Terrassa són a la mateixa distància de Barcelona, la primera és a la zona 2C i la segona a la zona 3C. No és estrany, doncs, que la presentació de la proposició de llei es fes a Terrassa.

Un altre aspecte que castiga l’actual sistema tarifari, és el que pateix un usuari habitual de transport públic que només esporàdicament fa canvis de zona. En aquests casos, ha d’adquirir un bitllet senzill de “zona 2”, o mantindre una T-10 de “zona 2” que potser no acabarà d’exhaurir. Aquesta situació afecta particularment les persones que es desplacen a la recerca de feina.

El nou sistema tarifari també ajudaria a superar la situació actual, en la qual un 70% dels usuaris recorre a la tarja T-10, ja que els títols de viatges “il·limitats” (T-mes, 50/30, etc.) no surten a comptes si hom fa cinc viatges d’anada i tornada cada setmana.

La radialitat del sistema de transport públic també castiga aquells usuaris que han de passar per Barcelona, per exemple, per fer un trajecte de Terrassa a Vic. Per això la proposició de llei considera que la distància d’un trajecte s’ha d’avaluar en funció de la distància entre l’origen i el destí, i no en el trajecte realitzat per imperatius del disseny de la xarxa.

El sistema tarifari constituiria llavors un mecanisme de fidelització d’usuaris. La facilitat de registre ajudaria a fer possible la deducció en la declaració de renda. També facilitaria l’aplicació de descomptes per raons socials (infants, estudiants, majors de 65 anys).

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *