El planeta COROT-Exo-7b: què se’n sap i que se’n suposa?

Planetologia: Les tècniques de detecció de planetes extrasolars ofereixen, amb un seguit d’assumpcions, una sèrie de dades bàsiques sobre el planeta detectat, amb un marge més o menys gran d’error. La massa d’un planeta, el seu diàmetre (del qual es deriva el volum) i el període orbital, combinats amb dades sobre l’estel respectiu (bàsicament, el tipus espectral d’estel) ja fan volar prou la imaginació. En alguns casos tenim alguna dada més directa de composició atmosfèrica. Per exemple, el setè planeta descobert pel projecte COROT sabem: que orbita un estel no gaire diferent del nostre Sol amb un període de 20 hores (!), i que té un diàmetre 1,7 vegades més gran que la Terra. Fet i fet, és el planeta extrasolar de diàmetre conegut més petit que s’hagi detectat al voltant d’un estel de fusió (al voltant de pulsars s’han detectat més petits). És clar que aquest rècord es deu únicament a dos fets: els projectes actuals tenen dificultats per detectar planetes més petits i, molt sovint, els mètodes de detecció es donen la massa i no el diàmetre.

El projecte COROT

El projecte COROT (COnvection ROtation and planetary Transits) és impulsat per l’Agència Espacial Francesa (CNES) en col·laboració amb l’Agència Espacial Europea (ESA). La part central és un telescopi orbital (llançat el 27 de desembre del 2006). L’òrbita polar que segueix aquest telescopi permet l’estudi continuat de diverses àrees.

Així durant 150 dies (que coincideixen amb l’hivern septentrional i l’estiu austral), el telescopi COROT resta focalitzat a la constel·lació de l’Unicorn, un tros de cel situat entre les constel·lacions més pregones d’Orió i els brillants estels de Sírius i Proció (tots els quals podem veure aquests dies en el cel verpertí en direcció a Llevant).

Durant aquests 150 dies, COROT estudia milers d’estels de la constel·lació i pren registres de la seva lluminositat. Les dades, enviades a la Terra, serveixen per calcular-ne les variacions:
– que poden ser degudes al trànsit d’un planeta. Aquest mètode de detecció de planetes extrasolars requereix que el sistema planetari sigui orientat perpendicularment al nostre pla visual, i que el planeta sigui prou gran o prou proper a l’estel com perquè els trànsits produeixen una reducció patent de la lluminositat.
– que poden ser degudes a fenòmens astrosismològics. Aquestes variacions, més irregulars que les degudes a trànsits planetaris, forneixen dades sobre la dinàmica interna de l’estel.

L’estel COROT-Exo-7

Si us diuen que la constel·lació de l’Unicorn es troba entre Orió i els dos Gossos (el Gos Gran – de Sírius – i el Gos Petit – de Proció), direu què quina constel·lació, que no hi ha cap estel. Si mireu el cel des de Barcelona és del tot cert: els set estels principals d’Orió, Sírius (quin remei!), Proció i Aldebaran, i poca cosa més es pot veure en aquest sector del cel (les Plèiades com un nuvolet), que certament encara suporta prou bé els efectes de la contaminació lumínica (i la no-lumínica). Fet i fet, la constel·lació de l’Unicorn (Monoceros, en grec) no apareix en els catàlegs antics, i no fou introduïda fins a principis del segle XVII. L’estel més brillant de la constel·lació és de quarta magnitud, i només uns altres tres són visibles a ull nu en un cel clar i polit.

L’estel COROT-Exo-7 és un dels milers d’estels que ha estudiat el satèl·lit artificial COROT en la constel·lació de l’Unicorn. Com la majoria, ni tan sols eren catalogats, de forma que se’ls ha catalogat per la necessitat d’aquesta missió. COROT-Exo-7 vol dir el setè estel identificat com a presumpte estel amb planetes pel satèl·lit COROT. Aquest estel és d’una magnitud absoluta similar al del nostre Sol, però com que es troba situat a 390 anys-llum de distància la magnitud relativa és tan baixa que tan sols telescopis potents poden detectar-lo.

El planeta COROT-Exo-7b

En el proper número de la revista Astronomy and Astrophysics es publicaran les dades de la descoberta del planeta COROT-Exo-7b. La denominació de 7b fa referència al fet que és el primer planeta (i de moment l’únic) descobert al voltant de l’estel catalogat com a COROT-Exo-7. Encara que, en aquest cas, primer s’ha catalogat el planeta i després l’estel.

Amb una inclinació de 70º, el sistema planetari de COROT-Exo-7 es troba ben orientat com per detectar el trànsit de COROT-Exo-7b damunt del “disc” del seu estel. De fet, la detecció es basa en caigudes regulars de la lluminositat de COROT-Exo-7 cada 20 hores. L’objecte que les causa ha de tenir un diàmetre d’uns 20.000 km (substancialment més gran que la Terra, amb un diàmetre de 12.740 km si fa no fa).

I, de fet, aquí s’acaba el que sabem del planeta COROT-Exo-7b. No en sabem la massa, encara que noves anàlisis podrien ajudar a determinar-ne un rang. Tampoc no sabem quin és el seu període de rotació, encara que el més probable és que coincideixi amb el període de translació (com passa amb la Lluna respecte de la Terra).

Sí hi ha més detalls quant a la temperatura de la superfície planetària, que es trobaria entre 1000-1500 ºC. Que sigui tan alta (p. ex. la temperatura màxima de l’equador a Mercuri és de 500 ºC) és degut al fet que se situa a tan sols 2.500.000 km del seu estel (la Terra s’hi situa a 150.000.000 km, i Mercuri a 50.000.000).

Amb tot plegat, hom suposa dos escenaris per a aquest planeta:
– la temperatura de superfície de 1000-1500ºC es correspon a un escorça de lava fosa.
– la temperatura de superfície es correspon a la temperatura atmosfèrica. El més probable, en aquest cas, és una atmosfera integrada fonamentalment per vapor d’aigua.

En un cas o en l’altre, un planeta inquietant. En el nostre Sistema Solar no hi ha cap planeta que orbiti el Sol de tan a prop (Mercuri triga 80 dies en completar l’òrbita). Els estudis sobre planetes extrasolars han descobert un munt de casos de planetes en òrbites tan tancades. Però és que els mètodes emprats fins ara afavoreixen la descoberta de planetes en òrbites tan tancades (ja que els seus efectes sobre la lluminositat, el moviment, etc., de l’estel corresponent són més elevats). De forma encara no sabem si això és un fenomen corrent o no. En general, es pensa que aquestes òrbites tancades són el resultat de la “caiguda” d’un planeta des d’òrbites típiques. En tot cas, agraïm que en el nostre Sistema Solar això no hagi passat… encara.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada