Els jaciments de la Volta de Ròse: un retrat de la fauna marina de fa 160 milions d’anys

Paleontologia: La fossilització és un procés (o, més ben dit, processos) exigent. La història dels vertebrats ha d'ésser deduïda sovint a partir d'ossos, mentre que la de bivalvs i gasteròpodes ho és a partir de closques. Les parts blanes dels organismes rarament es conserven, i això vol dir que aquells organismes que no posseeixen closca o endosquelet ossi queden molt poc representats en el registre fossil. Els artròpodes, per bé que dotats d'un ectosquelet quitinós, es conserven tan sols una mica millor que aquells invertebrats que no disposen d'ectosquelet. Afortunadament hi ha jaciments que sí conserven les formes de les parts blanes dels organismes, com és el cas emblemàtic de Burgess Shale, a la Colúmbia Britànica, amb restes d'una antiguitat de 505 milions d'anys, que reflecteixen la diversitat que encara es mantenia d'ençà de la revolució cambriana (escaiguda uns 75 milions d'anys abans). Més a prop de casa nostra tenim el cas del jaciment de la Volta de Ròse (Vivarés, *), d'uns 160 milions d'anys d'antiguitat. Malgrat que fa dècades que és conegut i investigat, com prova abastament la col·lecció del museu local de geologia i paleontologia, encara s'hi fan interessants descobertes i reinterpretacions. Així, per exemple, aquesta mateixa setmana ha aparegut a la secció biològica del Proceedings of the Royal Society un article de Sylvain Charbonnier, Jean Vannier i Bernard Riou sobre el picnogònids fòssils de la Volta de Ròse. La història d'aquest grup d'artròpodes marins, del qual existeixen en l'actualitat un miler d'espècies, comença ara a ésser més ben coneguda.[@more@]

Fotografia d'un dels especímens analitzats per Charbonnier et al. Els picnogònids de la Volta de Ròse mostren ja la fesomia externa de les espècies actuals. Aquesta imatge fou triada per National Geographic com la millor imatge del dia del 16 d'agost.

Els jaciments de Volta de Ròse

Els jaciments fossilífers (Lagerstätten, fossil beds) són dipòsits sedimentaris caracteritzats per una gran riquesa fòssil, ja sigui per la concentració relativa de fòssils o pel grau de preservació de les formes orgàniques originàries. Pel segon cas de jaciment (els jaciments de conservació, Konservat-Lagerstätten) s'hi han d'haver donat una sèrie de condicions en el moment de formació del dipòsit sedimentari: de particular importància és que s'haguessen interromput o desaccelerat considerablement els processos de descomposició microbiana, per exemple, pel caràcter anòxic del sediment.

El jaciment de la Volta de Ròse correpon a l'estatge cal·lovià, darrera etapa del Juràssic Mitjà. En datació absoluta això significa una antiguitat de 160 milions d'anys. La geografia d'aquells temps era força diferent a l'actual, si bé l'aspecte general dels continents no fos massa diferent.

La pàgina web de Christopher R. Scotese mostra en una sèrie de mapes l'evolució de continents i oceans. En el Juràssic Mitjà-Tardà, l'actual Massís Central (i no tot) formava una illa en la part més occidental de l'Oceà de Tetis.

La Volta de Ròse es trobava enfonsada sota les aigües tetianes, no gaire lluny del litoral oriental de la Illa del Massís Central. Les especials condicions de sedimentació, amb un soterrament relativament ràpid de cadàvers d'animals i una descomposició bacteriana ineficient, van permetre la formació d'un excel·lent jaciment de conservació. Amb el transcòrrer de milions d'anys, el mar de Tetis encara va avançar més damunt l'illa del Massís Central fins a anegar-la. Cap a finals del Cretàcic (fa uns 65 milions d'anys) el continent emergit s'expandeix, i cap a l'Eocè mitjà (fa uns 50 milions d'anys) apareix una massa continental europea contínua. No serà fins a l'orogènia alpina que obtenim les grans unitats geogràfiques que marquen l'Occitània actual: els Pirineus i els Alps s'alcen mentre el Massís Central s'erosiona. Serà en aquest context que s'obrirà pas el gran riu, el Rhône, Rhone, Rotten, Rôno, Ròse o Roine, com en diuen ara els pobles pels quals passa, o Rhodanus, com en deien els llatins, qui sap si per fer referència als rodaments que fan les seves agitades aigües o, com sostenia Plini, degut a uns primers colons rodis. Dels suposats colons rodis de fa 2.800 anys, en tot cas, no en queda res, a diferència dels animals que quedaren atrapats en aquells inerts fangs de fa 160 milions d'anys. Eventualment els jaciments afloraren i començaren a ésser col·leccionats i investigats.

Bernard Riou, del Musée de paléontologie (fossiles) de La Voulte sur Rhône, Ardèche, ha tingut un paper destacat en les darreres dècades d'exploració i coneixement del jaciment. El 1982 el Riou i J. C. Fisher descrivien de Proteroctopus ribeti, un dels primers octòpodes dels quals es té notícia.

Un dels especímens més valuosos de La Volta de Ròse és aquest octòpode juràssic. Els octòpodes, mancats de closca externa (com els ammonites o nautilus) o interna (com els calamars), difícilment han deixat rastre fòssil de la seva història

El grau de preservació és tal que, mitjançant tècniques radiogràfiques, hom pot analitzar l'esturctura interna dels animals, tal com s'ha fet amb el calamar Rhomboteuthis lehmani.

A l'esquerra fotografia de l'especimen LPMP–R.3758, identificat com a Rhomboteuthis lehmani. Dades radiogràfiques van permetre la localització del sac de tinta i d'altres òrgans interns

Els fòssils de La Volta han permès conèixer l'antiguitat mínima de grups moderns de cefalòpodes. És el cas del calamar vampir (Vampiroteuthis infernalis), descrit originàriament el 1903, i que viu a grans profunditats. El 2002 el tàndem Fischer i Riou va descriure el seu parent fòssil a La Volta, Vampyronassa rhodanica.

A l'esquerra una fotografia del fòssil tipus de Vampironassa rhodanica, en el qual s'han preservat les parts blanes del cos gràcies a un procés de substitució de la matèria orgànica per pirita. A la dreta tenim la imatge d'un Vampiroteuthis infernalis dels nostres dies.

El treball de Sylvain Charbonnier i Jean Vannier vol reconstruir la història d'aquesta diversitat d'organismes. Al capdavall, el jaciment de La Volta no és únicament un jaciments de pops i calamars fòssils: és un jaciment d'un ecosistema marí de l'Oceà de Tetis de fa 160 milions d'anys. I, per tant, hom vol descriure la biodiversitat d'aquest ecosistema, el seu funcionament (reconstruir-ne la xarxa tròfica) i el seu marc ambiental. És d'importància particular poder determinar la fondària a la qual es trobaven els sediments originaris. Això entronca directament amb el propi procés de fossilització i a conèixer quines foren les causes concretes de l'alta preservació d'alguns especímens.

Una història dels picnogònids en tres actes

Fruit d'aquests esforços és el treball que presenten ara Charbonnier, Vannier i Riou sobre els picnogònids de La Volta. No és tan sols el nombre d'espècies que descriuen, sinó també el context ecològic en el qual les presenten.

Un exemple de picnogònid actual (Ammothea verenae). Aquesta espècie és pròpia de les fumaroles de les dorsals oceàniques

Els picnogònids reben sovint el nom d'aranyes de mar. No obstant la seva relació amb els aràcnids veritables és lluny d'ésser aclarida. De fet la manca de fòssils en èpoques clau de l'evolució dels artròpodes dificulta relacionar satisfactòriament tots els grups. Els estudis genètics sobre els grans grups d'artròpodes actuals conviden a pensar en aquest esquema filogenètic:

1. Artròpodes.

1. 1. Paradoxopoda

1. 1. 1. Miriàpodes.

1. 1. 2. Quelicerats. Dins els quals trobem quatre grans classes: els aràcnids, els xifosur (cranc de les Moluques), els euriptèrids (extingits fa 248 milions d'anys) i els picnogònids.

1. 2. Pancrustacis. D'una branca dels quals haurien sorgit els insectes.

És clar que els estudis genètics no poden incloure grups fòssils com els trilobits. En tot cas la història dels artròpodes comença en ecosistemes marins litorals i bentònics. És a dir, els primers atròpodes viuen en el fons marí litoral, i a partir d'ells diferents grups faran salts cap a posicions nectòniques (nedadors actius) i planctòniques, de mars litorals o de mars oberts (pelàgics). D'altres s'endinsaran a les profunditats oceàniques (bé com a batibentònics o batipelàgics), i uns altres colonitzaran els continents i les aigües continentals.

Avui trobem picnogònids en totes les mars del món, i no en són excepció les aigües àrtiques i antàrtiques, si bé la més gran diversitat hom la troba al Carib i a la Mediterrània. Hi ha descrites mil espècies, algunes ben petites (1 mm) i d'altres ben grans (fins a 90 cm en espècies d'aigües profundes). El més característics d'ells són les llargues potes: per això també se'ls anomena "Pantopoda" (literalment tot-potes). La majoria d'espècies presenten quatre parells d'apèndixs locomotors (i per això la confusió de considerar-los "aranyes de mar"), per bé que hi ha espècies que en tenen cinc o sis. En la regió anterior del cos podem trobar fins a quatre apèndixs no locomotors, relacionats amb la depredació, la manipulació de l'aliment. L'estilització del cos fa que no necessitin cap sistema respiratori: l'oxigen difon lliurement cap a les cèl·lules, i aquestes excreten diòxid de carboni també per difusió. Sí que hi ha un sistema circulatori, obert, amb cor dorsal; el sistema nerviós compta amb un cervell del qual sorgeixen dos cordes neurals ventrals. La major part dels músculs consisteixen en una única fibra muscular (una única cel·lula) envoltada de teixit connectiu. S'alimenten de les parts toves d'una varietat d'atròpodes, als quals xuclen mitjançant una probòscide: n'hi ha espècies que són més caçadores, però d'altres són més aviat carronyaires. De totes les espècies, només hi ha una que sigui hermafrodita. La fertilització és externa, i de la posta se'n fan càrrec els mascles. Els estadis larvaris varien d'espècie en espècie, i hi ha larves d'algunes espècies que són paràsites de corall, cloïsses o poliquets.

Els primers picnogònids coneguts daten del Devònic, en els jaciments del qual (416-359 milions d'anys d'antiguitat) s'han descrit tres gèneres diferents. Com els primers artròpodes, els primers picnogònids es desplacen per fons marins poc profunds. L'escassedat de fòssils fa incerta la classificació dels picnogònids dins els quelicerats. Hom ha postulat alternativament un parentiu amb els anomalocàrids del Cambrià, bàsicament per la similitud de les probòscides dels dos grups.

L'absència de restes fòssils fa que de seguida haguem de passar al segon acte. Si el primer ha tingut lloc en els jaciments del Paleozoic, el segon té lloc en el Mesozoic, i en dóna particular testimoni el jaciment de la Volta. Els picnogònids del Mesozoic ja s'assemblen més per l'aspecte de l'aparell locomotor i de la probòscide als picnogònids actuals. El jaciment de la Volta es devia trobar a uns 200 metres de fondària, i reflecteix doncs l'existència de picnogònids ja adaptats a fondàries moderadament altes (on la pressió ja és considerable, i també ho és la manca de llum).

El tercer acte el protagonitzen els picnogònids actuals. Les tres famílies principals (Ammotheidae, Colossendeidae, Endeidae) tenen un origen relativament recent, potser mesozoic, però que no remuntaria abans del Juràssic mitjà. Sigui com sigui, abans o després, els picnogònids emprengueren el camí de les grans fondàries i també el dels oceans glacials. Així hom se'ls troba en les dorsals oceàniques, com a depredadors en les fumaroles (uns ecosistemes que no viuen de la llum del Sol, per bé que sí de l'oxigen que genera la fotosíntesi, sinó de l'energia interna de la Terra), o en les gairebé glaçades de l'Antàrtida. Tan aquests picnogònids extrems, com els d'ambients més familiars, amaguen una història evolutiva, que tan sols traspua per finestres al passat com la de la Volta de Ròse.

Lligams:

New sea spiders from the Jurassic La Voulte-sur-Rhône Lagerstätte. S. Charbonnier, J. Vannier, B. Riou. Proc. R. Soc. B. DOI 10.1098/rspb.2007.0848.

Le Lagerstätte de La Voulte (Callovien) : biodiversité, contexte paléoenvironnemental et taphonomie, projecte de tesi de Sylvain Charbonnier.

Photo in the News: New Sea Spider Fossils Found, de Victoria Jaggard (National Geographic News).

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada