Els brots d’Ebola amenacen les poblacions del goril·la occidental

Virologia: El virus Ebola provoca en humans una de les malalties víriques més letals que es coneixen. Repetidament al Congo hi ha hagut diversos brots amb taxes de mortalitat de fins a un 90%. El desconeixement del reservori natural d’aquest virus és un dels factors que fa impredictible l’aparició de nous brots. S’ha especulat amb el fet que el virus sigui un paràsit natural de ratpenats frugívors com Hypsignathus monstrosus, Epomops franqueti i Myonycteris torquata (Leroy et al., 2005). S'han trobat ratpenats que presenten rastres de la infecció pel virus, i hom suposa que en aquests animals la infecció és normalment benigna. On sí que no és benigna i, fins i tot, és més maligna que en humans és en goril·les. En un estudi publicat aquesta setmana a Science, coordinat per Magdalena Bermejo, de la Universitat de Barcelona s'avalua en uns 5.000 els goril·les morts per Ebola entre el 2002 i el 2003 en els boscos tropicals de Gabon i Congo-Brazzaville. Aquests brots coincidiren amb el temps amb brots humans però, aparentment, la transmissió entre poblacions de goril·les és més accelerada que en humans. L'estudi mostra com aquesta filoviriasi pot constituir un factor negatiu més en unes poblacions de primats ja força amenaçades.[@more@]

El virus Ebola i les seves soques

Les febres hemorràgiques virals poden presentar-se en formes de gravetat variable. Aquesta gravetat es relaciona estretament amb la càrrega viral del pacient, però pot variar segons el virus causant. Un dels virus que produeix febres hemorràgiques de gran gravetat i potencialment letals en humans és el virus Ebola.

El nom d'Ebola procedeix del riu homònim, un dels tributaris del riu Congo, on s'hi van descriure els primers brots (1976). La malaltia d'Ebola es caracteritza per una febre sostinguda (39ºC), vòmits i diarrees amb sang, dolor en la part alta de l'abdomen. Els afectats cauen ràpidament amb un estat de prostració. En uns tres dies s'esdevé la crisi final: la majoria de malalts moren i uns pocs inicien una lenta recuperació. La mortalitat és molt alta (fins a un 90%) en els casos "primaris" (és a dir, en les primeres víctimes del brot) i és més moderada (però sempre considerable) entre les persones que s'infectaren pel contacte amb una persona que ja cobava la malaltia. El fet que la majoria de brots hagin aaparegut en àrees rurals amb un contacte estret amb el bosc ha fet pensar que el virus és un paràsit natural d'alguna salvatgina. Accidentalment (però no sé sap ben bé com), pot entrar en poblacions humanes: en humans el virus no es replica de manera gaire efectiva, però desencadena una malaltia vascular generalitzada. La transmissió d'humans a humans afebleix d'alguna manera el virus i per això els brots acaben per desaparèixer després d'haver castigat àrees geogràfiques limitades.

El virus Ebola pertany a la família dels filovírids. Les formes infectives (virions) s'observen, al microscopi electrònic, com uns filaments cilíndrics d'uns 80 nm de diàmetre i de longitud variable. L'embolcall d'aquests filaments consisteix en una membrana lipídica (de fet, part de la membrana citoplasmàtica de la cèl·lula infectada que els produí), que presenta una sèrie de glicoproteïnes característiques (VP40 i VP24, essencials per la infecció i per defugir la resposta immunitària de l'organisme infectat). En l'interior del virió, a més de diferents proteïnes estructurals (NP, VP35, VP30 i L), hom troba el genoma víric, una molècula d'ARN de cadena simple. Com en d'altres mononegavirals, el genoma del filovirus ha d'ésser processat per un enzim víric (RDRP) un cop iniciada la infecció, per tal de començar a replicar-se. Tots aquests detalls biomoleculars són estudiats amb esforç perquè hom pensa que constitueixen dianes efectives per dissenyar antivirals que puguin ésser efectius en la situació d'emergència sanitària que implica un brot de febre hemorràgica.

Dins la denominació de virus Ebola (Ebolavirus) s'inclouen quatre espècies diferents:

– l'Ebolavirus Zaïre (ZEBOV) ha produït brots epidèmics en poblacions del nord del Congo en set ocasions descrites (1976, 1977, 1994, 1995, 1996, 2001-2, 2003). La mortalitat se situà entre un 59-100% dels casos.

– l'Ebolavirus Sudan (SEBOV) ha produït tres brots epidèmics coneguts al sud del Sudan (1976, 1979, 2001-2, 2004), amb taxes de mortalitat al voltant d'un 50%.

– l'Ebolavirus Reston (REBOV) ha estat descrit en macacs (Macaca fascicularis) exportats des de Filipines a Virgínia (1989), Texas (1990), Siena (1992) i Texas (1996). En aquest cas, el virus, potencialment letal pels macacs, sembla produir una infecció assimptomàtica en humans.

– l'Ebolavirus de Costa d'Ivori (IEBOV) fou descrit inicialment el 1996 en necròpsies de ximpanzès morts de mort natural en medi salvatge.

Els goril·les

Parents propers de ximpanzès (Pan) i humans (Homo), els gorilles (Gorilla) constitueixen el tercer gran grup vivent de la subfamília dels hominins. Tot i que la classificació específica i subespecífica dels goril·les encara és motiu de controvèrsia podem esquematitzar-la així:

goril·la occidental (G. gorilla), amb una població total d'uns 800.000 exemplars, distribuïts per l'Àfrica equatorial occidental. Habitualment s'hi distingeixen dues subespècies:

+ goril·la de terra baixa (Gorilla gorilla gorilla) conforma la pràctica totalitat de l'espècie en l'actualitat. El seu territori es troba dividit entre els estats d'Angola, Congo-Kinshasha, Congo-Brazzaville, Gabon, Guinea Equatorial, República Centre-africana i Camerun.

+ goril·la de Cross River (G. gorilla diehli), amb un centenar d'exemplars en llibertats, situats en les àrees frontereres de Camerun i Nigèria.

goril·la oriental (G. beringei), de mitjana el primat més gran del món actual. La població total és de 17.000 individus. Se'n distingeixen tres subespècies:

+ goril·la oriental de terra baixa (G. beringei graueri), distribuït per les regions orientals de Congo-Kinshasha, i amb uns 16.000 individus en llibertat. La seva dieta és bàsicament folívora.

+ goril·la Bwindi (G. beringei bwindi), subespècie autoctòna d'una de les regions més impenetrables del bosc tropical africà, a territori ugandès. Compta amb uns 600 individus. És l'única àrea del planeta on coexisteixen grups salvatges de ximpanzès i goril·les.

+ goril·la de muntanya (G. beringei beringei). La població total (2004) és de 380 individus dividits en 30 grups familiars.

Brots d'Ebola en poblacions de goril·la occidental

A finals del 1994, una investigació rutinària sobre cadàvers de ximpanzès trobats al Bosc de Tai (Costa d'Ivori) va evidenciar un brot de virus Ebola (variant IEBOV), i alhora s'hi va contagiar una de les investigadores que realitzà les necròpsies. Avui es creu que aquell grup de ximpanzès s'hi va infectar arran de menjar micos (Piliocolobus), caçats o rapinyats, portadors del virus. Aquell mateix any havia esclatat al Congo el primer brot d'Ebola reconegut en 17 anys, fet que despertà tota una psicosi mundial sobre les febres hemorràgiques (*). Sigui com sigui en els cinc brots que esclataren de ZEBOV en el període del 1994-2003 es va poder registrar un excés de mortalitat en la població veïna de goril·les (Leroy et al., 2004) i ximpanzès. S'ha especulat molt sobre el paper que goril·les i ximpanzès puguin tindre en la transmissió interespecífica del virus Ebola, però no és fins fa relativament poc que l'atenció se centrà en l'impacte real que les febres hemorràgiques poden tindre en les poblacions salvatges d'aquestes espècies.

Aquest estiu, un grup de científics encapçalat per Damien Caillaud reportava dades sobre la susceptibilitat de les poblacions de goril·la occidental al ZEBOV. La clau de la transmissió relativament ràpida entre les poblacions de goril·la es trobava en la sociabilitat intra- i intergrupal d'aquesta espècie, que els incapacita per prendre mesures institives de prevenció davant d'un congènere malalt. Els investigadors havien arrencat el 2001 un estudi general sobre els goril·les del Parc Nacional d'Odzala. Aviat s'adonaren d'un excés de mortalitat que portà la població originària de 377 individus a caure per sota de 30 en qüestió de tan sols cinc anys. El pic de mortalitat s'assolí en 10 mesos, centrats en l'estació seca del 2004. Les dades de Caillaud indiquen el següent model de transmissió:

– el virus es transmet amb una alta freqüència dins de cada grup, format per un mascle dominant, uns quants mascles subalterns, les femelles i la descendència. Es calcula que si un membre del grup es contagia d'Ebola la mortalitat general entre el grup arriba a un 97%.

– la transmissió intergrupal es realitza sobretot a través de mascles solitaris que, després d'haver-se emancipat del seu grup nadiu, poden fer contacte amb diversos grups fins a crear eventualment un grup propi com a mascles dominants. Això pot expandir un brot desenes i desenes de quilòmetres.

En el marc del programa Ecofac, amb seu a Libreville (Gabon), dedicat a la conservació i gestió dels recursos dels boscos tropicals de l'Àfrica Central, s'ha realitzat un estudi de més abast per valorar l'impacte epidemiològic de les febres hemorràgiques i del ZEBOV en particular en les poblacions de goril·les occidentals. En aquest estudi han participat científics de l'Ecofac (Magdalena Bermejo i Germán Illera) i primatòlegs de la Universitat de Barcelona (José Domingo Rodríguez-Teijeiro i Alex Barroso), de la d'Uppsala (Carles Vilà) de l'Institut d'Antropologia Evolutiva de Leipzig (Peter D. Walsh). S'han examinat dades de mortalitat i mostres de cadàvers corresponents al període del 2002 al 2003, procedents de diverses àrees de l'anomenat "Santuari de Lossi" (Congo-Brazzaville). Els autors conclouen que en aquell període hi moriren 5.000 goril·les com a conseqüència de l'Ebola i que la forma principal de transmissió fou de goril·la a goril·la.

La xifra de 5.000 morts és extraordinàriament alta. Pensem que, segons l'OMS, la xifra total de morts humanes atribuïdes al virus Ebola al llarg de 30 anys és de 1.200. Segons Bermejo et al., l'impacte de brots d'Ebola (certament irregular al llarg dels anys) s'ha de considerar en el marc de la pressió que genera la caça esportiva de goril·les. Així s'explica que poblacions de goril·les que es consideraven relativament estabilitzades a mitjans dels anys 1990 hagin patit forts retrocessos. Controlar l'Ebola, és clar, és quimèric. La desgràcia és que sembla que també la caça furtiva és un virus pel qual no hi ha vacuna possible: com més escassos siguin els goril·les més valdran en el mercat.

Lligams:

Ebola Outbreak Killed 5000 Gorillas. Magdalena Bermejo, José Domingo Rodríguez-Teijeiro, Germán Illera, Alex Barroso, Carles Vilà, Peter D. Walsh. Science 8 December 2006: Vol. 314. no. 5805, p. 1564 DOI: 10.1126/science.1133105 .

Ebola 'kills over 5,000 gorillas'.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada