Arxiu de la categoria: 1. L’Univers

Com a Primera Edat situarem el coneixement de la matèria-energia i de l’espai-temps, així com el coneixement astronòmic en particular.

La Terra podria ésser empassada pel Sol d’ací a 6.000 milions d’anys… i què? L’exemple de KOI 55.01 i KOI 55.02

Aproximadament d’ací a uns 6.000 milions d’anys, el Sol haurà esdevingut un gegant vermell. L’expansió de l’estel podria fer-li arribar a un diàmetre de 150 milons de quilòmetres, més de 1000 vegades el valor actual. Això implicaria, és clar, que … Continua llegint →

Publicat dins de 1. L'Univers | Deixa un comentari

El bosó de Higgs i els experiments ATLAS i CMS

Si volguessim expressar el “model estandard” de les partícules fonamentals en una espècie de taula periòdica tindríem, per exemple, aquesta imatge: Veiem bàsicament una diferenciació entre bosons fonamentals (en vermell) i fermions fonamentals (en violat i en verd). Els fermions … Continua llegint →

Publicat dins de 1. L'Univers | Deixa un comentari

El petit planeta 2005 YU55 creuarà l’òrbita lunar el proper 8 de novembre

Aristòtil dividia els fenòmens de la natura en sublunars (produït per sota de l’òrbita de la Lluna) i supralunars (produïts més enllà). Els primers són els esdeveniments accidentals, meteorològics, caòtics. Els segons són els esdeveniments necessaris, astronòmics, còsmics. Sostenien també … Continua llegint →

Publicat dins de 1. L'Univers | Deixa un comentari

La descoberta dels quasicristalls (Daniel Schechtman, Premi Nobel de Química 2011)

Física de materials: En la descripció de la matèria, hi ha dos opòsits diametrals, el cristall o matèria ordenada i geomètrica, i el vidre o matèria amorfa. La qualitat bàsica del cristall és l’arranjament geomètric de la matèria, la simetria, … Continua llegint →

Publicat dins de 1. L'Univers | Deixa un comentari

La descoberta de l’energia fosca (Perlmutter, Schmidt, Riess; Premi Nobel de Física, 2011)

Cosmologia: Una de les conseqüències de l’acceptació de la teoria general de la relativitat, és l’acceptació de l’expansió de l’univers. Albert Einstein considerà que “l’error més gran de la seva vida” fou, justament, la introducció d’una “constant cosmològica” que anul•lés … Continua llegint →

Publicat dins de 1. L'Univers | Deixa un comentari

La hipervelocitat dels neutrinos muònics: un exemple de partícules taquiòniques?

René Descartes compartia l’opinió de Johannes Kepler que la llum en el buit es propaga a una velocitat infinita. Fet i fet, Descartes considerava que l’edifici de la ciència i de la filosofia s’ensorrarien si resultava que la velocitat de … Continua llegint →

Publicat dins de 1. L'Univers | 1 comentari

Antimatèria? Més a prop teu que no t’imagines: els fluxos d’antiprotons en la magnetosfera terrestre

En sentit estricte, l’antimatèria no és més que una forma de matèria. La matèria bariònica corrent és conformada per protons, neutrons i electrons. L’antimatèria seria la conformada per antiprotons, antineutrons i antielectrons. L’àtom més senzill de tots és l’ió hidrogen … Continua llegint →

Publicat dins de 1. L'Univers | Deixa un comentari

Corrents estacionals d’aigua salabrosa en les zones temperades de Mart

Aquesta és una de les il·lustracions que acompanyen un comunicat de premsa de la NASA i un article publicat a la revista Science. Les imatges es basen en observacions obtingudes per l’instrumental de la Mars Reconnaissance Orbiter. L’article el signen … Continua llegint →

Publicat dins de 1. L'Univers | Deixa un comentari

L’asteroide 2011 MD, a 12.000 km de la superfície de la Terra

Astronomia: Astronòmicament, 12.000 km són ben poca cosa. És menys que el diàmetre de la pròpia Terra. Per això, ha estat notícia el fet que un petit planeta, prèviament desconegut, hagi passat a aquesta distància de la superfície de la … Continua llegint →

Publicat dins de 1. L'Univers | Deixa un comentari