Astronomia: L’acrònim VASCO fa referència als “Vanishing & Appearing Sources during a Century of Observations”, és a dir als objectes astronòmics que apareixen només en algunes de les imatges telescòpiques amb prou capacitat de resolució com detectar-los. Són objectes, doncs, que han aparegut en el darrer segle, o s’han esvaït en el darrer segle, o bé han tingut una presència limitada durant el darrer segle. Cent anys per a objectes astronòmics és, en línies generals, un instant temporal. Així doncs, que darrera d’aquests objectes hi ha fenòmens de caràcter més o menys cataclísmic. La Xarxa VASCO, integrada per científics professionals, astrònoms aficionats i ciutadans col·laboradors, vol detectar aquestes anomalies a través dels grans projectes astronòmics realitzats durant les darreres generacions. Analitzar unes dades tan descomunals requereix l’ús de noves tecnologies computacionals basades en la intel·ligència artificial i l’aprenentatge maquinal. La detecció és el primer pas per a fer una ulterior atribució a fenòmens astrofísics coneguts o desconeguts. El passat més de novembre, una de les investigadores del projecte, Beatriz Villarroel, de Nordita, explicava l’estat actual del Projecte VASCO en una conferència al Instituto de Astrofísica de Canarias, en el que remarcava la rellevància d’aquesta investigació en la recerca d’intel·ligència extraterrestre, ja que al capdavall alguns dels fenòmens astrofísics transitoris poden atribuir-se a estructures o processos artificials. Villarroel presentava llavors algunes de les dades que ara apareixen en un article a The Astronomical Journal.
L’estat actual del programa de recerca VASCO
En aquest article, Villarroel et al. expliquen que l’objectiu principal del projecte VASCO és certa fonts astronòmiques que s’esvaeixen o apareixen en el recull històric d’estudis observacionals de cel sencer. Aquestes fonts serien exemples de fenòmens astrofísics de caràcter transitori, esdevinguts en escales temporals d’anys o de dècades. Poden ésser causats per fenòmens naturals, alguns coneguts i d’altres desconeguts, o bé fins i tot poden derivar de civilitzacions tecnològiques molt més avançades que la nostra.
Instal·lacions de l’Estació de Flagstaff de l’Observatori Naval dels Estats Units (USNO). En el 2003, l’USNO B1.0 incorporava dades d’observacions totals del cel realitzades entre el 1949 i el 2002
En el 2016, el projecte VASCO ja havia avançat tota una llista de candidats, obtinguda a partir d’una base de dades de 600 milions d’objectes astronòmics del US Naval Observatory Catalogue (USNO) B1.0, amb magnituds aparents de 20-21 en amunt. Aquests 600 milions d’objectes foren rastrejats en el Primer Lliurament de Dades (DR1) de Pan-STARRS, tenint-hi en compte tots els objectes amb magnituds de 23,4 en amunt.
L’Observatori Haleakalā, localitzat a l’illa de Maui, acull el Sistema de Resposta Ràpida i de Telescopi Panoràmic de Rastreig (Pan-STARRS)
Dels 600 milions d’objectes, una comparació preliminar assenyalava uns 150.000 objectes, amb diàmetres aparents superiors a 30 segons d’arc, que no semblaven registrats en el Pan-STARRS DR1. Aquests 150.000 objectes, en comparació a l’objecte típic del catàleg USNO B1.0, són d’una coloració més vermella i presenten moviments propis més grans.
En l’estudi actual, Villarroel et al. parteixen de 15 milions d’objectes que no apareixen en tota la sèrie històrica del 1949 al 2016. D’aquests objectes, han examinat visualment les imatges de 24.000 objectes. D’aquests objectes, n’hi ha 100 fonts puntuals que tan sols són visibles en una de les èpoques estudiades de l’USNO B1.0, i únicament en la banda vermella.
Aquestes 100 fonts astronòmiques puntuals vermelles podrien correspondre a flamarades d’estels de tipus espectral M, a supernoves amb un elevat desplaçament cap al vermell (p.ex., supernoves de galàxies molt llunyanes) o a fenòmens astrofísics encara no identificats.
Lligams:
– The Vanishing and Appearing Sources during a Century of Observations Project. I. USNO Objects Missing in Modern Sky Surveys and Follow-up Observations of a “Missing Star”. Beatriz Villarroel, Johan Soodla, Sébastien Comerón, Lars Mattsson, Kristiaan Pelckmans, Martín López-Corredoira, Kevin Krisciunas, Eduardo Guerras, Oleg Kochukhov, Josefine Bergstedt, Bart Buelens, Rudolf E. Bär, Rubén Cubo, J. Emilio Enriquez, Alok C. Gupta, Iñigo Imaz, Torgny Karlsson, M. Almudena Prieto, Aleksey A. Shlyapnikov, Rafael S. de Souza, Irina B. Vavilova, Martin J. Ward. The Astronomical Journal 159 8 (2020).
