Ja som a Cap d'Any del 2007, i és temps on s'acostuma a mirar endavant, si més no a mirar els dotze mesos, tres-cents seixanta-cinc dies i vuit mil set-cents seixanta hores. És ben clar que, en ésser un cicle, el cicle del moviment de la Terra al voltant del Sol, és artificial assenyalar-ne un començament i és arbitrari dur-ne la numeració. Així, segons el calendari julià l'any 2007 no començarà fins el 14 de gener; pel calendari hebreu la propera primavera començarà l'any 5767 del món; encara caldrà esperar a la propera nova lluna per començar l'any 1428 de la Fugida; per no parlar dels que comencen ara l'any, però parlant de Juche 96 o de Minguo 96. En tot cas, Bon Any 2007 a tothom i, més concretament, Bon Any Polar Internacional i Bon Any Heliofísic Internacional.[@more@]
El 'mal d'Almansa a tot alcansa'. El 25 d'abril farà 300 anys de la decisiva batalla que comportaria la incorporació del Regne de València a la corona castellana
Any Polar Internacional 2007-2008
Cal aclarir que no és el primer Any Polar Internacional, i que no s'estendrà únicament al 2007, sinó també a l'any vinent. El primer Any Polar Internacional es fa entre els anys 1882 i 1883. La proposta inicial havia partit, set anys abans, de Georg von Neumayer (1826-1909) i de Carl Weyprecht (1838-1881). La idea de Neumayer i Weyprecht era concentrar en el temps una sèrie d'expedicions a les regions àrtiques i antàrtiques: des de diferents punts hom podria fer mesures (sobretot, meteorològiques) que es podrien comparar després entre elles i amb els registres meteorològics de les àrees temperades de tots dos hemisferis. En total es feren dotze expedicions a l'àrtic i tres a l'antàrtic, amb participació europea i nord-americana. S'instal·laren catorze estacions meteorològiques a terres àrtiques, i un total de quaranta observatoris meteorològiques de regions subpolars hi col·laboraren. A més de dades meteorològiques, en aquest Any Polar Internacional es recolliren dades geomagnètiques, observacions de l'aurora polar, de corrents i de marees, de l'estructura i moviment de les glaceres, etc.
El primer Any Polar Internacional havia confiat en fer avançar les prediccions meteorològiques amb un coneixement de la dinàmica atmosfèrica a les regions polars. És a dir, la meteorologia guanyava la geomagnetologia. Però en els anys 1920, amb el salt endavant de les comunicacions intercontinentals a través de la telegrafia i de la xarxa telefònica, així com els avenços en les emissions radiofòniques i les primeres provatures de la televisió, evidenciaven que calia conèixer encara més sobre el geomagnetisme si hom volia superar insalvables interferències d'origen mal conegut. De totes formes la iniciativa per endegar un segon Any Polar Internacional va recaure en el Comitè Meteorològic Internacional, que el 1928 ja presentava un esborrany de proposta. Finalment es trià els anys 1932-1933, cinquantè aniversari del primer Any Polar Internacional. Una comparació entre els mitjans de transport emprats cinquanta anys enrera i els disponibles llavors, així com la revolució en l'instrumental científic, ens explicaria les fites assolides. Hi participaren científics de quaranta estats diferents, amb una exploració més equilibrada de l'antàrtic i de l'àrtic, i amb uns objectius amb una aplicabilitat més directa en el camp de la navegació transoceànica i aèria, en la predicció meteorològica i en el disseny de sistemes de comunicació transcontinentals.
Però no ens enganyem. Els expedicionaris del 1932-1933 la ballaren tan magra o més que els del 1882-1883: s'endinsaven amb més confiança en regions més hostils, i es calcula que per cada hora d'activitat científica (col·locació i calibratge d'instrumental, registre de dades i desmuntatge) van haver de dedicar-ne més de deu per sobreviure (protegir-se del fred i de vents inclements, complementar les reserves d'aliments, etc.).
El 1950, Lloyd Berkner (1905-1967), que havia aplicat els seus estudis de la ionosfera terrestre en el dissenys de sistemes ràdar per la comunicació i la navegació, cridava a fer un tercer Any Polar Internacional. Berkner posava de manifest com els avenços en la sismografia així com en el llançament de cohets sots-orbitals oferien noves eines de recerca. Aviat el Consell Internacional d'Unions Científiques (ICSU) redibuixà la proposta per tal de convertir-la en un Any Geofísic Internacional. Els estudis polar es complementarien amb estudis geofísics en totes les latituds. L'Any Geofísic Internacional tingué lloc entre el juliol del 1957 i el desembre del 1958. En el marc d'aquest macroprojecte es realitzaren importants mesures de l'activitat solar així com de la radiació solar incident a les capes més altes de l'atmosfera. Però aquell període d'estudi va concidir amb un dels pics d'activitat solar (i un dels pics més alts que es recorden), de forma que hom va optar per esperar-se a la fase menys activa del cicle solar per declarar un Any Internacional de Calma Solar (juliol del 1963-desembre del 1964)
El panorama de la ciència polar dels darrers cinquanta anys s'ha vist alterat en les darreres dues dècades per les investigacions lligades al canvi climàtic induït per les emissions antropogèniques de diòxid de carboni (CO2) i d'altres gasos amb efecte hivernacle. L'escalfament general es fa notar especialment en els climes polars i d'alta muntanya, i el retrocés generalitzat de la criosfera terrestre n'és el símptoma més palpable. Per això l'Any Polar Internacional que ara comença pren un caire diferent. L'impulsen organitzacions hereves a les que en convocaren els anteriors, com són l'ICSU i l'Organització Meteorològica Mundial (WMO). Hom compta, però, amb un seguit de noves tecnologies: una xarxa de satèl·lits meteorològics; vehicles autònoms aquàtics, terrestres o amfibis per arribar a racons perillosos o inaccessibles; tècniques de biologia molecular de gran potència per l'estudi de la microbiota, flora i fauna dels ecosistemes àrtics; etc. Però no pas menys important que la tecnologia és el marc teòric que ofereix la jove i puixant ciència que entén la superfície terrestre com un sistema integrat.
Els treballs de l'Any Polar Internacional 2007-2008 es faran entre el març del 2007 i el març del 2009. El març del 2007 comença l'estiu boreal i arrenca l'hivern antàrtic, i així se succeiran dos cicles estacionals on l'activitat científica que ja es desenvolupa en les regions polars es veurà augmentada. Esperem, però, que el volum de dades generades serveixi per quelcom més que per parlar-nos dels retrocessos de la criosfera polar i que a banda de l'observació inactiva del procés, un gran moviment mundial emprengui els canvis necessaris per intervindre-hi activament.
L'Any Heliofísic Internacional
Si l'Any Geofísic Internacional fou un spin off dels Anys Polars Internacionals, l'Any Heliofísic Internacional és la continuació i ampliació de les activitats dutes a terme fa 50 anys. Ja hem dit que en l'Any Geofísic Internacional l'estudi de la radiació solar (i de les seves variacions) fou un dels eixos centrals de l'activitat científic. Cinquanta anys després d'eix central passa a protagonista absolut.
Els cinc objectius bàsics d'aquest any, que es perllongarà fins el 2008, són:
– desenvolupament de l'heliofísica bàsica a través d'estudis multidisciplinars (física atòmica, astrofísica, espectrometria, etc.)
– determinar la resposta de la magnetosfera i de l'atmosfera terrestre a les variacions en l'activitat solar i, especialment, a les flamarades solars i a les ejeccions coronals masives
– promoure la recerca sobre el Sol i l'heliosfera. L'heliosfera és l'àmbit on el vent solar domina per damunt de l'espai interestel·lar, i dins el qual es troba pràcticament tot el Sistema Solar. Justament conèixer quines són les interaccions que es produeixen entre l'heliosfera i el medi interestel·lar és un dels aspectes pendents més importants. A hores d'ara, quatre enginys humans, els Pioneer X i XI i les Voyager 1 i 2, es troben en diferents punts d'aquesta intersecció
– impulsar la cooperació científica internacional en l'estudi dels fenòmens heliofísics.
– comunicar els resultats nous de l'Any Heliofísic Internacional a la comunitat científic i al públic en general.
Una agenda científica pel 2007
De primer les alertes: el 30 de gener es llença al mercat Windows Vista.
De segon els eclipsis, una de les poques coses en les quals podem confiar (catàstrofes còsmiques, a banda): en tenim de lunar per la matinada del 3-4 de març, de solar parcial pel 19 de març (encara que si el voleu veure haureu de viatjar a l'Àsia), lunar pel 28 d'agost (que tampoc no es veurà a casa nostra) i solar parcial per l'11 de setembre (que serà especialment visible a Xile, vés quines coses)
El mes de novembre entrarà en funcionament el Gran Accelerador d'Hadrons (LHC), en les instal·lacions del CERN a Ginebra.
Una de les darreres peces del LHC era transportada el passat mes de novembre. En 11 mesos ja començarà a funcionar
De totes formes, el LHC no començarà a funcionar com a eina de recerca fins el 2008. L'objectiu central és aconseguir la producció del bosó de Higgs, que unificaria la interacció elecromagnètica amb la nuclear-feble:
El 28 de febrer, la New Horizons, després de 13 mesos, aprofitarà el seu passatge prop de Júpiter per prendre rumb a Plutó. El 5 de juny la Messenger visitarà Venus en el marc de les seves maniobres en direcció a Mercuri. El 20 de juny la NASA compta llençar la missió Dawn que visitarà els planetes Ceres i Vesta
El set de juliol del 2007 (el 7 del 7 del 7) ens diran la nova llista de les Set Meravelles del Món, en la qual ja hi ha 21 finalistes, entre ells la Alhambra de Granada, la Torre Eiffel de París i l'Amfiteatre Flavi (Colosseo) de Roma.
El 2007 en la ficció
Retinguem dues dates. El 7 d'agost del 2007, la Terra explotava sobtadament segons la ficció d'Odyssey 5 (2002). El 19 d'octubre del 2007, George Bush era assassinat segons la ficció de Death of a President (2006)
I d'altres efemèrides
El 25 d'abril del 2007 farà 300 anys de la Batalla d'Almansa, que assenyalà el principi de la fi de les constitucions dels estats de la Corona d'Aragó. Els nostres dirigents ja s'encarregaran de celebrar-ho calladament. En tot cas l'America's Cup de vela
no començarà fins el 23 de juny. Potser llavors hauran canviat els ocupants de la Generalitat Valenciana, però qui de ben segur s'hi voldrà col·locar medalles serà en ZP. També llavors ja sabrem si hi ha hagut canvis en el Govern Balear o en els tres (o quatre) consells insulars. Per no parlar de les batllies i regidories i molt especialment de les barcelonines que es prometen mogudetes. També sabrem llavors si Andorra tindrà o no co-princessa. En un àmbit més local comprovarem amb quants regidors de més guanya el PSOE la majoria absoluta de l'Ajuntament d'Esplugues.
Però hi ha coses que fan pensar. Quan fa uns anys va haver-hi tota la polèmica de la frustrada constitució europea, es va assenyalar que no calia esquinçar-se les vestidures pel fet que el català no fos llengua "de treball" de les institucions europees perquè, al capdavall, tampoc no era l'irlandès. Tan soroll es va fer que els irlandesos amb consciència lingüística es van despertar i avui 1 de gener l'irlandès és "llengua de treball.
Lligams:
– International Heliophysical Year.
Altres posts:
– El satèl·lit japonès Hinode estudia amb detall els moviments convectius del Sol.
