Autofàgia cel·lular contra la senescència

Fa uns mesos parlàvem de com l’autofàgia participar en alguns tipus de mort cel·lular programada. L’autofàgia és el procés cel·lular pel qual són digerits components subcel·lulars i té una forta rellevància en l’homeostasi tisul·lar. L’equip de Pura Muñoz-Cànoves, de la Universitat Pompeu Fabra, fa un temps que hi treballa. Ara aquest grup de recerca fa titulars, arran d’un seu article a la revista Nature. En aquest article se’ns presenta en rol preventiu de l’autofàgia front a la senescència. Concretament, ho observen en la capacitat de regeneració cel·lular de la musculatura. En edats avançades, les cel·lules totipotencials del múscul passen d’un estat quiescent a un estat senescent irreversible, de manera que ja no poden donar lloc a nous miòcits. García-Prat et al. observen en ratolins com l’autofàgia basal és essencial per mantindre l’estat quiescent de les cèl·lules totipotencials. En fallar el procés d’autofàgia, es perd la proteostasi, augmenta la disfunció mitocondrial i l’estrès oxidatiu, de manera que cau el nombre de cèl·lules satèl·lits, sense les quals les cèl·lules totipotencials esdevenen elles mateixes senescents. García-Prat remarquen que l’autofàgia també disminueix en cèl·lules satèl·lits de la musculatura humana en edat avançada (95 anys). Els autors arriben fins i tot a assenyalar la possible efectivitat d’alguns medicaments per al foment de la regeneració muscular en casos de sarcopènia geriàtrica.

La rapamicina, segons mostra aquest estudi, és capaç de millorar in vitro els nivells d’autofàgia en cèl·lules satèl·lits obtingudes de biòpsies musculars de pacients de 95 anys d’edat. La rapamicina és un antibiòtic identificat en el 1972 en cultius de “Streptomyces hygroscopicus”. La seva interferència amb la funció immunitària desaconsellà el seu ús inicial com a antifúngic, però en el 1999 fou aprovat per la FDA, i ara és utilitzat com a immunosupressor en la prevenció del rebuig de transplantaments, en revestiments d’stent coronaris i en dermatitis atòpica. Des del 2006, ha rebut interès com a fàrmac capaç de previndre l’envelliment.

(a) Tall histològic de biòpsies musculars de persones de 25 i 95 anys en condicions basals; les sagetes indiquen la presència de fibres musculars atròfiques. La barra indica una longitud de 0,05 mm. (b) Immunotinció de CD56 i p16INK4a. (c) Western blot de la p62 en mostres de cèl·lules satèl·lits, tractades o no amb rapamicina durant 48 hores. (d) nivells d’espècies reactives d’oxigen i de contingut mitocondrial en cèl·lules tractades i no tractades. (e) Imatges de cèl·lules tenyides amb CellROX. (f) Quantificació de cèl·lules humanes SA-beta-gal+. (g) Quantificació de cèl·lules satèl·lits capaces de proliferar (marcades amb bromodeoxiuridina). (h) Western blot de la pS6 i de la tubulina en cèl·lules tractades o no amb rapamicina. (i) Immunotinció de pS6. (j) Model de relació entre l’autofàgia i la senescència de cèl·lules totipotencials



Aquesta entrada ha esta publicada en 3. La Vida. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *