La forma de les pupil·les en vertebrats terrestres

Martin S. Banks, de la Universitat de Berkeley, encapçala un estudi publicat a Science Advances sobre les raons evolutives de la morfologia de les pupil·les, de les ninetes dels ulls.

Realitzen tota una sèrie de correlacions i les vinculen amb la bibliografia que hi ha sobre la qüestió. La morfologia de les pupil·les es troba fortament correlacionada amb el nítxol ecològic, tant pel que fa a l’alimentació com en el període del dia en el que es realitza (espècies diürnes, nocturnes, crepusculars.

Les pupil·les elongades verticalment, com les que trobem en els gats, són signe distintiu de predadors emboscats, que són actius de dia i de nit. Les pupil·les verticals apareixen doncs sovint en ulls de localització frontal. La visió estereoscòpica que ofereix aquesta posició, és encara ajudada de les pupil·les verticals, ja que creen una profunditat astigmàtica de camp, de manera que la percepció de distància es veu afavorida. El reenfocament de la mirada, juntament amb la visió estereoscòpica, ajuda a calcular la distància en el moment d’haver de fer el salt.

Les pupil·les elongades horitzontalment, com les que trobem en remugants, són signe distintiu de preses. Aquestes espècies solen presentar els ulls en posicions laterals. Les pupil·les horitzontals potencien la visió panoràmica, necessària per a la detecció de depredadors, però també fonamental per escollir el camins de fugida quan se’ls detecta.

Aquesta entrada ha esta publicada en 4. L'Animal. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *