Troben un gran cementiri a la Sagrera de la primera meitat del II mil•lenni a.C.

Les obres de la connexió entre Barcelona i Perpinyà per via fèrria de gran velocitat han servit per fer interessants descobertes i treballs arqueològics. Hom ha trobat restes de l’època moderna, com una fossa comuna amb 95 individus del segle XVII, o de l’època antiga, una important vil·la romana. Encara més pretèrit és un enterrament massiu descobert en els terrenys que formaran la futura estació de gran velocitat de la Sagrera. Es tracta d’una fossa d’uns 4000-3500 anys d’antiguitat, que contindria les restes de, si més no, 125 individus. El fet que no hi hagi cap indici d’un poblat contemporani a la zona fa d’aquesta troballa matèria de controvèrsia en el coneixement d’aquell període històric.

La fossa

El recompte actual parla d’un total de 125 individus. Es tracta, doncs, per l’època d’un enterrament massiu. També és notable la connexió anatòmica entre els cossos. La fossa no és pas el resultat de diverses fases independents o descoordinades de soterrament. Alhora, la fossa s’ha preservat d’alteracions posteriors fins els nostres dies.

Tot indica, doncs, que els cossos foren soterrats en un període breu de temps. El resultat d’una guerra o d’un genocidi? En principi, d’acord amb el que s’ha estudiat fins ara, les restes humanes no presenten signes de violència. A més, entre els cossos hom ha trobat individus de tots dos sexes i amb una distribució d’edats que es corresponen als perfils de mortalitat natural de l’època.

Arqueologia d’emergència

Codex i Estrats es troben entre les empreses que realitzen els treballs arqueològics. Els costos van a càrrec d’Adif, ens dependent del Ministeri espanyol de Foment, i encarregat de la gestió d’infrastructures ferroviàries.

La quantitat de troballes arqueològiques realitzades a la Sagrera s’explica pel volum de terres remogudes (uns 500.000 m3). S’hi ha fet fins ara 16 excavacions arqueològiques, i encara n’hi ha alguna altra més de prevista.

L’any passat començaren els treballs arqueològics en aquesta zona de la futura estació de la Sagrera. La topada amb restes òssies i de ceràmica del neolític tardà animaren una exploració arqueològica en la qual, començat el 2012, hom s’adonà de la magnitud de l’enterrament. Els treballs en el terreny se centren en la documentació i identificació de les restes humanes, que són trameses a les instal·lacions del Museu d’Història de Barcelona de la Zona Franca.

La datació

D’acord principalment amb les restes ceràmiques, la fossa podria remuntar-se al neolític final, que en el nostre país té lloc entre el 2000-1800 a.C. Alternativament, podrien ser més recents, de la primera edat de bronze (1800-1500 a.C.). No obstant, hom confia en la datació que donin les proves de carboni 14 sobre les pròpies restes humanes. A banda de la datació general del soterrament, aquesta prova també donarà una idea de l’interval de temps de l’ús d’aquesta fossa.

Aquesta entrada ha esta publicada en 6. La Civilització. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada