El petit planeta 2005 YU55 creuarà l’òrbita lunar el proper 8 de novembre

Aristòtil dividia els fenòmens de la natura en sublunars (produït per sota de l’òrbita de la Lluna) i supralunars (produïts més enllà). Els primers són els esdeveniments accidentals, meteorològics, caòtics. Els segons són els esdeveniments necessaris, astronòmics, còsmics. Sostenien també els peripatètics que els estels fugaços i els cometes eren fenòmens sublunars. Sèneca discrepava pel que fa als cometes, i amb raó. Però la divisòria de l’òrbita de la Lluna es trenca de tant en tant. Serà el cas d’aquest 8-9 de novembre quan l’asteroide 2005 YU55 creuarà l’òrbita de la Lluna. Serà únicament per unes hores, sense perill ni per la Terra ni per la Lluna, ni òbviament per al petit planeta de 400 metres de diàmetre.


Aquesta és una de les imatges del petit planeta capturades pel ràdar d’Arecibo. Entre el 8 i el 9 de novembre, hom podrà obtenir millors imatges. De fet, l’aproximació de 2005 YU55 és comparable a la d’alguna aproximació científica realitzada per naus interplanetàries a asteroides en els darrers anys.

Un planeta encara sense nom

La denominació de 2005 YU55 és provisional i indica que la descoberta del planeta es produí en la segona meitat del desembre del 2005. Concretament, la primera detecció correspon a la realitzada per R. S. McMillan, en l’Observatori Steward del Pic Kitty, el 28 de desembre del 2005.

La magnitud absoluta de l’objecte és de 21,9, i està classificat en els tipus espectral C. D’aquestes dades, s’estima un diàmetre mitjà de 400 metres. L’astre gira al voltant del seu eix amb un període de 20 hores.

Un asteroide perillós per a la Terra-Lluna i per a Venus?

L’òrbita actual d’aquest petit planeta el porta a tallar les òrbites de la Terra i de Venus. Això, i la mida, el converteixen en un “asteroide potencialment perillós”. D’acord amb l’escala de Torino, però, el febrer del 2010 va rebre el valor més baix, el d’1. La imatge que hem ofert abans forma part de l’estudi del radiotelescopi d’Arecibo que va permetre augmentar la precisió del càlcul de l’òrbita d’aquest planeta. Amb aquestes dades a la mà, cal descartar qualsevol impacte amb la Terra, si més no al llarg del segle XXI. Per això mateix, l’abril del 2010, hom va rebaixar el risc d’1 a 0.

Aproximacions presents i futures

L’aproximació del 8 de novembre del 2011 arribarà a un mínim de distància a la Terra de 325.000 km a les 23h28UTC. Unes vuit hores després, a les 7h13UTC del 9 de novembre, tindrà lloc la màxima aproximació a la Lluna, a uns 239.000 km. Durant la nit del 8 al 9 de novembre, l’asteroide arribarà a una magnitud aparent d’11, que el fa invisible a ull nu, i que requereix l’ús, si més no, d’un telescopi i d’unes bones cartes estel•lars.

400

Es calcula que una aproximació d’un asteroide de més grandària que 2005 YU55 no es produirà fins el 26 de juny del 2028, quan ho faci l’asteroide (153814) 2001 WN5, que té un diàmetre d’1 km.

Precisament, el 19 de gener del 2029, 2005 YU55 farà una altra aproximació planetària, en aquesta ocasió a Venus, amb una distància mínima de 280.000 km. És difícil calcular amb aproximació quina serà l’òrbita del petit planeta després d’aquesta data, però sí que és segur que hi haurà una nova aproximació a la Terra el 2041. De fet, les observacions que es facin aquests dies ajudaran a calcular amb més precisió totes dues aproximacions.

Aquesta entrada ha esta publicada en 1. L'Univers. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada