La recerca empírica en la relació causa-efecte en l’economia política (Thomas J. Sargent i Christopher A. Sims, Premi Nobel d’Economia – 2011)

Economia: En uns dies marcats per les manifestacions populars a Wall Street, l’anunci dels guardonats amb el Premi del Banc Reial Suec en Ciències Econòmiques pren una especial rellevància. Malgrat que els guardonats, gairebé sempre, són gent pencaire en l’àmbit de la ciència econòmica, és absolutament irremediable que tothom hi vulgui fer segones (i terceres) lectures. Thomas J. Sargent, de la Universitat de Nova York, i Christopher A. Sims, de la Universitat de Princeton, han rebut el “Nobel d’Economia” “per la llur recerca empírica en la causa-efecte en la macroeconomia”.

Thomas J. Sargent i la macroeconometria estructural

Thomas J. Sargent (*Pasadena, Califòrnia, 1943) es va doctorar a Harvard el 1968. En l’actualitat és professor d’economia i empresa en la New York University.

Entre els anys 1970 i 1980 té lloc la producció més original de Sargent al voltant de la macroeconometria estructural. L’objectiu de Sargent és descriure les relacions macroeconòmiques des del nivell dels actors individuals (famílies, empreses), i com les decisions individuals co-depenen de les expectatives individuals i de l’evolució macroeconòmica. Aquesta modelització l’ha basada en dades empíriques, especialment dels anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, tot comparant la primera era, marcada per polítiques que afavorien una alta inflació (i una forta incentivació als investiments productius), amb l’època posterior quan, canvis sistemàtics en l’economia política, afavoreixen una inflació més baixa.

Christopher Sims i l’autoregressió vectorial

Christopher Sims (*Washington, Colúmbia, 1942) es va doctorar a Harvard el 1968. En l’actualitat és professor d’economia i banca en la Princeton University.

L’autoregressió vectorial cerca veure l’impacte de factors polítics, tecnològics, etc., en l’economia d’un país. El que es tracta és de veure com els diferents factors actuen en marcs temporals diferents. Per exemple, una elevació de la taxa d’interès per part d’un banc central es pot fer amb vistes de refredar una economia marcada per una alta inflació. L’efecte sobre la inflació, però, rarament es veuria immediatament, sinó que caldria esperar entre 1 i 2 anys. Alhora, la pujada dels tipus d’interès pot provocar una davallada del creixement econòmic, que no seria restaurant fins uns 2 anys després. Òbviament, aquests escenaris són marcats per tota una altra sèrie de factors.

Causa i efecte en la macroeconomia

Més enllà de doctorar-se a Harvard en el mateix any, els punts comuns de Sargent i Sims són relativament febles. Les seves eines, però, s’han difós paral•lelament en l’anàlisi macroeconòmica actual.

Aquesta entrada ha esta publicada en 6. La Civilització. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada