L’impacte de la matèria particulada atmosfèrica en la cognició i el comportament

La matèria particulada atmosfèrica és un dels elements centrals de la contaminació de l’aire. És ben sabut que nivells elevats constitueixen un factor de risc en malalties pulmonars i cardiovasculars. Bona part dels efectes detrimentals són deguts al fet que la matèria particulada provoca l’activació de sistemes pro-inflamatoris i de producció de radicals lliures d’oxigen. En una recerca que es publicarà properament a Molecular Psychiatry, L. K. Fonken i els seus col·legues investiguen a diferents nivells l’efecte de l’exposició a matèria particulada durant 10 mesos en ratolins mascles. Aquesta exposició, per nivells i per temps, coincidiria amb l’exposició a llarg termini a la matèria particulada que es donen en les grans ciutats.

Efectes cognitius i comportamentals

Els ratolins exposats, respecte del grup control, mostren en diversos tests comportamentuals unes majors tendències depressives i uns impediments en les capacitats d’aprenentatge espacial i de memòria.

Efectes hipocampals

L’existència de connexions neuronals d’elevada plasticitat en determinats nuclis de l’hipocamp, fa d’aquesta regió del cervell una de les favorites en els estudis sobre “memòria”. És lògic, doncs, que els autors s’hi adrecin en primer terme. Troben que els ratolins exposats a la matèria particulada mostren uns nivells d’expressió de citocines pro-inflamatòries més elevat en l’hipocamp. Les citocines actuen com a mediadors intercel·lulars, implicades en la “comunicació” entre el sistema nerviós i el sistema immunitari.

Alhora, en les regions hipocampals CA1 i CA3, hi ha una disminució de les connexions interneuronals, en termes de menor densitat i menor embrancament de les dendrites. Dit d’una altra manera, la superfície de contacte interneuronal (la superfície sinàptica) és menor.

Encara que l’estudi no aprofundeix en la mecanística concreta d’aquests efectes, sembla que la matèria particulada desencadena unes respostes inflamatòries que interfereixen en el correcte manteniment de la funció hipocampal, la qual cosa produeix de retruc la minva en les capacitats d’aprenentatge i de memòria.

Aquesta entrada ha esta publicada en 5. La Intel·ligència. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada