Un assaig en llenties d’aigua per mesurar l’estrès cel·lular induït per ràdioantenes

Des de fa unes setmanes, veïns dels barris de Sant Josep i de la Torrassa, de l’Hospitalet de Llobregat, es manifesten contra 5 antenes d’emissió. Algunes de les antenes protestades en la zona, han estat retirades (o en procés de ser-ho) per il·legalitats en la instal·lació. Però queda la qüestió de l’impacte de les antenes que sí compleixen els paràmetres legals. Fa unes setmanes, l’Organització Mundial de la Salut emetia un comunicat sobre els riscos dels camps electromagnètics generats pels telèfons mòbils. En el 2009, Phillips, Singh i Lai revisaven els estudis fets sobre la genotoxicitat dels camps electromagnètics. En el darrer número del Journal of Environmental Monitoring, llegim un article, que proposa un bioassaig, fet amb llenties d’aigua, que mesura l’estrès cel·lular induït pels camps electromagnètics a través de l’acumulació d’alanina. Els autors, Edna Ben-Izhak Monselise, Aliza Levkovitz, Hugo E. Gottlieb i Daniel Kost, de la Universitat Ben-Gurion, comproven que l’estrès cel·lular induït per camps electromagnètics es pot pal·liar amb l’ús de vitamina C, per la qual cosa dedueixen un mecanisme oxidatiu que mitjança l’estrès cel·lular

Imatge
El bioassaig empra llenties d’aigua, dipositades en plaques de Petri, i exposades durant un temps determinat a un camp electromagnètic definit

L’acumulació d’alanina com a senyal universal d’estrès cel•lular

El grup de recerca de Daniel Kost al Departament de Química, de la Universitat Ben-Gurion del Negev, a Beer-Sheva, és interessat en les interaccions entre la química orgànica i la química del silici. A banda d’aquestes línies, el treball amb Edna Ben-Izhak Monselise, Aliza Levkovitz i Hugo E. Gottlieb ha estudiat la bioacumulació d’alanina com a marcador o indici d’estrès cel·lular.

La L-alanina és l’aminoàcid fonamental, consistent en un carboni (centre quiral) que té com a substituents un grup metil (-CH3), un grup amino (-NH2) i un grup carboxi (-COOH). Els aminoàcids són les unitats bàsiques que conformen les cadenes proteiques, i l’alanina és el segon aminoàcid més freqüent (després de la leucina). Com a aminoàcid lliure, l’alanina és un metabòlit crucial, tant pel que fa a la síntesi d’altres aminoàcids, com als bescanvis de material entre les rutes aminoacídiques i glucídiques.

Un augment de l’alanina és, tal com diuen Monselise et al., un “senyal universal d’estrès”. És universal en un doble sentit. D’una banda, apareix en un ample espectre d’organismes vivents. De l’altra, s’esdevé com a resposta de diversos tipus d’estrès. La bioacumulació d’alanina ha estat especialment estudiada en plantes, i en estrès ambientals diversos com l’anaerobiosi (vegeu aquesta explicació divulgativa, des d’un punt de mira bioquímic i enzimològic, d’en David Rhodes, de la Purdue University). D’altra banda, un estudi metabolòmic en humans (Holmes et al., 2008) mostrava una correlació directa entre els nivells urinaris d’alanina i la pressió sanguínia.

Llenties d’aigua com a subjectes experimentals

Sota el nom de llenties d’aigua (en anglès, duckweed o bayroot) hom designa una sèrie de plantes aquàtiques relacionades, classificades en la subfamília de les “Lemnoideae”. Es tracta de plantes monocotiledònies, emparentades amb altres membres de la família de les “Araceae”, però que han evolucionat de manera distintiva. L’adaptació al medi aquàtic i a formar-hi catifes superficials, les ha conduït a una forta simplificació anatòmica. Són poc més que un tal·lus que sura en l’aigua, ancorat per estructures radicaloides. La reproducció és asexual, per formació d’estolons, i tan sols rarament es generen estructures florals (algunes espècies són les que generen les flors més petites que existeixen).

L’interès per les llenties d’aigua se centra particularment en el seu ús com a font nutricional barata i d’alt contingut proteic, tant pel que fa en alimentació animal com en la confecció de medis de cultiu per a microbiologia industrial. També hi ha interès per l’ús de llenties d’aigua en bioremediació, ja que poden contribuir a reduir nivells excessius de nitrats i fosfats en l’aigua, i també poden servir per captar toxines de medis aquàtics. La rapidesa amb la qual creixen, també les fan interessants com a model de laboratori en estudis de biologia molecular i de fisiologia vegetal.

La bioacumulació d’alanina induïda per camp electromagnètic

Els autors sotmeteren plaques de Petri amb llenties d’aigua als camps electromagnètiques de ràdio-freqüència generats per antenes d’amplitud modulada en la banda de 1,29 MHz. Els camps elèctrics anaven des de 1,8 V•m-1 < 7,8 V•m-1.

Aquesta exposició resultà en un augment de la quantitat d’alanina en el teixit vegetal. Aquest augment varia d’acord amb el nivell d’exposició. Si les llenties d’aigua es trobaven en un medi enriquit amb vitamina C (10 mM), cap dels camps elèctrics estudiats no era capaç d’induir acumulació d’alanina. Això fa pensar als autors que l’estrès cel•lular induït pel camp electromagnètic de ràdio-freqüència és mitjançat per radicals lliures d’oxigen (O2, H2O2, etc.)

El protocol emprat pels autors dura unes 24 hores, i per això el proposen com a bioassaig per a la “detecció ràpida d’estrès biològic provocat pel veïnatge d’antenes que emetin radiofreqüències”.

Aquesta entrada ha esta publicada en 3. La Vida. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada