El processament neural de l’estrès social en les poblacions urbanes

Neurologia: En el darrer número de la revista Nature trobem un article titulat “City living and urban upbringing affect neural social stress processing in humans”. L’article és el resultat del treball de Florian Lederbogen, Peter Kirsch i Leila Hadad, de l’Institut Central de Salut Mental de la Facultat Mèdica de Mannheim, sota la direcció d’Andres Meyer-Lindenberg. L’estudi empra imatgeria de resonància magnètica funcional per avaluar els canvis neurològics associats a créixer i/o viure en un ambient urbà.

El fet urbà i la salut mental

En l’actualitat, dependent de la definició de “medi urbà”, podem dir que més de la meitat de la població humana viu en ciutats. Es fa difícil, òbviament, parlar d’un “medi urbà” homogeni. Les ciutats dels països desenvolupats i dels països en vies de desenvolupament tenen característiques diferencials molt marcades. En unes i altres trobem, alhora, una forta zonificació en nivells sòcio-econòmics, de forma que cada ciutat és moltes ciutats. De totes formes, sí es poden registrar alguns trets comuns del fet urbà, i en aquest sentit hi ha estudis sobre com aquest fet urbà constitueix un condicionant social de salut. El fet urbà comporta beneficis a la salut, lligats a l’atenció sanitària, però també suposa riscos sanitaris vinculats a la densificació humana. D’aquests riscos sanitaris, podem esmentar els vinculats a la salut mental. Els trastorns de comportament i l’ansietat són més freqüents en la població urbana que no pas en la rural. L’esquizofrènia també és més freqüent entre les persones nascudes i crescudes a ciutat.

La base neural dels condicionants socials de la salut mental

Lederborgen et al. volen conèixer els processos neurals que expliquen com l’ambient social urbà té un impacte en els riscos associats a la salut mental. Per fer-ho empren dades de tres experiments independents fets amb RMN funcional.

Les imatges de RMN funcional es basen, fonamentalment, en canvis en la resposta hemodinàmica, la qual es correlaciona aproximadament amb l’activitat neural de regions dels cervell. Amb totes les prevencions i exigències interpretatives, aquesta tècnica és la més emprada en el mapatge in vivo del cervell pel fet de ser poc invasiva, de poca exposició a radiació i relativament assequible.

Entre les observacions de Lederborgen et al. destaquen:
– l’augment d’activitat de l’amígdala, associada amb el fet de viure a ciutat.
– haver crescut en un ambient urbà, afecta l’activitat del còrtex cingulat anterior perigenual.


Tall sagital medial del cervell, que mostra el gyrus cingulatus.

Els autors posen de manifest la vinculació d’aquests canvis amb el processament neural de l’estrès, i es proposen de continuar la recerca per identificar, al llarg de la vida humana, la vulnerabilitat de les diferents regions cerebrals al fet urbà.

Aquesta entrada ha esta publicada en 6. La Civilització. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada